Gestió de residus a Espanya
L’hostaleria i la restauració, pioneres en la devolució d’envasos: «Espanya recupera el 30% del vidre gràcies a bars, restaurants i hotels»
El sector és líder en dades de recollida de vidre, superiors al que exigeix Europa, i marca el camí a seguir per als supermercats, que hauran de disposar de magatzems complementaris
Espanya retarda el sistema de retorn d’envasos per la complexitat de gestionar 20.000 milions d’ampolles a l’any
Dipòsit i devolució d’ampolles, llaunes i brics: un model d’èxit a Europa

Els supermercats i el Govern central seran els principals responsables de la posada en marxa del complex Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) d’envasos. L’objectiu del nou model, que havia d’entrar en vigor el 2026 però que es retardarà com a mínim fins al 2027, és millorar les dades de recollida d’envasos de plàstic (ampolles i llaunes). No obstant això, l’SDDR, a Espanya, no inclourà el vidre, a diferència del que sí que es fa en altres països d’Europa com Àustria.
«El reglament europeu marca un mínim del 10% de recuperació de vidre i actualment estem entorn del 30%; són unes dades molt positives », destaca Josep Maria Bonmatí, responsable de l’associació SDDR per a Espanya. «La recuperació de vidre s’explica bàsicament pel sector de la restauració i l’hostaleria», diu Bonmatí. «Ens hem de fixar i aprendre dels bars, restaurants i hotels», remarca.
Aquests establiments són els únics que no han abandonat aquesta pràctica que fa dècades era habitual. «Nosaltres fa anys que treballem de la mà de les empreses de begudes per portar a terme el que ja fèiem quan érem petits: anar a comprar i tornar les ampolles utilitzades; carregar i descarregar», detalla Daniel Brasé, vicepresident sectorial de turisme de la patronal Pimec.
«Als restaurants i hotels, tothom treballa amb vidre, les llaunes i ampolles de plàstic són minoritàries», afirma. «Cada estiu, els ajuntaments incentiven la recollida de residus en una espècie de competició per veure qui fa una millor recollida selectiva», afegeix.
Un gran magatzem
«Aquesta pràctica t’obliga a tenir un magatzem considerable, de fet alguns restaurants serveixen aigua amb osmosi (fabricada ‘in situ’) per no tenir tanta càrrega d’ampolles de vidre», comenta Brasé. Una de les claus per poder desenvolupar l’SDDR serà comptar amb espais complementaris d’emmagatzematge. «Els establiments grans podran adaptar-se, però els petits ho tindran difícil», adverteix.
Les patronals i les associacions de consumidors coincideixen que la clau de l’èxit serà l’equilibri entre la logística i la comoditat per al client. El model preveu que el consumidor pagui un petit dipòsit addicional per cada envàs, que recuperarà al tornar-lo en el punt de venda. Per als supermercats, això implica redissenyar espais de recollida i gestionar grans volums d’envasos.
L’experiència demostra que els canvis de model solen començar a les botigues i restaurants abans d’estendre’s a tota la ciutadania, destaquen des de Pimec Turisme. Va passar, per exemple, amb el sistema de recollida porta a porta en alguns municipis, que van implantar primer el model en comerços i restaurants. Sobre el cas del porta a porta en concret, Brasé assenyala que no s’està aplicant bé perquè els restaurants i bars necessiten que les escombraries es recullin cada dia.
Notícies relacionadesLa implantació de l’SDDR a Espanya arriba amb retard respecte a altres països europeus, però fonts de la negociació entre Govern i supermercats assenyalen que aquest temps pot servir per dissenyar un sistema més ajustat a la realitat comercial i social.
La incògnita és si el consumidor assumirà amb naturalitat l’hàbit de tornar ampolles i llaunes o si aquests envasos acabaran al carrer, on seran recollits per persones sense recursos que els tornen per obtenir una quantitat de diners, com passa en països com Alemanya, Suècia i els Països Baixos. Brasé recorda que aquest sistema ja existia: «Sempre havia funcionat bé, fins i tot hi havia unes màquines en què ficaves les ampolles per recuperar el dipòsit; no sé per què el van eliminar».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Restaurant Medi ambient sostenibilitat Bars Escombraries Contaminació Reciclatge Crisi Climàtica Plàstics Supermercats
- Tractament de residus Espanya retarda el retorn d’envasos per la complexitat de la gestió
- Festival de cine de Venècia Julia Roberts revifa el debat sobre el feminisme a la Mostra
- Nou curs polític El Govern reduirà la massa forestal de Catalunya per prevenir incendis
- Xarxa ferroviària El replegament de Renfe a Avlo, nou revés per a la credibilitat de Talgo
- L’agenda cultural de tardor (2) La temporada expositiva a BCN es rendeix a Miró, Armengol i Rodoreda
- El consell d’un conegut empresari per triomfar en els negocis: "No hi ha res que generi més rebuig que algú sense personalitat"
- Tambors de guerra El pols entre els Estats Units de Trump i la Veneçuela de Maduro dispara la tensió al Carib sud
- Sector clau a Ciutat Vella Tallers, el carrer comercial del Raval que ja gairebé cotitza a preus del Gòtic a Barcelona
- Israel Sancions comercials, científiques o una flota internacional contra el bloqueig: propostes europees per salvar Gaza
- RAYO-BARÇA (DIUMENGE, 31; 21.30 H) Flick insisteix: «He parlat amb Fermín, estic convençut que es quedarà, el seu cor és del Barça»