Els climatitzadors i l’asfalt multipliquen les nits tòrrides

"Aquest procés, sumat al canvi climàtic, contribueix al fet que les ciutats arribin a temperatures mai registrades", explica Toni Barrera, tècnic del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). Barrera destaca que els pobles també tenen l’efecte illa de calor: "Cada vegada s’està donant en més llocs, però, com més gran és l’àrea urbanitzada, més passa". "El principal problema és que el ciment i l’asfalt acumulen la calor", afirma l’especialista.

Malgrat que les estacions meteorològiques de referència miren d’ubicar-se lluny de fonts de calor artificial, Barrera admet que aquest fenomen, combinat amb l’escalfament global, pot afectar els rècords de temperatura, sobretot durant la nit. "És un efecte que observem principalment en dies d’anticicló", concreta. "Els aires condicionats, que emeten calor cap a l’exterior, no ajuden perquè són un focus tèrmic addicional", comenta Barrera amb referència a un estudi que es va portar a terme a Arizona.

Per contrarestar les illes de calor, a més d’adaptar els elements urbans, són clau les àrees verdes, que no només generen ombra sinó que rebaixen la temperatura fins a cinc graus de diferència pel procés d’evapotranspiració de les fulles. No obstant, ¿és viable aconseguir aquesta mitigació amb plantes i arbres autòctons mediterranis, que necessiten menys quantitat d’aigua per sobreviure? L’ecòleg Joan Pino admet que no: "Es requereixen arbres amb fulles fresques i tendres. Per tant, el pi, l’alzina o el garric mai seran la millor opció".

"Una de les possibilitats és apostar, com ja fem, per espècies de clima tropical com la tipuana, la xicranda o l’acàcia", exposa Pino. Però aquesta situació desemboca en un "sudoku" difícil de resoldre: "Es tracta d’un triangle pervers perquè has d’aconseguir combinar disponibilitat d’aigua, resistència al clima sec i protecció de la biodiversitat local".

A Barcelona s’ha començat a treballar amb plantes estèrils per reduir el risc que les llavors d’aquests arbres exòtics colonitzin noves zones i espais naturals: "És imprescindible utilitzar aquests mètodes per garantir que no es posen en perill els ecosistemes, però el perill d’una invasió ecològica sempre existirà".

Aigües grises

Notícies relacionades

La investigació de l’incendi de Paüls apunta a l’acció humana com a causa: negligència o provocat

El Govern denunciarà davant la fiscalia la contractació de persones amb nanisme en l’aniversari de Lamine Yamal

L’escassetat d’aigua és un dels principals condicionants a l’hora d’ampliar les zones verdes en entorns urbans, especialment en un context d’onades de calor més freqüents i intenses. Davant aquesta limitació, guanya protagonisme l’ús d’aigües grises, com les que provenen de dutxes, rentamans o rentadores, i altres sistemes de reutilització que permeten regar sense dependre de l’aigua potable. Barcelona ha aprovat una ordenança d’aigües grises que les entitats ambientals consideren insuficient perquè tan sols obligarà a utilitzar-les als edificis de més de 16 vivendes.

En combinació amb tècniques de reg eficient i l’elecció adequada d’espècies, permeten mantenir zones verdes actives que contribueixen a refredar l’ambient a través de l’evapotranspiració. Una altra possibilitat és l’ús d’aigua regenerada (aigua residual sanejada) per garantir un reg sostenible a les ciutats mediterrànies.