Sancions comercials, científiques o una flota internacional contra el bloqueig: propostes europees per salvar Gaza

La distància de l’elit de Brussel·les amb la societat civil és enorme, segons les enquestes. Vuit de cada deu espanyols consideren que Israel està cometent un genocidi a Gaza. Vuit de cada deu alemanys consideren «injustificable» l’actuació de l’Exèrcit israelià. A Brussel·les (i a Berlín) es multipliquen les crítiques internes, les cartes de protestes de funcionaris i els discursos de parlamentaris contra la inacció europea. El Govern dels Països Baixos i el de Bèlgica trontollen davant la falta de mesures concretes i dimissions o amenaces de dimissió de ministres insatisfets.

Però, ¿què podria fer una UE dividida, amb posicions que van des del recolzament ferri de l’ultra hongarès Orbán al seu homòleg israelià i la «qüestió d’Estat» alemanya cap a Israel a la bel·licositat espanyola o irlandesa, que proposa una intervenció militar de les Nacions Unides per trencar el bloqueig de Gaza i frenar la fam?

17 països de la UE han demanat a la Comissió que revisi i, si escau, suspengui l’acord marc que defineix les relacions entre la UE i Israel, per la clara violació de la clàusula de respecte dels drets humans que hi és inclosa. Les iniciatives d’aquest tipus les van iniciar Espanya i Irlanda fa més d’un any, però la Comissió d’Ursula von der Leyen les va posar llavors en un calaix. Aquest dissabte, Espanya ha portat a la reunió de ministres d’Exteriors i Defensa una nova proposta formal que ha presentat Espanya i conté 16 mesures concretes destinades per augmentar la pressió sobre Israel.

«Hem presentat a la UE un important paquet de mesures que la UE pot adoptar immediatament, entre les quals hi ha la suspensió [de l’acord d’associació amb Israel]», remarquen fonts oficials del Ministeri d’Exteriors espanyol. «Però també n’incloem d’altres que s’haurien d’haver adoptat fa molt temps, com per exemple l’embargament de venda d’armes, que Espanya també va ser la primera a adoptar i que és una obligació jurídica per a tots els estats membres, davant les violacions del dret internacional humanitari que s’estan produint a Gaza».

En el document (non paper) que ha avançat ‘El País’ i al qual ha tingut accés aquest diari, es proposen, entre altres mesures, un embargament d’armes i la cancel·lació de les llicències d’exportació de material militar o de tecnologia de doble ús; interrompre la importació de productes i serveis dels assentaments israelians il·legals a Cisjordània; suspendre totalment l’acord d’associació o almenys de la part comercial, així com la participació israeliana en el programa científic; i reduir les relacions diplomàtiques al mínim imprescindible i enfocada al compliment de la legislació internacional humanitària. 

La Comissió de Von der Leyen frena les sancions

La presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen, es resisteix a aprovar o promoure sancions serioses contra Israel.

Brussel·les s’escuda en la falta de consens per suspendre’l. Alemanya o Hongria, entre d’altres, s’hi oposen. Però, com ha apuntat l’ex alt representant de la Política Exterior i de Seguretat de la UE, Josep Borrell, la Comissió podria prendre la iniciativa fins i tot sense unanimitat per suspendre parts de l’acord, en concret les relatives al comerç. La UE és el primer soci comercial d’Israel, amb un 32% de les seves exportacions destinades als 27, per un total de 14.000 milions d’euros. Una suspensió de les prebendes de l’acord suposaria un dur cop econòmic al país. 

«Com a part d’aquest Acord d’Associació UE-Israel s’estableixen certs tractes comercials preferencials, com la rebaixa d’aranzels o de facilitat d’entrada de productes d’Israel a la Unió Europea», explica a EL PERIÓDICO Pol Morillas, director del centre de pensament Cidob i autor d’‘Al pati dels grans. Europa davant d’un món hostil’. «La Comissió Europea pot prendre la iniciativa per a la suspensió d’aquesta part de l’acord, com ja va fer amb un altre apartat de l’àmbit de la investigació científica i l’accés al programa Horizon Europe per part de les institucions israelianes. La regla que aplica no és la unanimitat sinó la majoria qualificada. Podria esquivar el veto alemany o hongarès». La majoria qualificada a la Unió Europea requereix una majoria d’estats (55%) i que representin un mínim del 65% de la població de la Unió. «Però la Comissió no és gaire procliu a aquestes mesures, i la presidenta Von der Leyen no és favorable a trencar relacions amb Israel. La Comissió s’escuda amb el fet que han de ser els estats membres els que acordin aquesta suspensió. Així, es van tirant la pilota uns als altres, i la UE no actua». 

Deu opcions, cap decisió

La suspensió total va ser una de les deu propostes d’acció presentades als països el 15 de juliol passat als 27 per l’alta representant, Kaja Kallas, després de constatar en un informe que Israel incomplia la clàusula de respecte als drets humans de l’acord. 

