Tribunals

Confirmen 15 anys per a la dona condemnada pel crim de Castro Urdiales

Es va desfer del cadàver i va entregar-ne el crani a una amiga en una caixa fent-li creure que a dins hi havia joguines sexuals

Confirmen 15 anys per a la dona condemnada pel crim de Castro Urdiales
3
Es llegeix en minuts

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria ha confirmat la pena de 15 anys de presó per a Carmen Merino, condemnada el desembre passat per matar el seu nòvio el 2019 a Castro Urdiales, i fer-ne desaparèixer el cos tret del crani, que va entregar a una amiga.

La sentència, que no és ferma i es pot recórrer per cassació davant el Tribunal Suprem, desestima el recurs presentat per la defensa de la dona, que va sol·licitar la seva absolució a l’entendre, entre altres qüestions, que no es va poder acreditar la causa de la mort de la víctima.

Merino, que és a la presó d’El Dueso des de la seva detenció el 2019, va ser condemnada per matar la que era la seva parella, un biscaí de 67 anys, «amb la intenció d’aprofitar-se econòmicament dels béns i diners» d’ell, «a l’haver sigut nomenada per aquest hereva universal».

Segons la sentència que la va condemnar i com confirma el TSJC, després de matar el seu nòvio, Carmen Merino es va desfer del cadàver i va entregar-ne el crani a una amiga en una caixa, fent-li creure que dins hi havia joguines sexuals, fins que la dona va obrir mesos després el paquet. Després d’escoltar els arguments de les parts en una vista pública celebrada el 14 de març passat, el tribunal descarta que s’hagi vulnerat el dret a la presumpció d’innocència, tal com sostenia la defensa.

En contra d’allò defensat per aquesta part, la Sala opina que la sentència no és «errònia, arbitrària ni il·lògica» malgrat que els forenses no acreditessin la causa de la mort de la víctima, cosa que portava l’advocat de la dona a afirmar que no es podia provar que la mort fos violenta.

«Tots els indicis apunten en la mateixa direcció: es tracta d’una mort violenta, hipòtesi que està dotada d’un grau de confirmació que preval respecte de la hipòtesi que planteja el recurs», assenyala la sentència, que afegeix que «no pot donar-se lloc a una idea especulativa com la plantejada en el recurs» perquè «no es basa en la raó». «No es troba explicació lògica ni racional que si la mort fos resultat de causes naturals o accidentals algú es prengui la molèstia de tallar-li el cap del tronc, la sotmeti a l’acció de la calor perquè es desprenguin les parts toves i guardar-la, desfent-se de la resta del cos, dels seus telèfons mòbils, etc., eliminant tota possibilitat de demostrar que la mort no va ser homicida», destaca el TSJC.

No dona la raó a la defensa, que va qüestionar el canvi de l’objecte del veredicte que va fer el jurat en un dels punts, ja que entén la Sala que no es va alterar el sentit. L’advocat de Merino també va al·legar en el seu recurs que faltava prova de càrrec per afirmar que la seva representada va participar en la mort de la víctima.

Notícies relacionades

No obstant, el tribunal considera que el veredicte del jurat va ser «prou explícit i raonat» i que la valoració de la prova que es va realitzar per arribar a la condemna «no s’aparta de les regles de la lògica, de les màximes d’experiència i dels coneixements científics». «Es van donar innombrables dades indiciàries, totes confluents, que apunten de manera inequívoca que l’acusada no és una persona aliena a la mort de la víctima», apunta.

Respecte a la possibilitat de condemnar Merino com a còmplice i no com a autora del crim, que ja va plantejar la defensa l’últim dia de judici, el tribunal sentencia que «no té encaix» en el relat dels fets. «Una participació de naturalesa secundària o inferior no pot atribuir-se a qui té la intenció d’acabar amb la vida del seu company, ho planteja, ho organitza i, en definitiva, executa el seu pla, sola o ajudada per un altre, ens és igual, ja que la pena continuaria sent la mateixa», conclou la Sala.