Digues-m’ho en un minut

Vaig voler veure E.T., L’extraterrestre amb la meva filla. Cal imaginar-se la situació: dia d’hivern, casa de camp, després de dinar, un pla perfecte de sofà i manta per mirar la pel·lícula preferida de la meva infància amb la meva persona petita preferida. Com que amb set anys encara ets la seva persona gran preferida, la meva filla estava encantada i expectant amb el pla. Va durar tan poc. Resulta que l’E.T. triga vint minuts a aparèixer, que se’m van fer llargs fins i tot a mi. Són aquells vint minuts de llums al bosc, de nens en bici, de sorolls estranys que anuncien que passarà alguna cosa… però encara no passa res del tot.

Jo, emocionada amb la música de John Williams, i la meva filla preguntant si ja ha sortit el marcià. No, encara no. No hi ha bitxo, ni petó, ni explosió. Vint minuts d’abans. D’un altre ritme. D’un altre món. I llavors vaig pensar com li hauria anat a l’E.T. per sobreviure a TikTok. "Digues-m’ho en un minut", li exigiria l’algoritme. ¿On és el conflicte? ¿El gir? ¿La llàgrima al segon dotze?

Micronovel·les

Hi ha un fenomen que ha respost a això: les micronovel·les. Sèries d’un minut, en format vertical, pensades per veure entre dues estacions de metro o mentre menges un iogurt. No són clips virals: són ficció narrativa. Personatges, trama, girs, cliffhangers… tot en seixanta segons. I funcionen. Molt.

Notícies relacionades

La vergonyosa entrevista a l’emèrit

RTVE reitera el no d’Espanya a Eurovisió si Israel participa en el concurs: “Calen més mesures”

Hi ha plataformes que acumulen centenars de milions de visualitzacions. Històries que pretenen fer-te sentir alguna cosa –ràbia, passió, tristesa– abans no es posi verd el semàfor. A les sèries americanes, potser més abans que ara, el flirteig s’allargava durant temporades. En Ross i la Rachel, per favor, no es fan un petó fins al capítol set de la segona temporada de Friends. L’espurna entre en Mulder i la Scully és evident des del primer moment, però no es besen ¡fins a la sisena temporada! Sabíem que acabarien junts, però la tensió era el regal.

A les sèries espanyoles, els personatges solen fer-se un petó al segon capítol i discutir al tercer. Però ara tot això ha quedat desbancat: passa en un minut. De l’enamorament al petó, del conflicte al drama, sense pausa. I quan apaguem el mòbil, la vida –amb el seu ritme capriciós– ens sembla lentíssima.