Els nens viuran un augment dels successos climàtics extrems

Mentre els seus avis van viure onades de calor, inundacions o incendis forestals com a fenòmens ocasionals i extraordinaris, les generacions més joves hi hauran de conviure de manera cada vegada més "freqüent, intensa i prolongada". I és que, tal com adverteixen diversos estudis, amb la intensificació de la crisi climàtica, el que abans passava una vegada cada 100 o 500 anys ara ja passa cada poques dècades i, d’aquesta manera, corre el risc d’afectar diverses vegades una mateixa persona.

Segons apunta una anàlisi publicada ahir en la revista Nature, si les emissions de gasos d’efecte hivernacle continuen al ritme actual, els nascuts el 2020 podrien viure entre dues i set vegades més esdeveniments climàtics extrems que els seus avis. La xifra, afirmen els experts, suposa un toc d’atenció per accelerar les polítiques climàtiques i salvaguardar així el futur de les generacions venidores.

L’estudi, liderat per un equip internacional d’investigadors, combina dades climàtiques, demogràfiques i econòmiques per projectar quants fenòmens extrems experimentarà una persona al llarg de la seva vida depenent del seu any de naixement, el seu lloc de residència i el rumb que prenguin les polítiques climàtiques globals.

L’anàlisi conclou que, fins ara, mentre que només un 16% de les persones nascudes el 1960 han viscut onades de calor extremes, si segueix el rumb actual d’emissions, el 52% dels nens nascuts a partir del 2020, l’equivalent a 62 milions de persones, s’enfrontaran a "una exposició sense precedents a les onades de calor al llarg de la seva vida". Això es tradueix que un nen europeu, per exemple, podria viure prop d’una vintena d’onades de calor extremes al llarg de la seva vida enfront de les cinc que va viure el seu avi.

Si l’escalfament escala fins als 3,5 graus de mitjana, els models indiquen que el 92% dels actuals infants podrien viure aquest tipus de situacions extremes. En els casos més extrems, cap a finals de segle hi podria haver persones que visquin més de 25 onades de calor desorbitades al llarg de la seva vida. Això no només implica que viuran amb temperatures més elevades, sinó que, a més, estaran exposats a episodis de calor més extrems, prolongats i freqüents.

Els models també indiquen que, en cas de continuar així, un nen nascut el 2020 experimentaria quatre vegades més sequeres que algú nascut el 1960. També veuria tres vegades més incendis forestals, patiria 2,5 vegades més pèrdues a gran escala de collites i s’enfrontaria a gairebé el doble de ciclons tropicals durant la seva vida. Aquests riscos podrien ser encara més significatius per als nens que creixen en contextos de més vulnerabilitat socioeconòmica i que, per exemple, tenen un accés a habitatges més precaris, un accés limitat a recursos econòmics i menys capacitat per fer front a les inclemències del clima.

"Aquestes xifres ressalten la necessitat d’estratègies eficaces per mitigar les futures emissions de gasos d’efecte hivernacle i protegir les generacions futures", destaquen els autors de l’anàlisi, liderada per Wim Thiery, de la Vrije Universiteit de Brussel·les.

Notícies relacionades

Consulta el número de desempat de les preinscripcions 2025 als col·legis i instituts de Catalunya

Cristóbal López, el cardenal salesià format a Girona que podria ser Papa

Complir l’Acord de París

L’anàlisi es publica junt amb un informe de Save the Children en què, més enllà d’assenyalar el problema, es reivindiquen solucions per esquivar aquests escenaris. En aquest sentit, la plataforma afirma que, si aconseguim limitar l’augment de temperatura per sota del llindar dels 1,5 graus, es podria minimitzar l’exposició a extrems climàtics per a gairebé un terç dels nens. Segons càlculs de l’entitat, si el món aconseguís complir l’Acord de París i esquivar l’escalfament global extrem, almenys 38 milions de persones se salvarien d’una exposició sense precedents a les onades de calor al llarg de la seva vida, 8 milions evitarien una exposició a les males collites i a situacions d’inseguretat alimentària, 5 milions se salvarien d’inundacions i de ciclons tropicals extrems, 2 milions evitarien una exposició a sequeres extremes i aproximadament 1,5 milions se salvarien dels incendis forestals de gran magnitud.