Olivia Molina: «La polèmica sobre 'Física o Química' és una cosa bona»

–Tot un personatge aquesta Verónica que interpreta a la sèrie, ¿no?

–Sí, és una dona que adora el seu ofici i està totalment implicada amb els seus alumnes. Té un concepte molt obert de l'amistat i de la sexualitat. Es concedeix el dret de viure tot això lliurement, encara que per fer-ho rebi moltes crítiques des de fora. Ella ho defensa amb dents i ungles.

–Sembla als antípodes ideològiques de l'altra professora nova (Marina), que encarna Cristina Alcázar...

–Som molt diferents i per aquesta raó sorgiran conflictes. La seva manera d'ensenyar i relacionar-se amb professors i alumnes és oposada a la meva.

–Després de fer Un burka por amor, es pot suposar que estaria desitjant entrar en una sèrie d'èxit com aquesta...

–Sí, a mi m'agrada molt treballar a la televisió.

–¿Encara que sigui en una ficció que ha sigut molt criticada per companys seus, com Cristina Marcos?

–Bé, la polèmica és una cosa bona. Si no li agrada a Cristina, doncs que no la vegi. Jo la seguia i m'agradava. Em sembla que la sèrie reflecteix coses que passen i que no estan tan allunyades del que es viu avui. És possible que s'hi accentuïn determinats aspectes perquè sorprenguin més, però no estem explicant res que no tingui a veure amb la realitat.

–Curiosament, vostè va començar a Al salir de clase i, deu anys després, torna al col·legi...

–Sí, en una etapa diferent, ara de professora; la veritat és que impressiona. Al salir de clase era més light i romàntica, mentre que aquesta és més canyera. Però em sembla molt bé, perquè els temps estan canviant i ara hi ha molta més informació i més estímuls que abans. Els nens tenen molt més on triar.

–Exerceixi de professora i expliqui les diferències entre sèrie, minisèrie, o telemovie, i pel·lícula cinematogràfica.

–A mi el format de les telemovies em desconcertava en un principi, com a espectadora. No sabia com ubicar-lo. No és una pel·lícula perquè no té la qualitat i la concentració que acostuma a acompanyar el cine. Però sí que et permet com a actriu acostar-te a un treball més personal i més profund. La sèrie és un treball de més llarg recorregut en què pots fer els personatges entenent-los. En una telemovie, el treball és més condensat, però a mi m'agrada molt aquest format.

–¿Veu bé que les televisions estiguin obligades a invertir en el cine?

–Sí, ¿per què no? Jo no entraré gaire en aquest debat, però crec que tot el que sigui fomentar el cine espanyol em sembla bé. Els mecanismes que utilitzin se m'escapen.

–El que funciona ara és el teatre. I vostè n'ha fet bastant...

–El trobo moltíssim a faltar. Tant, que és el que tinc pensat fer a curt termini.

–¿Li agradaria coincidir en algun projecte amb la seva mare?

–Ja hi vaig coincidir a l'obra de teatre d'El graduado. També al cine, fa 11 anys, amb aquella Jara, de Manuel Estudillo. La veritat és que aprenc d'ella veient-la cada dia. La meva mare és meravellosa, i ja no només com a professional. Té un amor i un respecte molt grans de la professió. I una sensibilitat brutal. Com a persona, és una gran dona que ha tirat endavant amb cinc fills.

–Però crec que a la tele no han coincidit mai totes dues...

–No hem fet res juntes.

–¿Sap que si canviessin del dijous al dimarts la sèrie Gran reserva hauria de competir amb la seva mare?

–Doncs no se m'havia acudit. Si fos així, ens ajuntaríem a casa i hi hauria baralles per veure quina cadena es veu (riu). Bromes a banda, em sorprèn molt quan intenten enfrontar-nos professionalment. La nostra relació no va per aquest camí.

–¿No li agradaria fer una minisèrie sobre el seu avi Antonio Molina?

–Ens ho han proposat, però és molt delicat. El que m'agradaria és fer el personatge de Joana la Boja.

–¿Pertànyer a la saga dels Molina és un avantatge o un inconvenient?

–Sobretot és una sort. I després, a la llarga, és un avantatge.

Notícies relacionades

Ancoratges

El programa que va canviar la TV

–¿Quines són les seves sèries preferides?

SEnDSupernatural, Perdidos i Aída. Amb aquesta última ric molt.