Barcelona buscarà dos refugis antiaeris mai reoberts des de la Guerra Civil a Sant Andreu

No és inusual que els arqueòlegs supervisin reformes en llocs on se sospita que poden rastrejar petjades d’altres èpoques i, de la mateixa manera que passa amb grans intervencions, també les obres de menor calat poden ser propícies per retrobar-se amb el passat de la capital. És el que es presumeix que pot oferir la rehabilitació d’un petit tram de carrer a Sant Andreu: es creu que allà podria destapar-se almenys part de dos refugis antiaeris de la Guerra Civil, inexplorats des del final de la contesa el 1939.

Uns 1.281 metres quadrats del carrer de la Riera de Sant Andreu es reformaran a partir de la tardorvinent. Les mesures es van aprovar dins dels pressupostos participatius, perquè la distància de 155 metres que separa el número 12 de la via i el carrer Bascònia passi a ser de calçada única amb prioritat per a vianants. A més, es renovarà la xarxa de subministrament d’electricitat i de canalització d’aigua.

El projecte adverteix que les tasques a efectuar «transcorren prop d’un sector on és coneguda l’existència de restes arqueològiques d’alt interès patrimonial» i avisa que «podrien aparèixer» durant les tasques. «En aquest projecte es preveu poder localitzar fins a dos refugis antiaeris», concreta.

Controls i excavacions

Un informe redactat per la unitat d’arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona el 2024, previ a la licitació de les obres, assenyala que estan documentats quatre búnquers contra bombardejos a prop del lloc on es renovarà la calçada. Sobre dos d’ells s’aventura que podrien aflorar durant la reforma.

La remodelació del carrer Riera de Sant Andreu durarà uns 90 dies i es realitzarà sota supervisió d’un arqueòleg, ja que «el projecte té lloc en una important àrea d’interès arqueològic ihistòric», al·lega el Servei d’Arqueologia de Barcelona en el dictamen afegit a l’expedient de les obres. «Caldrà efectuar un control arqueològic de tots els moviments de terres que es duguin a terme durant l’execució dels treballs», postil·la.

Al seu torn, proposa 80 dies més d’excavacions arqueològiques «per la possible presència de dos refugis antiaeris». «Podríem arribar a localitzar entre dues i tres entrades», pronostica.

Poca informació

Els dos búnquers que es buscaran amb les prospeccions van ser registrats amb els números 0645 i 0458. Van perdre la xarxa de defensa passiva amb què els barcelonins van mirar de protegir-se davant els atacs de l’aviació feixista italiana, aliada del bàndol revoltat liderat pel general Francisco Franco contra la República espanyola. Dels més de 1.300 que es van habilitar a l’urbs, almenys 136 es van cavar al districte de Sant Andreu, on es concentraven fàbriques reconvertides en indústria de guerra i que eren potencials objectius militars. Un d’aquests refugis, el de la Torre de la Sagrera, està obert al públic des de principis d’any.

El refugi 0645 comptava amb una capacitat per a 30 persones i es creu que pot trobar-se al subsol entre els números 15 i 19 del carrer Rubén Darío. El 0458 podia allotjar 150 persones i s’estima que se situa sota el número 62-64 del carrer Ignasi Iglésias.

Amb prou feines consten més dades sobre aquestes dues galeries antibombes. El seu record tampoc ha perdurat en estudis historiogràfics a través del testimoni de veïns de Sant Andreu, que sí que van evocar haver-se albergat en altres construccions quan sonaven les alarmes per risc d’incursió aèria, com la que es va excavar a la plaça del Mercadal.

Tot i que se’n desconeix l’accés, les dimensions i el recorregut, les mencions als dos refugis en dos llistats datats el 9 de desembre de 1937 i el 16 de juliol de 1938 donen certesa que es van edificar. També donen una mica de llum sobre l’aforament i la localització de les dues edificacions subterrànies.

Donen a saber que es van edificar a la manera de galeries de mina. El dictamen dels arqueòlegs lamenta que en els arxius no es conservi cap pla amb la localització exacta de les entrades ni de la forma de les dues construccions defensives. L’inventari arqueològic municipal afegeix sobre ambdós refugis que «al no tenir més documentació de l’estructura defensiva, ja sigui de l’època o fruit d’intervencions de documentació posterior, no es pot aportar més informació».

Edificat amb una subvenció

El refugi 0645 es va condicionar amb ajuda d’una subvenció pública sota el llavors anomenat carrer Solidaritat, ara denominat Rubén Darío. El Servei d’Arqueologia de Barcelona afirma que «és molt probable que una de les seves entrades es localitzés a l’encreuament del carrer Rubén Darío amb Riera de Sant Andreu», en un punt que forma part de l’àrea per rehabilitar.

Notícies relacionades

Cites per llegir amb desconeguts en silenci

Les apps per fer amics triomfen a BCN

Sobre el refugi 0458 del carrer Ignasi Iglésias, el mateix informe dels arqueòlegs municipals sosté: «Tot i que aquest refugi es localitza fora de l’àmbit del projecte, es podria donar el cas que algunes de les seves entrades apareguin en àrees allunyades, fins i tot dins de l’àmbit de l’obra, ateses les grans dimensions del refugi».

La remodelació de la Riera de Sant Andreu es pressuposta en 1,3 milions d’euros. L’import inclou les tasques arqueològiques, tant les inspeccions com les perforacions, que s’estimen en un cost de 327.643,80 euros.