24 punyalades i un preservatiu

Ha arrencat a TV-3 la segona temporada de ‘Crims’, i Carles Porta ens ha seleccionat aquell tremend cas de l’assassinat de Ricardo Piris, a Lloret de Mar, l’agost del 2000. ¡Ah! Va ser un crim que, inicialment, presentava connotacions tan inquietants com surrealistes. Porta ens ho ha explicat molt bé.

Maneja el relat dels successos amb gran mestria. Sense recórrer mai a la truculència, aconsegueix construir sempre una narrativa que ens atrapa i interessa de principi a final. Van ser els que regentaven el Bar Restaurant Pensión Rosi, a la travessia dels Amics de Lloret, els que van alertar aquell agost del 2000 de l’estranya desaparició de Piris.

Et pot interesar

Era client habitual i feia dies que no el veien. Es van personar immediatament els Mossos al seu domicili, en el número 1 del carrer Julita. La tele estava apagada. La ràdio estava encesa. Sonaven ‘Los 40 Principales’. La casa, austera, estava en ordre. Ni un desperfecte. Però van advertir que del dormitori provenia una olor nauseabunda. Allà van trobar Piris. Embolicat en un dantesc festival de sang, nu, ajagut a terra de cap per avall, presentava 24 punyalades profundes, que li travessaven el cos. Deia un dels agents: «Es començava a podrir. A causa de la fauna cadavèrica feia la sensació que es movia». ¡Ah! La fauna cadavèrica és un esborronador terme forense. Són aquest conjunt d’insectes, paràsits, microorganismes, que apareixen per fer la seva feina sobre el cos del difunt. Pul·lulen corcant la carn pútrida. Pot fer la sensació que el mort es mou i segueix viu. La sorpresa va arribar quan van veure que el penis de Piris portava col·locat un preservatiu. ¡Ahh! Allò va ser una pista decisiva. Home l’assassinat va ser matusser. Punyalada rere punyalada, amb ràbia i amb fúria. Res a veure amb allò que li reclamava Thomas de Quincey a tot assassí: ja que has decidit matar, almenys fes-ho amb sentit artístic. Però el detall del preservatiu dona una interessant singularitat al cas Piris.

El 1996 el director Martin Walz va traslladar al cine el còmic de Ralf König ‘El condó ataca’. Es tractava d’un preservatiu que tenia dents i mossegava. Era un exercici de surrealisme macabre. En el cas de Piris el seu preservatiu no li va causar cap mal. El va assassinar l’Engracia, una cosina seva a la qual ell havia violat set anys enrere. Set anys planificant una venjança terrible.