Antonio G. Ferreras: "Mantindrem la línia crítica governi qui governi"

Era l'any 2006 quan al periodista Antonio García Ferreras (Lleó, 1964), aleshores director de comunicació del Reial Madrid, li van oferir dirigir un nou canal de televisió, La Sexta. Ell va acceptar el repte i es va posar al capdavant d'una cadena que, després d'uns inicis indecisos, sembla haver trobat l'estabilitat des que va ser absorbida pel grup Atresmedia (octubre del 2012). Des d'aleshores, Ferreras va deixar la direcció i es va centrar en la realització de dos programes: el debat polític 'Al rojo vivo' (que va començar a moderar el 2011) i l'espai de reportatges d'actualitat 'La Sexta Columna' (2012).    

-¿Com definiria La Sexta 10 anys després del seu naixement?

-Com una cadena que manté l'esperit inconformista i un punt irreverent i que aposta per l'actualitat, l'entreteniment i la bona ficció internacional. És un canal que intenta fer alguna cosa més que televisió perquè tracta de fer periodisme.

-¿Quin balanç en fa?

-Com un dels fundadors, deu anys més tard hi ha un fet que és molt destacable. Quan vam crear La Sexta, un dels nostres principals objectius i obsessions era convertir-nos amb el temps en un mitjà de comunicació de referència. Em refereixo a referència d'actualitat i de credibilitat. Doncs bé, crec que aquest objectiu essencial s'ha aconseguit. Però després hi ha altres èxits, com formar part ara d'un macrogrup de comunicació tan important com Atresmedia i estar entre les quatre primeres cadenes.

-¿Què li faltaria a La Sexta per consolidar-se del tot?

-Tenim un bon pressupost, però que té les seves limitacions. ¿Què ens faltaria? Doncs potser, com diria Mario López (director d'antena), una bona sèrie de ficció nacional que trenqués. No sé si és una assignatura pendent perquè tampoc és que s'hagi afrontat amb claredat. Però és una cosa que sempre ha estat a les reunions de treball com a desafiament de futur. Aconseguir algun dia tenir una gran sèrie de producció pròpia seria el nostre objectiu.

-Sí, perquè la de 'Refugiados' no va funcionar gens bé tot i estar coproduïda amb la BBC…

-Bé, crec que va ser una sèrie que va tenir un alt nivell de qualitat però no va aconseguir les quotes de popularitat que s'esperaven. Però a La Sexta tampoc és una obsessió l'audiència. Ja sé que hi ha molta gent que l'hi costa de creure, però és així. A vegades apostem en la ficció per elements nous i sabíem que 'Refugiados' era un producte exigent. Però malgrat això es va apostar per fer una sèrie molt especial com aquesta.

-Amb la perspectiva que dóna el temps transcorregut, ¿creu que la fusió amb Antena 3 va ser un encert o simplement una necessitat?

-Era un procés ple de lògica en un moment complicat amb un ecosistema audiovisual dificilíssim i una crisi econòmica global molt greu. El mestissatge ens ha enriquit. I el que és més important: les línies editorials segueixen sent diferenciades entre Antena 3 i La Sexta.

-¿Va sortir beneficiada del seu casament amb Antena 3 o li hauria anat millor amb Mediaset?

-És impossible saber el que hauria passat si la fusió hagués sigut diferent. Amb Antena 3 ens ha fet més forts i a més s'ha respectat la nostra personalitat i la línia editorial irreverent i inconformista. Ha sigut tot un èxit per a nosaltres.

-¿Creu que La Sexta s'hauria desnaturalitzat en mans de Mediaset, com li ha passat a Cuatro?

-És una hipòtesi que no sabem si s'hagués complert. Sabem el que ha passat en la fusió de Cuatro i Tele 5, però desconeixem el que hauria passatt si la fusió s'hagués fet amb La Sexta. A mi m'agrada parlar sempre del meu territori, i no de l'aliè. Jo respecto les línies estratègiques dels adversaris i competidors, que saben fer televisió molt bé.

-¿Quin ha sigut l'encert més gran i el fracàs més gran en aquests 10 anys?

-Això ho haurien de dir els espectadors. Però crec que és un encert poder dir que una televisió tan jove sigui referència de periodisme d'actualitat i d'informació quan en aquest país hi ha grans mitjans de comunicació. La religió del periodisme és la decència i crec que som un mitjà decent. Fem un periodisme dur, crític i apassionat, però crec que també és subjectivament rigorós. ¿Algun fracàs? Ens agradaria que algun dia La Sexta fos la líder d'Espanya, però això és un somni i no un objectiu.

-¿L'ha beneficiat en termes d'audiència haver enarborat la bandera del progressisme enfront del Govern del PP?

-Tenim clar que cada mitjà privat té dret a tenir la seva línia editorial. Nosaltres vam voler tenir una línia progressista i d'esquerres, com la tenen altres mitjans en sentit diferent. Hem de ser respectuosos. El que és bo per a aquest país és que hi hagi pluralitat. No sé si ha sigut una de les claus, però el que sí que sé és que això estava en el nostre ADN i es conserva. És veritat que no som neutrals, i que tampoc hi ha cap mitjà que ho sigui, però som rigorosament subjectius i honestos passi el que passi.

Notícies relacionades

Digues-m’ho en un minut

La crisi al Pròxim Orient

-¿Tem que amb un Govern d'esquerres els costi més enganxar amb l'audiència?

-Nosaltres no fem un tipus de periodisme que s'identifiqui més amb un partit que amb un altre, sinó que el nostre objectiu són els votants i els no votants. Per a nosaltres les notícies i la informació són un deure, una obligació i una passió més enllà de qui estigui al Govern. Mantindrem la línia crítica governi qui governi. No perquè canviï l'Executiu canviarem d'actitud. Tant ens fa qui estigui en el poder. Nosaltres seguirem preguntant, repreguntant i posant en dubte les versions oficials.