Jota Trillo, el policia que ensenya als actors a semblar policies

Amb 45 anys, aquest agent en fa 27 que assessora directors, guionistes i actors des del departament d’audiovisuals de l’oficina de premsa de la Policia Nacional. No hi ha ficció que representi el cos amb qui no hagi treballat. Primer, perquè qualsevol productora que vulgui treure la imatge d’un dels seus uniformats ha de sol·licitar-los permís. I segon, perquè ell pot detectar qualsevol fallada que no es correspongui fidelment amb la realitat del treball dels seus companys.

«A l’hora d’agafar l’arma es cometen molts errors, i un altre dels més habituals està en el lèxic. Com, per exemple, que els rangs no estiguin ben definits», enumera Trillo. «Els departaments d’art que s’encarreguen dels decorats també solen omplir tot l’espai de manera obsessiva amb motius policials, quan les comissaries de veritat no estan tan summament plenes d’aquests elements», recalca, corregint imperfeccions.

De dues hores a dues setmanes

Tampoc és gaire fidedigna la increïble versatilitat dels personatges, que són capaços d’estar solucionant un segrest al matí, a la tarda un atracament amb ostatges i a la nit, un cas de pederàstia per internet. «Això, més que un error, ho considero una llicència de guió. Al final, l’objectiu principal és entretenir l’espectador i si hi posem unitats molt especialitzades, com a la vida real, podria avorrir», considera aquest agent, que ja ha perdut el compte de les produccions que ha assessorat: «En el seu moment en portava el control i havia comptat més de cent sèries i més de setanta pel·lícules, però d’això fa ja anys», remarca.

La intensitat de la col·laboració no és igual en tots els rodatges. «Hi ha productes que són policials de principi a final i requereixen molta dedicació [com la sèrie ‘Servir y proteger’, que porta més de mil capítols], i d’altres en què es tracta només d’algunes escenes, com ens passava, per exemple, amb ‘Hospital Central’», recorda. Per això dona xerrades als actors d’un mínim de dos o tres hores, en què els demana «que portin apuntats tots els dubtes que tinguin», fins a reunions de diversos dies. «En alguns casos hem estat dues setmanes senceres amb ells», puntualitza.

A la majoria dels intèrprets els recorda com bons alumnes: José Coronado, Álex González, Lluís Homar, José Ángel Egido, Elvira Mínguez, Luisa Martín... Als que no s’esforçaven per aprendre, prefereix no esmentar-los: «És cosa seva, quedaran pitjor en pantalla. Tot i que aquest tipus de situació me l’he trobat en comptades ocasions», remarca.

De ‘Zodiac’ a ‘The Wire’

¿I quines ficcions policials recomana als actors que vegin? «Quan m’ho pregunten sempre els poso d’exemple de sèrie ‘The Wire’ i, de pel·lícula, ‘Zodiac’», afirma aquest professional que, abans de posar-se l’uniforme, ja coneixia el món televisiu, ja que va treballar a Canal+ com a editor de vídeo, preparant els tràilers i les capçaleres de les pel·lícules que emetien cada mes.

El temps de dedicació també depèn de la quantitat de títols que estiguin assessorant en aquell moment. Actualment, el número és de 16, «el més intens» que recorda Trillo en els seus 27 anys de feina. «Però és que hi ha hagut la tempesta perfecta al món audiovisual. S’han ajuntat les plataformes, que generen continguts a un nivell impressionant; les cadenes en obert, i tot el que es va veure ajornat per la pandèmia», justifica l’agent, que no només assessora personatges de policies, sinó també els que estan a l’altra banda de la llei, com quan Úrsula Corberó va haver de preparar-se el paper de l’atracadora Tokio a ‘La casa de papel’.

Ell, no obstant, considera que «ensenyar massa cultura policial als que faran de dolents de vegades va en contra de la qualitat del producte». «Perquè els dolents, a la vida real, no agafen l’arma com ho fa un policia, no han anat a galeries de tir o a una acadèmia», puntualitza.

La polèmica d’‘Antidisturbios’

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

‘Antidisturbios’, una de les sèries policíaques més aclamades dels últims anys, va generar molta polèmica entre alguns sindicats policials, que asseguraven que «embrutava la imatge» dels seus professionals. Trillo, l’equip del qual va rebre la petició d’assessorament de la producció i la va derivar a la unitat d’antiavalots, assenyala que «cal entendre que és ficció». «Si les crítiques haguessin sigut per un format documental de com és la unitat real ho puc entendre», precisa.

Perquè el cos no sempre surt ben parat en la ficció, com passa a ‘La casa de papel’, que ha convertit els atracadors en herois. «No col·laborarem només amb produccions que ens deixin formidablement. Em semblaria poc correcte col·laborar només amb les que ens deixin com a superherois», admet.