Sánchez irromp en la campanya electoral

Sánchez irromp en la campanya electoral

José Luis Roca

1
Es llegeix en minuts
Jordi Mercader
Jordi Mercader

Periodista.

ver +

Totes les estratègies exhibides durant la precampanya electoral catalana quedaran obsoletes després de la carta firmada per Pedro Sánchez, que ens fa saber que, a aquestes altures de la vida, està sorprès i dolgut per la duresa de la política i que, en conseqüència, s’està plantejant el seu futur com a president del Govern central. Sánchez, més ben dit, les seves aspiracions a seguir a la Moncloa amb el suport dels seus socis independentistes, ha estat molt present durant aquestes primeres setmanes sense que l’interessat hagués obert la boca.

Notícies relacionades

Aquest protagonisme respon a la creixent espanyolització de la política catalana, impulsada amb desvergonyiment per l’independentisme oficial. ERC i Junts han trobat utilitat als seus diputats a Madrid. I no és per arribar a la república catalana, sinó per intentar que el seu ostatge, el president del Govern d’Espanya, suggereixi al PSC, després dels comicis, una actitud contemporitzadora i resignada per poder governar ells la agreujada Generalitat autonòmica. La resposta de Sánchez a la maldat política accentuarà la tendència a l’espanyolització. Sigui quin sigui l’escenari que es materialitzi després de la seva reflexió: potser només un recurs per generar un moviment d’adhesió ciutadana davant l’assetjament de la dreta, o que realment pensi a renunciar a la presidència o a activar una moció de confiança, fins i tot que estigui disposat a convocar eleccions quan pugui.

El dilema existencial del 12M és el de saber si l’electorat avala novament el bloqueig polític imposat pel procés o si aposta per impulsar la transversalitat política a les institucions històriques catalanes. Els sondejos somriuen al PSC i a Junts, però no precisen quina de les dues vies acabarà imposant-se. Quan Sánchez esfulli la margarida, sabrem si Puigdemont i Aragonès poden incrementar el preu dels seus suports parlamentaris en detriment del PSC o si Illa es veu alliberat dels peatges al Congrés, tot i que només sigui transitòriament.