Espanya retarda el retorn d’envasos per la complexitat de la gestió

Fa poc més d’un any, el Govern central va anunciar que la tardor del 2026 posaria en marxa el Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) de les ampolles de plàstic d’un sol ús. Això significa tornar al que es feia fa dècades: tornar els envasos utilitzats als supermercats quan fas una nova compra i recuperar el dipòsit econòmic corresponent. L’Executiu de Pedro Sánchez va apostar per aquest sistema perquè Espanya no arriba als objectius de recollida selectiva establerts per l’actual llei de residus.

No obstant, l’associació SDDR per a Espanya adverteix que serà impossible que el nou model funcioni a finals del 2026. I fonts coneixedores del procés admeten que el calendari s’haurà de retardar com a mínim fins al 2027. "El model és complex i els terminis no quadren perquè es requereix un any per a certes autoritzacions i, de moment, les entitats operadores tot just han presentat sol·licituds", afirma Josep Maria Bonmatí, president de SDDR per a Espanya.

"Amb el procés obert és normal que canviïn coses i tot s’ha d’adaptar a la realitat que tenim", afegeix Bonmatí. Els supermercats estan disposats a col·laborar per trobar la millor fórmula i ja estan en converses amb el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Però tots donen per fet que, el 2026, el sistema no estarà implantat a Espanya.

Bonmatí considera que el ministeri ja s’ha començat a adonar de la "complexitat" del model que es pretén crear: "Ells tenen el repte d’establir el marc normatiu, amb un decret que detalli com serà aquest sistema". ¿Per què és tan complicat el sistema de dipòsit, devolució i retorn? "Perquè el repte és majúscul: l’objectiu final és recuperar el 90% dels envasos que es posen al mercat i, per aconseguir-ho, cal facilitar al consumidor els punts de retorn", remarca Bonmatí.

El model espanyol serà el més gran d’Europa i cobrirà 20.000 milions d’envasos a l’any. Aquí, a més de desenvolupar-lo a les grans ciutats, el Govern ja treballa per contemplar com funcionarà el sistema a les àrees rurals de l’Espanya buidada. Una possibilitat és que els municipis més petits s’agrupin i que els ajuntaments gestionin punts de recollida. "També cal tenir en compte el consum fora de casa, molt estès a Espanya, i les característiques dels llocs turístics", puntualitza Bonmatí. Així mateix, s’hauran d’oferir sistemes de retorn automàtics i manuals perquè siguin accessibles a tota mena d’usuaris, incloses persones grans o amb alguna discapacitat.

Sense proves pilot

El responsable de SDDR avisa que Espanya no pot copiar altres models internacionals: "Tots els sistemes d’altres països tenen elements interessants, però cap s’adapta al context espanyol". Un exemple és el que va passar a Àustria, que va instaurar el SDDR pas a pas, de manera progressiva. A Espanya, es planteja passar del zero al 10 i posar en marxa el sistema a tot arreu i de la mateixa manera: "Si volem arribar als objectius de recollida i reutilització, el SDDR s’ha d’implementar al 100%, sense dependre de proves pilot que no reflectirien la realitat espanyola." "Però, per aconseguir-ho, ens cal temps", insisteix Bonmatí.

El model serà universal. Això significa que no estaràs obligat a tornar l’envàs al mateix establiment on l’hagis comprat: Portugal també es prepara per començar a desplegar-lo. "Estem estudiant tots els models per aprendre’n i adaptar-los aquí", resumeix el president de SDDR per a Espanya.

Sobre l’economia del sistema i l’incentiu per als consumidors, Espanya començarà amb un dipòsit mínim de 10 cèntims, amb marge per ajustar-lo després. En aquests moments, ja s’estan fent enquestes i estudis entre els consumidors per avaluar quin és el preu ideal del dipòsit.

"La venda posterior del material recuperat dona sentit al model i el sosté econòmicament", exposa Bonmatí. La idea és reduir el nombre de residus i aconseguir que una ampolla o llauna torni a ser utilitzada: "Fins i tot estem valorant excloure certs envasos com els brics perquè és més difícil reutilitzar-los". El sistema, en xifres absolutes, costarà més de 600 milions d’euros. Però aquí caldrà de tenir en compte els ingressos, que encara no està clar de quant seran.

Notícies relacionades

Bars i hotels, pioners en la devolució del vidre

Vuit ciutats franceses veten la tonyina als menjadors escolars

Segons els càlculs del Ministeri per a la Transició Ecològica, el 2023 es van posar al mercat 214.039 tones d’ampolles de plàstic, de les quals 74.482 tones van ser recollides separadament per les entitats locals i 14.017 tones mitjançant recollides privades.

Per a Bonmatí, aquestes dades reforcen la necessitat d’un sistema que funcioni de manera universal i eficaç des del primer dia. "Estem d’acord amb afrontar el repte d’implantar un sistema de dipòsit i devolució que serà únic a Europa, però necessitem avançar pas a pas i estar en diàleg constant per tenir un mètode útil des del principi", apunta.