La ràdio en calçotets

Només de començar la temporada,Crackòvia(TV-3) ja ha radiografiat amb sarcasme aquell tremendo tema que està sacsejant totes les cadenes de ràdio -menys una-,

Notícies relacionades

Els americans, sempre per davant

La gala

és a dir, el cànon que la Lliga de futbol i la productora Mediapro pretenen cobrar a les emissores per retransmetre els partits des dels estadis. ¡Ah! Agraeixo i admiro aquesta celeritat delscrackovians, que sàpiguen estar sempre pendents de l'actualitat i la dibuixin amb ironia i amb segones intencions. Hi van fer sortir l'esforçatJoan Maria Pou (Carlos Latre), de RAC-1, retransmetent el partit des de casa, veient la tele en calçotets i bevent cervesa. O sigui, com que si no paguen, no els deixen entrar als estadis, tenen el consol de fer-ho còmodament des dels humils domicilis particulars, seguint els partits per la tele. ¡Ah! ¡La imaginació al poder!deia un dels eslògans del maig del 68. PeròCrackòviaha fet un pas més i també ha escenificat l'única cadena que deixen entrar als camps, o sigui Catalunya Ràdio. Van fer sortirPuyal(Pep Plaza) a la seva garita de l'estadi, exclamant:«¡Som aquí, a Catalunya Ràdio, l'única emissora que ha pagat per poder entrar a l'estadi!»,i a l'aixecar-se, vam veure que el granPuyaltambé anava despulladet de mig cos cap avall, és a dir, només en calçotets. ¡Ahh! El cop d'aquesta sàtira és interessant. S'ha de saber interpretar. AlPoude RAC-1 el treuen en calçotets perquè és a casa seva, i és a casa seva per necessitat, perquè li prohibeixen l'entrada als estadis.Puyalen canvi surt en calçotets per un altre motiu: perquè s'ha abaixat els pantalons davant de la Lliga i Mediapro, i paga des de fa temps el que ningú paga. Home, és una sàtira sensacional, oportuna, fantàstica, peròPuyalno és el que s'ha abaixat els pantalons davant aquesta situació gairebé de xantatge: és la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals -la institució que controla Catalunya Ràdio, a més de TV-3, i n'és responsable, és clar- la que paga. O sigui, i com els vaig advertir en aquesta mateixa columna fa exactament una setmana, ara hem descobert que laCorpo, amb diner públic, paga des de fa dos anys un cànon que no paga ningú.

Em consta que més d'un conseller de laCorpoha quedat sorprès davant aquest alegre despreniment de cabals. No en sabien res. Amb tots els respectes, i sense ànim de molestar, ¿qui va prendre la decisió de pagar? ¿Algú ens en podria informar?