Moltes ciutats que tindran ZBE superen el límit de contaminació

La major part de les ciutats catalanes no metropolitanes i de més de 20.000 i 50.000 habitants afectades per les futures zones de baixes emissions (ZBE) superen els límits de contaminació establerts pel Parlament Europeu i que entraran en vigor el 2025. Segons la llei impulsada pel Ministeri per a la Transició Ecològica, aquestes localitats hauran de tenir una ZBE que està preparant el Govern català a través d’un pla que ha generat discrepàncies entre l’Executiu central i diversos alcaldes crítics.

A més dels municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona (gairebé tots superen aquests límits), que tindran una ZBE conjunta, les dades tampoc són positives a la resta de les ciutats de Catalunya obligades a desplegar una ZBE.

Dos dels contaminants més importants són l’òxid de nitrogen (NO2) i les micropartícules en suspensió (PM10). Segons les xifres recollides a les estacions de control de la Generalitat, 11 ciutats depassen els 20 micrograms per metre cúbic de NO2, que és el futur llindar europeu i de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Quant a partícules en suspensió, gairebé totes (excepte Igualada i Vilafranca del Penedès) superen els 20 micrograms de PM10 per metre cúbic d’aire.

Vallès, Garraf i Maresme

Les localitats amb pitjors dades d’òxid de nitrogen són als Vallès, dues comarques amb municipis molt poblats i amb polígons industrials. Terrassa, Sabadell i Granollers, per exemple, són al costat de Vilanova i la Geltrú (Garraf) i Mataró (Maresme), ciutats amb un percentatge de vehicles sense etiqueta o amb etiqueta B que s’acosta al 50%. El Govern, no obstant, planteja que, si es té en compte el parc d’automòbils circulant i no el registrat, el percentatge no és tan elevat i es queda en un 14%.

La important proporció d’aquests cotxes més contaminants a les grans ciutats és un dels factors que pot explicar els elevats nivells de contaminació que hi ha. No obstant, alguns dels alcaldes molestos amb el pla de les ZBE de la Generalitat esgrimeixen que la contaminació, en part, també es deu al fet que grans autopistes de titularitat estatal o autonòmica creuen el seu terme municipal.

L’extensa xarxa de sensors de Sabadell, que no tenen altres ciutats vallesanes, mostra dades encara pitjors de les que consten a l’estació de control de la Generalitat. Molts dies, a la ciutat se superen els estàndards de l’OMS, també en zones cèntriques i mixtes per a vehicles i vianants com la més pròxima a l’ajuntament.

Diverses entitats ambientals liderades per ADENC (Associació per la Defensa i Estudi de la Natura) han firmat un manifest per exigir una zona de baixes emissions contundent i la millora i promoció de la xarxa de transport públic. L’institut científic ISGlobal, en el seu rànquing de 1.000 ciutats europees, sense anar més lluny, calcula que a Sabadell moren prematurament unes 300 persones per emissions contaminants.

És important destacar que les dades remeses pel Departament d’Acció Climàtica són una mitjana anual. Per tant, l’excés de contaminació ha sigut en pics concrets encara més alt. En partícules en suspensió, destaquen negativament Vic, Lleida, Manresa i Manlleu. En aquestes ciutats, destaca la presència de granges i explotacions ramaderes, a més d’una gran quantitat de calderes de llenya que cremen biomassa.

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

El nou pla de qualitat de l’aire que preveu aprovar el Govern i que inclou les polèmiques zones de baixes emissions també proposa mesures per reduir la contaminació a la Catalunya Central, especialment a Osona.

L’excés d’ozó, un contaminant que es genera a l’àrea de Barcelona però que per l’orografia acaba en aquesta zona, és una de les raons, entre d’altres, que justifica l’excés de partícules en suspensió. La realitat és que tant a Osona com al Vallès han sorgit entitats, com Mollet i Baix Vallès Respira, per demanar més accions que ajudin a millorar la situació. Tarragona i Girona són les dues capitals de província (junt amb Barcelona) que superen els dos límits de contaminació que entraran en vigor el 2025. En el cas de Lleida no arriba a depassar el límit de NO2.