La calor extrema tensarà cada vegada més les infraestructures urbanes

Trens lents, patrimoni cultural amenaçat i xarxes elèctriques al límit: els experts adverteixen que alguns dels efectes en els serveis i equipaments de les ciutats ja es perceben amb registres com els actuals.

La calor extrema tensarà cada vegada més les infraestructures urbanes
3
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Periodista

Especialista en medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

Barcelona es planteja fer un simulacre per estar més preparada davant una possible onada de calor extrema, en la qual s’arribessin a assolir els 50 °C. Cal assenyalar que, de moment, cap model preveu registrar pics tan elevats a la capital catalana. No obstant, l’Ajuntament es planteja reforçar la xarxa de refugis climàtics i enfortir els sistemes perquè els ciutadans puguin protegir-se d’hipotètiques temperatures que batin rècords.

¿Però què passaria si les ciutats espanyoles realment estiguessin entre els 45 °C i els 50 °C durant diversos dies? A més de les conseqüències per a la salut dels veïns (els hospitals i les funeràries es desbordarien), la infraestructura urbana de les ciutats es tensaria de tal manera que alguns serveis bàsics podrien perillar. Aquesta és l’advertència de diversos investigadors consultats per EL PERIÓDICO i que recorden que no fa falta sobrepassar els 45 °C perquè la calor impacti de manera greu sobre els edificis, els carrers i les vies de tren.

"Les façanes dels blocs de pisos i cases, en ciutats com Barcelona, retenen massa la calor", assegura Blanca Arellano, catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) especialitzada en l’estudi de les illes de calor. Considera que s’haurien de rehabilitar alguns edificis i apostar per colors clars per augmentar l’albedo. L’albedo és la quantitat de radiació que incideix sobre una superfície i és tornada a l’espai. "Tenim materials amb poc albedo: l’asfalt, els maons de ceràmica i el formigó capturen la calor durant el dia i la dissipen lentament durant la nit", explica Arellano. "I aquest procés reescalfa constantment les ciutats", detalla.

A part dels edificis en què vivim, les temperatures extremes degraden també el patrimoni arquitectònic. "Grans construccions antigues de pedra es veuen afectades perquè els diferents materials, per exemple grapes o estructures metàl·liques de reforç, es dilaten de diferent forma", afirma Javier Martínez Martínez, investigador de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME) que lidera el projecte RESCUhE, que estudia les conseqüències de les condicions meteorològiques sobre el patrimoni.

"A Almeria, per exemple, hem arribat a mesurar 60 °C de temperatura sobre les pedres de la Torre de Cerrillos", posa com a exemple. "Davant aquestes circumstàncies, poden aparèixer microfissures no apreciables però que amb el pas dels anys acceleraran el procés de deteriorament", diu Martínez Martínez. Monuments de Girona, Lleó, Conca, Salamanca, Pamplona i altres ciutats d’Espanya patiran per l’augment de la calor durant els pròxims anys, segons el pronòstic dels científics implicats en el projecte.

Martínez Martínez critica que s’utilitzi roca ornamental en molts edificis: "Moltes vegades es fan servir pedres que no són idònies i que acabaran en mal estat al cap de poc temps; passa sobretot amb els marbres, que són molt sensibles a la temperatura". "Quan es construeix, es pensa a generar aïllament, però no sempre es té en compte el material que s’elegeix per folrar l’edifici", resumeix.

Però no només els edificis es veuen afectats (i deteriorats) per les temperatures elevades. L’experta posa el focus sobre les voreres i els carrers: "Tendim a impermeabilitzar-ho tot al 100% quan no és necessari". "Els pàrquings a l’aire lliure, els parcs i algunes vies per a vianants podrien ser semipermeables i la temperatura baixaria", suggereix. Posa com a exemple de bona praxi els eixos verds i les vies del tramvia de Barcelona, que estan envoltades d’herba.

Dilatació de les vies

Notícies relacionades

De fet, els raïls pels quals circulen diferents mitjans de transport públic es dilaten amb la xafogor. Sovint, durant les onades de calor, els trens redueixen la seva velocitat com a mesura de precaució. El metall de les vies es dilata amb la calor extrema, que pot arribar a deformar-les i augmentar el risc de descarrilaments. La calor també afecta el funcionament de sistemes clau com les agulles de canvi de via, la senyalització o les catenàries. La reducció també busca protegir el mateix material rodador i evitar avaries. Eric Gielen, professor d’Urbanisme de la Universitat Politècnica de València (UPV), avisa que davant les onades de calor alguns dels espais urbans de la ciutat perden la seva funció: "Les places deixen de ser un punt de trobada i es genera una no ciutat sense xarxes de suport entre els habitants, ja que la gent es queda a casa seva".

Altres elements que funcionen "pitjor" amb la calor, precisa Martínez Martínez, són les xarxes d’alta tensió (cosa que pot provocar talls de subministrament) i les plaques fotovoltaiques, que perden eficiència.