Laia Ferrer: "No m'he perdut cap festa de Gràcia"

Ha assistit a totes les últimes festes majors de Gràcia, pregons inclosos. I aquest any repeteix les dues coses. Laia Ferrer (Barcelona, 1982), periodista especialitzada en les carreres de Fórmula 1 a TV-3, haurà de tornar a parlar aquest diumenge davant d'una multitud, però aquesta vegada sense càmeres entremig i al seu barri de sempre ja que serà la pregonera de les festes de Gràcia. Tot i que Ferrer ara no viu a Gràcia, promet tornar-hi per quedar-s'hi. Sempre que l'hi permetin les seves escapades de nou mesos a l'any darrere dels més ràpids.

--¿Com es va prendre que l'escollissin pregonera de Gràcia?

--Va ser una gran sorpresa. Em va trucar la Maite, la regidora, i em va dir que volien que fos jo perquè era del districte. Jo ja sabia que seria el dia 14 i li vaig dir que havia de mirar que no em coincidís amb res. Em fa moltíssima il·lusió perquè sóc de Gràcia i no m'he perdut cap de les festes. De sempre, amb les amigues, cada 14 d'agost anàvem a prendre alguna cosa i a veure els carrers engalanats.

--¿Deu tenir a punt el pregó.

--No, que va. Encara no l'he escrit i ja l'hauria de tenir preparat. Però tinc la idea. Amb la meva feina a TV-3 ara viatjo per tot el món i vull fer un paral·lelisme entre Gràcia i els altres països. Gràcia té un encant especial, és com un país en què també conflueixen els altres.

--¿Ho diu després de passar gairebé tota la vida en aquest districte, que coneix bé.

--Primer vaig viure amb la meva família al carrer de la Mare de Déu del Coll. I ja de més gran, quan em vaig independitzar, me'n vaig anar a viure molt a prop, en un pis de lloguer del carrer de Sostres. A més, encara que els meus pares em van portar al col·legi on treballava la meva mare, a l'Eixample, em vaig apuntar a teatre i també a l'esplai del Cercle Catòlic, que ara es diu El Cercle. I d'aquí tinc les meves amigues de la infància, amb qui cada dissabte fèiem teatre, ball i música.

--¿I devia anar al parc Güell, perquè sempre ha viscut molt a prop.

--No només al Güell, també al Putxet. Perquè els meus pares viuen entre els dos parcs. Quan ells treballaven i estàvem de vacances escolars, la cangur, la pobra, ens agafava els tres germans i ens hi portava. Recordo que jugàvem a la part alta del parc Güell i ens tiràvem amb la tirolina del pneumàtic. Després, ja de gran, m'agradava molt també anar a córrer allà.

--¿Al marge dels parcs, triï el lloc més bonic de Gràcia.

--Ui, n'hi ha molts. A mi m'agrada molt qualsevol plaça, la de la Revolució, la del Diamant... Són llocs per prendre't una cerveseta a la tarda, a la terrasseta. Això m'encanta, que puguis sortir al carrer a prendre't alguna cosa tranquil·lament.

--¿Ha canviat el barri els últims anys?

--Moltíssim, però per millorar. Per exemple, recordo quan fa anys van posar el sistema de recollida pneumàtica d'escombraries al Gran de Gràcia. Vam ser-ne pioners. Tot el districte ha anat endavant. I cada vegada hi ha més turistes, però no de pas, sinó que es queden a viure aquí. I això m'agrada, perquè fa que el barri sigui més cosmopolita. El barri s'ha hagut de renovar. Com els cines Bosque. I tot això sense perdre el que és tradicional, com el cine Verdi, o el Teatre Neu, amb el teatre, el bar i el restaurant, que té l'encant de tota la vida.

--¿Diuen que el seu barri és el que té més butaques de cinema de la ciutat.

--És que és un districte amb molta cultura. Per exemple ara passes un diumenge a la tarda pels Verdi i sempre són plens. ¡I això que són pel·lícules d'autor i de versió original!

--Fa poc que va anar a viure fora del barri. ¿Hi tornarà?

--Sí, sí. Estic buscant pis per comprar-lo, però ara és un moment complicat. Jo em veig en el futur a Gràcia portant els meus fills als llocs on em portava la meva mare quan jo era petita.

Notícies relacionades

La crisi al Pròxim Orient

Alba Carrillo, a la SER

--¿Digui'm quin pis busca. I si algun interessat ho llegeix...

--Ha, ha, ha. D'acord. Estic mirant tant el barri del Coll, on els preus són més baixos, com la zona que toca a la Diagonal. No el vull al mig de Gràcia, si no és que el pis m'agradi molt i doni a l'interior. El que està bé del Coll és que és més tranquil i les vistes són fantàstiques. Quan vivia al carrer de Sostres, des d'un tercer, ja veia la Sagrada Família i el mar.