Ainhoa Arbizu: «No considero que jo estigui fent groguisme»

–¿Com se li ha posat quedar-se sense vacances?

–Molt bé, perquè estic disfrutant tant d'aquest projecte que això no em preocupa. L'important és treballar en alguna cosa que em faci aprendre, créixer i que em motivi. Vaig tenir vuit dies de descans entre el torneig de Wimbledon, a Canal+, i El diario.I vaig desconnectar tant, que em va servir per carregar les piles.

–¿Què li va fer acceptar l'oferta?

–Em cridava molt l'atenció. Era un registre que mai havia experimentat. He fet coses molt diferents, des de gales, entregues de premis, motos, tennis, música, tot relacionat amb l'entreteniment i l'esport. Sempre m'ha agradat el contacte amb la gent i escoltar les persones. Estic aprenent moltíssim i m'està impressionant gratament, molt més del que podia imaginar.

–¿I per què?

–Ja des del minut u al plató vaig disfrutar. Vaig pensar que fins a la segona setmana no passaria, perquè canviava d'equip, cadena i format. Però quan van sortir els primers testimonis, una parella de joves germans, la història va ser tan emotiva que vaig pensar que m'hi enganxaria molt i que havia de mantenir les maneres. Des d'aleshores, ja va anar tot ben rodat.

–¿I és difícil mantenir les maneres?

–Som persones, i et surt. Si li has de dir a un senyor que et dobla l'edat que calli, perquè li està faltant al respecte a algú, ho has de fer, encara que és un programa molt dirigit i em sento molt recolzada. I porto un auricular, que abans només havia usat ocasionalment.

–A El diario és fàcil caure en el sensacionalisme. ¿Com ho porta?

–No sé si sóc molt ingènua, però des del primer dia he al·lucinat amb el respecte amb què es tracta els convidats. Quan ens reunim tot l'equip, mai he sentit cap comentari de menyspreu, perquè està molt acostumat a veure històries de tots els colors i tipus. Les persones vénen i es despullen, metafòricament parlant, i t'expliquen les seves coses, però és que són ells els que t'estan explicant tot això.

–¿I a vostè no la sorprenen?

–A vegades, no, perquè prèviament se'ls ha preguntat per telèfon. S'obre una fitxa de cada testimoni i així jo ja sé per on poden anar les coses. No considero que jo estigui fent groguisme.

SEnDEl diari s'ha vist implicat en alguna polèmica, com el cas Svetlana, en què una dona va morir a mans de la seva exparella, el 2007, després d'aparèixer tots dos a l'espai…

–Tot el que són qüestions delicades es porta amb molt de compte. L'equip treballa amb un psicòleg i un gabinet mèdic. Els testimonis passen mil filtres i se'ls fan mil preguntes. Aquest tipus de temes s'eludeixen totalment.

Notícies relacionades

La gala

'Desaparegut', el fenomen que ha arribat al número 1 de Netflix: "Mai m’hauria imaginat que l’èuscar m’obriria camí com a actor"

–¿La retallada econòmica li va tancar la porta a TVE?

–Tenia un contracte de presentadora i vaig col·laborar en el Mundial de motos. Jo volia continuar almenys un any més. Va ser una decepció, però entenc que jo era una despesa que no podien assumir i em va tocar saltar pels aires. Em va saber bastant greu, perquè des de l'últim GP de València fins al dia en què ho vaig saber va passar molt de temps i no em vaig poder moure, perquè donava per fet que continuava. Però el balanç és molt positiu i no en guardo res de negatiu. No guardo rancor. TVE sempre m'ha tractat amb afecte i li estic molt agraïda.