Per a fills bèsties, domadors ferotges

¡Ah! Aquest professor és un bon element. Malgrat que diu: «Ja no vull tornar a la docència. Guanyo més fent el pallasso a la tele i fent conferències», malgrat la seva reticència, li va la marxa i es fica de ple en el problema de l’escola.  La seva vida personal és atrabiliària (una mica com ‘Merlí’), però les seves conviccions són fèrries i els seus mètodes contundents. Tractant-se d’adolescents crescudets (no de nens de primària), les seves tàctiques són radicals. Fins i tot la seva pròpia vestimenta és sorprenent: el primer dia es presenta amb un tarannà indumentari que més que un professor sembla un SWAT de Los hombres de Harrelson.

«Aquesta escola té una forta infecció. S’han de buscar els bacteris. Soc especialista a curar infeccions. Tracto els alumnes com a delinqüents, però només els que són delinqüents. La paraula clau és ‘autoritat’. S’ha de ser intolerant amb la intolerància». És el seu vademècum d’actuació. I un dia reuneix els pares i mares d’aquests bad boys i els deixa anar: «Els vostres fills estan greument malalts. I els espera un futur de merda. Delegueu la seva educació a la tele, els mòbils i les pantalles. L’única arma efectiva de què disposeu som nosaltres, ¡els mestres!». ¡Ah!  Als pares els entra un atac de nervis.

Notícies relacionades

Mascó i Basté parlen de sexe

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

Home, aquesta sèrie enganxa molt. Des d’aquella pel·lícula de Sidney Poitier, Rebel·lió a les aules, de 1967, el cine, i després la tele, no han parat de produir variants sobre el tema, amb molt èxit. En aquest cas, Daniel Grao interpreta un guió més basat en l’acció i en l’impacte que en l’art de la subtilesa culta i irònica d’un Francesc Orella (Merlí) o una Maria Pujalte (Merlí Sapere Aude). Més que buscar en els clàssics de la filosofia cullerades de nèctar per alimentar el cervell, aquest Hit reparteix píndoles d’educació amb un kalàixnikov. Com a sèrie de televisió funciona.