Investigades de nou les detectives que van espiar la víctima de ‘La manada’ per veure si portava «una vida normal» després de ser violada

El jutge que va arxivar dues vegades el cas contra les detectives que van espiar la víctima de ‘La manada’ durant els mesos posteriors a la violació «no va practicar les diligències necessàries per aclarir els fets» i «ni tan sols va prendre declaració a la denunciant» abans de tancar el procediment. És la conclusió de l’Audiència de Madrid, que ha conegut CAS OBERT, el canal d’investigació i successos de Prensa Ibérica.

El tribunal de la secció número 15 acaba de dictar un acte en el qual ordena reobrir de nou el cas i obliga el jutjat d’instrucció número 40 de Madrid que investigui per un delicte de revelació de secrets i contra la intimitat personal les dues dones detectives, que fa un any van acudir al jutjat i es van acollir al dret a no declarar.

Totes dues van ser contractades per la família d’Alfonso Cabezuelo, el militar condemnat a 15 anys de presó junt amb els altres quatre membres de ‘La manada’, per comprovar si la noia portava una vida «normal» després de les agressions que havia patit a Pamplona durant els Sanfermines del 2016. Indicis de delicte

Alfonso Cabezuelo una vida «normal» Indicis de delicteEs tracta de la segona vegada que l’Audiència de Madrid, que ja va veure «indicis de delicte» en l’actuació de les detectives, revoca la decisió del jutge Enrique de la Hoz de donar carpetada a la denúncia de la víctima. El magistrat considerava que les investigadores privades, que van arribar a fotografiar la noia amb cinc amics a la piscina de la seva urbanització, al ‘hall’ del seu portal i també en un restaurant amb la seva família, durant aquell estiu en què ella mirava de refer la seva vida, no van vulnerar la seva intimitat perquè «van obtenir dades i imatges en llocs públics». 

Una afirmació que l’Audiència de Madrid rebutja ara: «Després de la nostra interlocutòria per la qual acordàvem que continués la instrucció de la causa, ha pres declaració a les denunciades, que s’han acollit al dret a no declarar, sense practicar cap altra diligència, així que no es pot determinar si les imatges s’han obtingut de manera legal o no, tampoc sobre les concretes circumstàncies que envolten la zona de la comunitat relativa a la piscina, com si s’han realitzat des de l’exterior [via pública] o des d’una zona privada de la comunitat».

En la seva interlocutòria, el tribunal recorda al jutge d’instrucció que «el primer que s’haurà de fer és incorporar [al procediment] l’informe original» que van elaborar les detectives per poder valorar si van cometre algun delicte. Afegeix que «s’ha d’esbrinar com es realitza l’esmentat seguiment i captació de les imatges, si s’ha vulnerat un lloc reservat i si les converses i imatges de xarxes socials s’han capturat en legal forma [xarxes obertes o no]».

«Fuma, surt de marxa...»

El cert és que les detectives van incloure en el seu informe «dades d’identificació del domicili actual de la víctima a Madrid, així com dades de la localitat on ella i la seva família tenen la seva segona residència», segons la denúncia que va presentar Teresa Hermida, l’advocada de la víctima. També, imatges de la noia en un bar acompanyada dels seus pares, junt amb expressions sobre el comportament de la jove violada com ara: «Sopar còmodament amb la seva família» i «ella és el centre d’atenció de la taula amb la seva conversa».

Després dels seus seguiments, van concloure que la noia «no ha canviat els seus hàbits després dels fets denunciats», i van afegir que fins i tot «fuma, surt de marxa, fa un cafè amb els amics...».

Aquest informe i un segon dossier que van elaborar amb l’activitat de la noia a les xarxes socials van ser incorporats per un dels advocats de ‘La manada’ davant l’Audiència de Navarra durant la investigació del cas, tot i que finalment la documentació va quedar fora del procediment. Per aquesta raó, el fiscal del cas també va sol·licitar al jutge que s’arxivés: perquè hi hagués delicte caldria «acreditar almenys indiciàriament que el comportament de les querellades era descobrir els secrets o vulnerar la intimitat personal de la víctima, de difícil encaix al no haver-se admès l’informe en el sumari principal ni haver-se divulgat».

Estrès posttraumàtic

Notícies relacionades

Un helicòpter s’estavella a l’M-40 de Madrid i deixa tres ferits lleus

Una dona en coma i el seu fill de quatre anys ferit després d’incendiar la seva parella la seva vivenda a Tenerife

Segons va defensar l’advocat de les detectives, Agustín Martínez, davant el jutge, «la finalitat [de l’informe] no era acreditar l’existència d’una agressió sexual, sinó d’un estrès posttraumàtic pel qual es reclamava una quantitat abundant». No obstant, l’Audiència de Madrid demana al jutge que esbrini si a l’informe original elaborat per les detectives «hi consta un examen de les imatges del dia dels fets, la finalitat dels quals a l’hora de determinar l’existència de l’estrès posttraumàtic que el lletrat de la defensa al·lega és el que motiva l’informe, no queda aclarit».

L’Audiència recorda en la seva interlocutòria que «pel fet de ser detectius en l’exercici de la seva professió, això no els exclou (per se) de la comissió del delicte de què se’ls acusa». Els magistrats reconeixen que «és cert que en certa mesura la professió de detectiu privat desemboca a indagar en la vida íntima de les persones», però afegeixen que, segons la Llei de seguretat privada, no «es podrà investigar la vida que transcorri als domicilis i altres llocs reservats ni utilitzar-se mitjans que atemptin contra l’honor, la intimitat o pròpia imatge».