La crítica de Monegal: TVE Catalunya ¿hi ha full de ruta?

Sempre va imprimir un segell de serietat en els informatius que li va tocar conduir. En l'aspecte personal no sé si felicitar-lo davant el càrrec que assumeix: passar de fer pantalla i periodisme a haver de tancar-se en un despatx i navegar entre números és un canvi espinós. En qualsevol cas, li desitjo tota la sort del món. Crec que la pregunta que cal fer-se ara és si, a més d’aquest nomenament, hi ha també full de ruta. O sigui, ¿existeix algun pla perquè TVE Sant Cugat deixi de ser el ‘canalet’ d’irrellevància manifesta des de temps immemorial a Catalunya?

Notícies relacionades

La gala

'Desaparegut', el fenomen que ha arribat al número 1 de Netflix: "Mai m’hauria imaginat que l’èuscar m’obriria camí com a actor"

Segons el meu parer, s’haurien de prendre d’entrada algunes mesures, semàntiques fins i tot. Erradicar, per exemple, això de centres territorials, que sona a allò de viatgem a províncies, tan caspós i tan antic. Ara ho camuflen amb el nom Centre de Producció de Catalunya, pedaç lingüístic que es va inventar temps enrere amb finalitats mercantilistes, per rendibilitzar la notable estructura de Sant Cugat i perquè fos també centre de producció per a tota TVE. Això s’ha complert molt poc. Però en tot cas, el pla hauria de ser produir a fons per a TVE Catalunya, i perquè això passi cal organitzar continguts exclusivament pensats en català i per a Catalunya. O que la política de desconnexions hauria de ser al revés, i abandonar l’actual sistema que consisteix a desconnectar de la TVE estatal només unes estonetes al dia per incrustar cosetes en català com qui dona una almoina a l’autonomia.

Ja fa temps que vam perdre l’esperança que la tele ubicada a Sant Cugat competeixi amb la ubicada a Sant Joan Despí. El 2013 un grup català va estudiar comprar 8TV i transformar-la en l’alternativa a TV-3. El disseny econòmic era de 60 milions d’euros anuals i van calcular un ‘break even’ a cinc anys vista. En el cas de Sant Cugat la inversió seria molt menor atesa la potent infraestructura de què disposen. Però tampoc és el cas. A la famosa taula de diàleg política, aquest ha de ser un dels pocs temes en què hi ha consens absolut. Tot i que amb protagonistes i partits diferents, aquell pacte secret del Majestic de 1996 continua intocable.