Catalunya talarà boscos per transformar-los en espais oberts

Però, ¿és possible eliminar hàbitats poblats d’arbres i transformar-los en hàbitats oberts? La Generalitat ultima un pla per començar a fer-ho en zones molt concretes, com el cap de Creus, el Montseny, el massís del Garraf i la serra de Llaberia, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO. No seran les únics llocs, n’hi haurà més. Moltes de les actuacions se centraran en pinars joves de pi blanc, que tenen una gran capacitat de regeneració i que es densifiquen ràpidament. Bombers i el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica treballen coordinadament per portar a terme aquest treball.

Els bombers, d’una banda, han elaborat un mapa en el qual s’especifiquen espais prioritaris on consideren necessari retirar arbres per poder realitzar les tasques d’extinció de focs amb més seguretat. En paral·lel, un equip tècnic de la direcció general de Polítiques Ambientals i Medi Natural ha cartografiat els llocs de Catalunya amb un més potencial per a les espècies típiques d’espais oberts (per fer-ho, s’han descartat les zones forestals amb molta biodiversitat i també les que tenen potencial per convertir-se en boscos madurs).

Ara, el següent pas és creuar les dues informacions per comprovar quines àrees coincideixen. Fonts consultades per aquest diari asseguren que almenys ja hi ha un 40% de superfícies en les quals convergeixen l’interès dels bombers i el de la conservació. A partir d’aquestes dades, es prioritzaran precisament aquests punts per fomentar prats. Així s’estarà invertint alhora en prevenció d’incendis i enfortir els ecosistemes oberts, que en els últims anys han quedat molt malmesos.

En els pròxims dies, les dues conselleries implicades (Territori i Interior) presentaran els resultats i detallaran com es desenvoluparan les accions de tala i eliminació de bosc en certs territoris. ¿Com s’han escollit les zones en les quals s’ha d’incentivar la biodiversitat d’espais oberts? S’ha analitzat la presència d’espècies clau i el potencial de l’hàbitat. No es tracta de plantar arbustos concrets. Simplement es retiraran arbres i, després, afloraran les cobertes herbàcies o arbustives (depèn de cada lloc) de manera natural.

En altres casos, s’intentarà que es formi un mosaic que combini prats i matolls. En cap cas s’ha d’imaginar una àmplia plana d’herba segada, com si fos un camp de golf. L’objectiu general és tenir boscos més madurs i més espais oberts, com n’hi havia antigament, però també pastures i cultius tradicionals.

Després, s’espera que les espècies colonitzin de manera autònoma els hàbitats generats. Hi ha diversos exemples d’ocells que actuen com a bioindicadors i que reflecteixen l’estat de conservació d’un espai obert. Algunes d’elles són el botxí ibèric (Lanius meridionalis), el còlit negre (Oenanthe leucura), el còlit ros (Oenanthe hispanica), l’hortolà (Emberiza hortulana) i el tallarol trencamates (Sylvia conspicillata). De fet, la capacitat d’expansió d’aquestes espècies quan troben hàbitats favorables ja s’ha demostrat en el context dels incendis forestals. Després de diversos incendis a Montserrat, el còlit negre va reaparèixer al massís. Al cap de Creus, l’hortolà es va establir amb èxit a la zona després d’un incendi. Altres espècies que es veuran beneficiades d’aquesta mesura són les aus rapinyaires, com l’àguila cuabarrada, un animal amenaçat que necessita àrees sense arbres per caçar.

Conservació

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil intercepta 1.500 quilos de droga en sis mesos a l’aeroport de Barcelona, un 427% més que l’any passat

L’hostaleria i la restauració, pioneres en la devolució d’envasos: «Espanya recupera el 30% del vidre gràcies a bars, restaurants i hotels»

No obstant, si a Catalunya els boscos tenen tendència a tancar-se i densificar-se, ¿com es mantindran aquests punts oberts, favorables per a tantes espècies i per al treball dels bombers? Aquesta serà una de les assignatures més importants: un hàbitat obert s’ha de conservar. Per aconseguir-ho hi ha diferents opcions: el foc –per exemple amb cremes prescrites realitzades pels cossos d’extinció o amb incendis naturals que avancin a baixa intensitat i de manera controlada–, els treballs mecànics que eliminin vegetació quan sigui necessari i l’herbivorisme –un procés ecològic que s’ha perdut en molts llocs.

Fonts coneixedores del pla afirmen que l’acció d’animals herbívors és una de les fórmules més eficaces. Es pot portar a terme amb herbívors salvatges (cérvols, daines, cabirols) o amb ramats domèstics.