Tu i jo som tres

La crítica de Monegal: Un espot bancari equipara llops amb bancs

2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Diuen els grans savis del ‘business’ televisiu que els programes de la tele només són unes tonteries que es posen per omplir els espaisque queden lliures entre els blocs publicitaris. ¡Ah! Doncs parlem avui d’un cas de publicitat molt interessant. Coincidint amb les manifestacions de l’1 de Maig, tan crítiques amb els plans de reducció de personal que prepara el sector bancari, Bankinter acaba de llançar un espot televisiu que mereix ser pres en consideració. Aquest vídeo publicitari arrenca amb la imatge d’un llop que ens mira d’una manera inquietant –una estampa que després repeteixen inserida dins d’un bitllet de 500– i una veu es dirigeix a nosaltres i ens diu: «El teu banc et va escriure una carta (...) ¿Un petit canvi en les condicions? ¿O escriu el llop amb pell d’ovella?». I llavors sentim el gran Miguel Poveda cantant una cançó de bressol aflamencada, molt vibrant, on diu: «‘¿Será que con menos gente y con menos sucursales estarás mejor?’».

S’acompanya el cant amb imatges d’un triler fent la seva martingala amb uns gobelets, un altre que crema un bitllet de 50 euros, i segueix la veu ‘en off’ dedicant-nos missatges: «‘Te invitaron a una boda hermosa de bancos, banqueros, gerentes y cajas, pero de lo que no te avisaba la carta es de que tú pagas la fiesta y eres quien se casa’» i segueix la cançó de bressol: «‘Cuentan que a río revuelto viene la ganancia de los pescadores, pero casi nunca de los pensionistas, de los estudiantes, de los profesores’». ¡Ahh! A Bankinter li ha sortit un espot per sucar-hi pa. El missatge final d’aquest banc és que ens quedi clar que ells no són com els altres, que ells no són llops ni trilers tramposos ni fan casaments de fusió pagant nosaltres ni res.

Notícies relacionades

No obstant, no sé si han calibrat bé les conseqüències que el seu espot pot generar. Els bancs de la competència podrien considerar que es conculca la llei de la publicitat, en concret els articles que prohibeixen expressament denigrar els competidors. Per exemple, la fàbrica d’hamburgueses Carnechachi no pot treure un espot televisiu dient que la resta de fabricants d’hamburgueses són una porqueria pestilent, tot i que en alguns casos pugui ser veritat.

La publicitat més intel·ligent que recordo sobre bancs la va llançar fa anys Triodos Bank. Ressaltaven que eren un banc ètic. ¡Ahh! Quina bonica fusió: ètica i banca. Transmet una cosa difícil de trobar al sector bancari.