El Govern reduirà la massa forestal de Catalunya per prevenir incendis

El discurs del president Salvador Illa que dona inici al nou curs polític, marcat per la "moderació" política com a objectiu, va posar el focus també sobre la gestió forestal després d’un estiu amb grans incendis a Catalunya i el sud d’Europa. El lloc escollit per a la reunió del Govern no és casualitat: la trobada de l’Executiu a Arnes (Terra Alta) respon a l’incendi de Paüls (Baix Ebre) al juliol que va deixar un mort i 3.300 hectàrees calcinades.

Entre els eixos que va marcar el president en destaca un: el "canvi de mentalitat" sobre la política en matèria forestal. Illa es va mostrar contundent amb el context i la situació a Catalunya. "Hi ha massa bosc, molt més que fa uns anys. Hem de posar punt final a això i decréixer en massa forestal", va assenyalar. El president va xifrar en un 65% la superfície total del principat ocupada per boscos.

Nou model

"Hem de gestionar els boscos de manera diferent, per aquest motiu apostem per l’activitat econòmica al territori. [...] Si hi ha activitat econòmica al territori, hi haurà gestió forestal", va apuntar Illa. "No serà un canvi immediat", va matisar. En la reunió de treball d’aquests dos dies a Arnes, el president es va comprometre a afrontar la carpeta dels incendis i el canvi climàtic "amb mesures i recursos de totes les conselleries" per mirar de reparar, tot i que sigui en part, un context que, en realitat, és d’àmbit europeu.

Com que la gestió no es podrà portar a terme a tot arreu, l’Executiu té per davant el repte de gestionar els processos ecològics dels incendis i aprofitar el foc, quan no es posin en risc les persones ni els béns, per portar a terme aquesta gestió. Un dels plans que ja s’ha presentat i que va avançar EL PERIÓDICO és una col·laboració entre Territori i Bombers per generar espais oberts (prats, pastures, matolls) que siguin útils per fer prevenció i evitar megaincendis catastròfics i alhora fomentar la biodiversitat lligada a aquests ecosistemes, molt delmada.

Un altre capítol a abordar urgentment és l’autoprotecció, sobretot, tenint en compte la gran quantitat d’urbanitzacions sense franges de protecció davant incendis fetes. "No podem garantir seguretat absoluta a ningú per més riquesa que tinguem", va reconèixer Illa, posant d’exemple la situació dels incendis descontrolats als Estats Units. Això sí, el president va assenyalar que Catalunya pot millorar i crear una cultura de la protecció. Una de les assignatures pendents és que els municipis que no ho tenen a punt redactin els plans de prevenció davant incendis forestals. El Govern preveu avançar en totes aquestes matèries amb el pacte d’Estat proposat pel president del Govern central, Pedro Sánchez, a l’horitzó: "Veurem quines contribucions podem fer des de Catalunya".

Tot i que el president no ho va exemplificar explícitament, a ningú se li escapa que l’escenari escollit, Arnes, està enclavat a les Terres de l’Ebre, el territori català més afectat aquest estiu per les flames, després de l’incendi de Paüls. Un lloc simbòlic, a més de 15 quilòmetres de l’inici del foc de juliol, però que per arribar-hi el cotxe oficial va haver de travessar carreteres envoltades de boscos calcinats.

Dards al PP

Més enllà de la gestió forestal i d’incendis Illa va dedicar també una part de la seva intervenció a criticar veladament el PP després d’un estiu en què Alberto Núñez Feijóo i els seus presidents autonòmics han mirat de situar la responsabilitat de la gestió dels incendis en el Govern de Pedro Sánchez. "Com a Govern volem exercir les nostres competències amb plenitud i responsabilitat. Si hi ha coses a millorar, les reconeixem i les fem, però no jugarem a traslladar responsabilitats que són nostres a d’altres", va etzibar. El contrari, va advertir, no fa més que "allunyar" la ciutadania dels seus governants.

Desafecció

Notícies relacionades

Balears recorre davant el TS el repartiment de menors migrants

Moren més de 140 migrants en el pitjor naufragi de la ruta cap a les Canàries

En el Govern analitzen amb preocupació la desafecció creixent, especialment, a escala estatal i l’extrema dreta com a principal beneficiària d’aquest context. Illa va demanar "moderació" i "ponderació" davant un clima que ha definit com a "molt tens i amb molta radicalitat i agressivitat". L’única radicalitat amb la qual està d’acord, va assenyalar, és en els "valors i principis", com el de reconèixer que tothom té "drets i deures resi el que resi" –una afirmació que fa al caliu dels discursos contra la immigració del PP i de Vox–.

En aquest punt, es va comprometre a defensar els drets religiosos i lingüístics, sabent que el del català és un altre dels fronts oberts a l’espera de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el model d’immersió a l’escola. En aquesta carpeta dels drets que tocarà defensar, Illa va advocar també per salvaguardar la separació de poders. És aquí quan va augurar que aquest podria ser el curs polític en el qual torni Puigdemont. "Demano el desplegament efectiu de la llei d’amnistia", ha tornat a insistir tal com va fer mesos enrere amb el Tribunal Suprem com a principal receptor del missatge.