La crítica de Monegal: Prioritari invertir en armes, no en universitaris

És veritat que en aquell moment el programa abordava puntualment la debacle del PP, però el tema principal d’aquesta edició de ‘Las claves...’ era la guerra a Ucraïna, amb diversos especialistes, com el general Enrique Ayala, l’exministre Francisco García-Margallo, i fins i tot una entrevista a Javier Solana, ex secretari general de l’OTAN. O sigui que la fuga de Serra del plató potser va ser per evitar significar-se en públic sobre la guerra d’Ucraïna.

Té la seva explicació aquest escapisme televisiu. Eduardo Serra té un currículum prodigiós: va ser sotssecretari de Defensa en el Govern de Calvo Sotelo, secretari d’Estat de Defensa en el Govern de Felipe González, i ministre de Defensa en el Govern d’Aznar. O sigui que ha manejat l’Exèrcit, la compra i venda d’armes, l’estructura armamentística i els importants pressupostos monetaris destinats a Defensa, amb governs d’UCD, del PSOE, del PP, durant més de 18 anys seguits.

Notícies relacionades

‘Adivina qué hago’ torna

‘La maja desnuda’ en un anunci de desodorant

¡Ah! És una llàstima que un personatge tan colossal abandonés el plató de TVE-1. Guardo, no obstant, en el meu arxiu una entrevista que li va fer Jordi Évole a ‘Salvados’ (La Sexta, setembre 2012) on advertia: «La prioritat d’un Estat no és la sanitat o l’educació, la prioritat és la defensa, sens dubte. Tenir educació universitària no és vital. ¿De què serveix gastar 8.000 euros en formar un universitari? ¿Per portar-lo a l’atur?». O sigui, un país, abans que invertir en universitaris, ha de fer-ho en armes i soldats. Aquest és el sorprenent missatge que Serra potser hagués acabat repetint a TVE-1.

El maig del 2021 una documentada investigació publicada per ‘Eldiario.es’ assenyalava que el 2017 l’empresa Everis, presidida per Serra, va negociar en secret la venda d’armes a l’Aràbia Saudita contravenint la prohibició del Parlament Europeu. La suma de l’operació va ser de 108 milions de dòlars. ¡Ah! Aquella prioritat de la defensa de l’Estat de què parlava el 2012 sembla que amaga una altra prioritat més nutritiva: la prioritat de la guerra entesa com a negoci.