Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

La predisposició de Varsòvia a tenir al seu territori armes nuclears de l’OTAN no ha passat desapercebuda a Moscou. El Kremlin no la veu amb bons ulls i ja ha advertit a Polònia que si es concretés, seria un objectiu prioritari en la planificació militar russa, informa l’agència Efe. "L’expansió de la pràctica de les missions nuclears conjuntes de l’OTAN, independentment de qui es converteixi en el país o països que puguin unir-se als que ja participen en aquesta pràctica, és purament desestabilitzadora per naturalesa. De fet, és amenaçadora", va afirmar ahir el viceministre d’Exteriors rus, Serguei Riabkov, citat per l’agència oficial TASS.

El diplomàtic es referia a les declaracions del president polonès, Andrzej Duda, que dilluns passat, en una entrevista amb un mitjà del seu país, va afirmar que Varsòvia està "disposada a acceptar armes nuclears" de països aliats al seu territori. "Els polítics que ara, per les seves pròpies raons, debaten amb entusiasme aquest pla a Polònia i a l’estranger, ho han d’entendre: els canvis no afegiran seguretat a Polònia i les corresponents instal·lacions es convertiran en objectius. I estaran en primer pla de la nostra planificació militar", va advertir el viceministre rus.

Si finalment es portés a terme l’emplaçament d’armes nuclears, Polònia seria el sisè país europeu de l’OTAN a allotjar míssils nuclears nord-americans, després dels Països Baixos, Bèlgica, Alemanya, Itàlia i Turquia, als quals s’afegeixen el Regne Unit i França que tenen els seus propis arsenals. Per la seva banda, l’únic país europeu amb armament nuclear rus, a més de la mateixa Rússia, és Bielorússia. Des de juny del 2023, Minsk compta amb arsenal atòmic del Kremlin, cosa que el president Vladímir Putin va defensar apuntant que seguia "l’exemple dels Estats Units i els seus aliats".

La sinergia Kíiv-Varsòvia resulta contraproduent per als interessos de Moscou, i Rússia intenta donar la imatge que Polònia està desitjant apropiar-se de les regions occidentals d’Ucraïna. Durant el 2023 van circular rumors que el país volia organitzar uns referèndums semblants als que va celebrar Rússia per annexionar-se les regions ucraïneses del Donbàs, fins i tot van circular imatges de les suposades paperetes que s’utilitzarien, tot i que no tenien massa credibilitat al contenir errors ortogràfics i gramaticals. L’expresident de Rússia i actual vicepresident del Consell de Seguretat, Dmitri Medvédev, va insistir en aquesta idea en el mapa que va mostrar en una de les seves últimes aparicions públiques per al futur d’Ucraïna, en el qual Rússia es quedaria la major part del país eslau, tot i que donava algunes províncies a Polònia i Romania, fins a deixar una Ucraïna insignificant.

Antiexpansionisme

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El tempteig de Von der Leyen als ultres polaritza el tauler alemany

Ahir, el ministre d’Exteriors polonès, Radoslaw Sikorski, va declarar al Sejm (Parlament) que "Volínia també és Ucraïna". Va afegir en ucraïnès que "Lviv és Ucraïna", negant que a la seva cartera hi entri cap idea expansionista o irredemptista a costa del país veí. Segons la seva opinió, les autoritats russes "menteixen sobre els plans polonesos d’annexionar-se una part d’Ucraïna".

Polònia també rep crítiques des de Bielorússia, l’aliat més proper a Rússia. El seu president, Aleksandr Lukaixenko, va assegurar aquest dijous que "cada any augmenta el nombre d’activitats operatives i d’entrenament de combat al territori de Polònia i dels estats bàltics".