Kyle Maclachlan: "Mai he sortit de 'Twin Peaks'"

En el transcurs de les últimes dècades hem vist Kyle Maclachlan (Yakima, Washington, 1959) donant vida a un membre de The Doors a la gran pantalla, encarnant un milionari morbós a Showgirl, fent de marit imperfecte a Sexo en Nueva York i de madur interessant a Mujeres desesperadas, entre altres papers destacats. Però durant aquest temps no ha aconseguit treure’s mai de sobre l’ombra de Dale Cooper, el seu personatge a Twin Peaks.

L’actor va passar ahir per Madrid per promocionar la tercera temporada de la mítica sèrie, que David Lynch ha tornat a dirigir 25 anys després (matinada del dilluns a Movistar Series Xtra), i en persona la seva figura no defrauda: és tan inquietant, alhora que elegant, com l’agent especial que investigava la desaparició de Laura Palmer.

–¿Què va pensar quan li van trucar per proposar-li fer aquesta nova temporada?

–David i jo som bons amics, vivim a prop a Los Angeles i solem veure’ns sovint per prendre cafè. Un dia, quan jo era a Nova York, em va trucar i em va dir: «Vull explicar-te una cosa, però no per telèfon, sinó cara a cara». Resulta que aquell dia ell també era a Nova York, així que em vaig arribar al seu hotel, em va servir un cafè i em va deixar anar: «¿Què et semblaria revisar el personatge de Dale Cooper i tornar a fer Twin Peaks?». Ràpidament, li vaig contestar: «¿Tornar? Jo mai me n’he anat de Twin Peaks, desitjo seguir on ho vam deixar».

–Els capítols emesos fins ara són complexos. De vegades, un es perd seguint la trama. ¿Serà així tota la temporada?

–Més que no pas una sèrie, en realitat Twin Peaks és una pel·lícula de 18 hores que s’emet en terminis setmanals. Al final d’aquest recorregut, moltes de les preguntes que els espectadors es fan ara trobaran resposta, però pel camí trobaran noves preguntes. A Lynch li agrada impactar el públic a molts nivells. Hi ha una trama lineal, però després hi ha altres impactes emocionals, subconscients. És millor deixar-se arrossegar en el viatge que ell proposa.

–Vivim una època de remakes. ¿No li va provocar dubtes tornar a fer una sèrie tan mítica com aquesta?

–No, perquè mai hem pretès fer un revival de la primera etapa de la sèrie. Des del principi, vam tenir clar que no havíem de tornar de cap manera a aquelles dues primeres temporades per respondre a les incògnites que llavors van quedar en l’aire. Segur que molts fans ho haurien aplaudit, però mai hauríem aconseguit generar la mateixa dinàmica que vam generar aleshores. A David li interessava construir un nou relat amb una nova narrativa i explorar noves facetes dels personatges. Aquesta sèrie és un pas endavant, no una marxa enrere, encara que és veritat que de tant en tant fem referències al passat per mantenir-nos fidels a l’univers que la sèrie va crear.

–Aquella sèrie va suposar una ruptura en la història de la televisió. Després van venir altres títols que van fer època, com Los Soprano i The Wired. ¿Quina sèrie creu que ha elevat el llistó recentment?

–N’hi ha moltes. Durant els últims anys s’ha produït una gran explosió de creativitat en les sèries. Podria citar Black Mirror, The Americans, Joc de trons… I sense que soni immodest per part meva, crec que gran part d’aquest boom es deu a Twin Peaks, perquè aquella sèrie va obrir la porta perquè altres creadors s’animessin a fer a la petita pantalla coses diferents de les que s’havien fet abans, coses trencadores que anaven més enllà del que era habitual. Ara que altres s’han atrevit a fer-ho, tornar a treballar a la televisió ha sigut un  desafiament més granper a David i per a tot l’equip de la sèrie.

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

–¿Ja s’ha saciat del seu personatge a Twin Peaks

–Adoro enormement aquest personatge, si per mi fos, seguiria fent-lo. Espero que no passin 25 anys més per tornar a interpretar-lo, però si David m’ho demana, m’hi posaré. Qualsevol cosa que ell em proposi, estaré absolutament encantat de fer-la. Sempre.