En aquella cita, no obstant, un grup de països, encapçalats per Alemanya van boicotejar tota mesura contra el país de majoria hebrea. Tampoc van voler suspendre el comerç amb els productes procedents dels territoris ocupats o canviar la política de visats per pressionar. La cap de la diplomàcia europea també va presentar, sense èxit, als estats membres l’opció d’imposar un embargament d’armes o d’imposar sancions als ministres ultres israelians, revisar la política de visats o prohibir les exportacions des dels territoris ocupats. Sí que es va deixar la porta oberta de la suspensió del programa Horizon de col·laboració científica entre Israel i els països europeus. 

Netanyahu està buscat per crims de guerra pels tribunals de la Haia, Israel té un cas obert per genocidi i la bona part de les ONGs internacionals acusen el seu exèrcit de cometre crims de guerra o genocidi. L’exèrcit israelià dispara rutinàriament contra nens i altres civils a Gaza, segons desenes de metges internacionals. Han matat a trets prop de dues mil persones desarmades que anaven a buscar menjar als centres establerts per Israel, segons les Nacions Unides. 

La Comissió s’ha negat a respondre a les preguntes d’aquest diari sobre si contempla mesures addicionals de pressió contra Israel després que les Nacions Unides declaressin oficialment que Gaza es troba en situació de fam provocada per Israel, cosa que posa en risc la vida de desenes de milers de nens palestins. Més de dues-centes persones han mort per desnutrició. «Ens estem involucrant activament amb la nostra contrapart israeliana per vies diplomàtiques tant en l’àmbit polític com local, i aquesta és la nostra eina clau», es limita a apuntar l’executiu europeu. 

El bloqueig alemany de les mesures de pressió

Alemanya va clavar el primer cop seriós sobre la taula per primera vegada el 8 d’agost passat, quan va anunciar la suspensió de tot enviament d’armament a Israel que pogués ser utilitzat en la seva ofensiva a Gaza. Alguns han criticat el moviment com a estèril, i contradictori amb el que el mateix país va al·legar davant la demanda de Nicaragua a la Cort Internacional de Justícia pel seu suport militar a un presumpte genocidi. Llavors, Berlín va assegurar que ja havia reduït dràsticament les seves exportacions a Israel i que enviava poques «armes de guerra». No obstant, el 2 de juny passat, el Bundestag alemany va publicar les xifres d’exportacions armamentístiques des del 7 d’octubre del 2023: prop de 500 milions d’euros en armes de foc, munició, parts d’armes i equipament per a l’Armada i l’Exèrcit. 

«No cal dir que el Govern Federal només fa declaracions veraces davant la CIJ. Les entregues d’armes estan subjectes a una avaluació cas per cas a Alemanya, que sempre té en compte la dimensió jurídica internacional», diu a EL PERIÓDICO l’Ambaixada d’Alemanya. «La declaració del canceller és clara: se suspèn tota entrega d’armament que pugui ser feta servir a Gaza. No obstant això, les entregues concretes estan subjectes a confidencialitat, per la qual cosa no podem oferir una declaració més detallada».

Berlín «condemna enèrgicament la recent decisió d’ampliar l’ofensiva militar israeliana a Gaza i l’anunciada presa de la ciutat de Gaza», segons la mateixa font. Però la situació s’agreuja sobre el terreny, amb el gruix de les infraestructures destruïdes i els més de dos milions de palestins concentrats en uns camps de refugiats precaris.

Com a principal aliat europeu d’Israel, ¿es plantegen altres mesures de pressió per frenar la possibilitat d’un genocidi a Gaza? «L’anunci de Friedrich Merz de suspendre l’entrega d’armament que pugui utilitzar-se a Gaza és un pas significatiu per exercir pressió. A més, estem examinant la proposta de la Comissió de la UE de suspendre parcialment Israel del Programa Horitzó Europa i participarem constructivament en els debats de Brussel·les», afirma el Govern alemany a través de la seva delegació diplomàtica. «També demanem que, d’una vegada, se superi el bloqueig que impedeix aplicar sancions contra els grups de colons violents».

Una intervenció militar internacional a Israel

Notícies relacionades

El 82% dels espanyols creu que Israel està cometent un genocidi a Gaza

El pols entre els Estats Units de Trump i la Veneçuela de Maduro dispara la tensió al Carib sud

El president d’Irlanda, Michael Higgins, ha demanat al secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, que formi una força internacional que garanteixi l’entrega d’ajuda humanitària a la Franja de Gaza. La seva sol·licitud es produeix després de la declaració oficial de fam al territori. Higgins es basa en el Capítol VII de la Carta de l'ONU, que dona al Consell de Seguretat la potestat per autoritzar l’ús de la força militar en conflictes internacionals. Si un percentatge específic de l'Assemblea General dona suport a la mesura, el secretari general podria sol·licitar la creació de la força fins i tot amb el previsible veto dels Estats Units en el Consell de Seguretat.

Una versió limitada d’aquesta idea seria l’enviament d’una flota humanitària internacional de països afins per mirar de trencar el bloqueig de Gaza. La versió civil d’aquesta flotilla parteix aviat de Barcelona: desenes d’embarcacions amb persones de mig centenar de països intentaran per tercera vegada trencar el setge marítim en els pròxims dies.