El replegament de Renfe a Avlo, nou revés per a la credibilitat de Talgo

La gran incògnita que desperta el moviment realitzat per Renfe és doble: ¿l’operadora elimina els trens Avlo (generalment més barats) perquè no eren tan rendibles com els AVE tradicionals? ¿O, per contra, retira els trens Talgo que cobrien les freqüències Avlo per les seves avaries i perquè no disposa de cap altre material rodador que no sigui el dels AVE? La primera deixaria en evidència la vocació de servei públic de Renfe, mentre que la segona seria una altra estocada a la credibilitat de Talgo, que seria el culpable de fons que s’hagi eliminat aquest servei, tot i que en qualsevol cas l’operadora podria mantenir el servei d’Avlo amb els trens S103 de l’alemanya Siemens amb els quals cobreix els trajectes de l’AVE.

Conèixer les dades de rendibilitat del servei d’Avlo entre Madrid i Barcelona des que es va posar en marxa el 2021 és complicat. Renfe, tot i que és una empresa pública, no revela algunes de les seves xifres clau, ja que les considera un "secret comercial" davant els seus rivals: Ouigo, participada íntegrament per l’Estat francès, i Iryo, controlada en un 51% per l’Estat italià. El que està clar és que els trens d’Avlo justificaven els seus preus més baixos perquè oferien menys serveis que l’AVE tradicional, ja que no disposava de cafeteria ni d’opció d’equipatge extra. No obstant, a l’hora de la veritat, la majoria dels trens d’una marca o de l’altra van plens, i els AVE tenen unes tarifes més elevades i, per tant, més beneficioses per a les seves arques.

Renfe justifica que el producte AVE s’adapta millor a les característiques del trajecte i a les necessitats del perfil del viatger corporatiu freqüent en aquest corredor, ja que suposa una millora en confort gràcies a seients més amplis i un increment notable d’espai", recuperant així serveis "molt valorats" com "la cafeteria, la restauració a bord i el cotxe en silenci". No obstant, un estudi elaborat al gener assegurava que fins a un 39% dels seus clients utilitzaven l’alta velocitat per disfrutar del seu oci o fer turisme.

Més enllà que la decisió de Renfe hagi pogut ser per motius empresarials, la credibilitat de Talgo torna a quedar tocada i en aquesta ocasió, a més, en un moment clau. A finals de juliol, l’operadora va retirar de manera provisional cinc trens de la sèrie 106, popularment coneguts com Avril, que operaven en aquesta ruta, després que un dels combois presentés una fissura en un component dels bogis (conjunt de rodes i suspensió). Renfe va trobar recanvis per a tres, però els altres dos seguiran fora de servei de forma indefinida. Segons va informar El economista, una cosa similar va passar amb els trens de la línia 102, també fabricats per Talgo, en aquest cas de la mà de la canadenca Bombardier. En aquest cas, l’operadora va trobar inestabilitats en el rodolament dels combois, si bé Renfe ho ha negat.

El que està clar és que els problemes de fiabilitat, especialment en la sèrie Avril, no són bones notícies per a Talgo. La companyia està ultimant un canvi accionarial que suposarà la sortida del seu màxim accionista, el fons Trilantic, que vendrà un paquet accionarial pròxim al 30% a un consorci conformat per José Antonio Jainaga, president de la siderúrgica Sidenor i de les fundacions bancàries BBK i Vital. En aquesta operació entra també la SEPI, braç inversor de l’Executiu nacional.

Notícies relacionades

L’alça de preus de l’ou oscil·la entre el 26% de Navarra i el 12% de les Canàries

El Govern aprova dimarts la quitació del deute i confia que el PP s’hi sumi

El futur de la legislatura

El tancament de l’operació oferirà el futur de la legislatura, ja que el PNB ha condicionat el seu suport parlamentari a Pedro Sánchez: el 15 de juliol, en una reunió a la Moncloa, Imanol Pradales, el president del País Basc, va qualificar de condició imprescindible desencallar l’operació. Finalment, l’últim Consell de Ministres del curs, el 29 de juliol, va aprovar que la SEPI subscrigui una ampliació de capital de Talgo de 45 milions d’euros i les obligacions convertibles de 30 milions.