Estiu negre en violència masclista: vuit crims converteixen el juliol en un dels mesos més violents de la història

De nou, el masclisme està generant una espiral de violència que no cessa i que deixa rere seu vuit assassinats masclistes en un mes, dos en només tres dies a Catalunya. No és el pitjor registre des que hi ha estadístiques (ja que el juliol del 2019 i del 2010 hi va haver 10 crims), però aquest juliol sí que s’ha convertit en un dels mesos mésviolents des que hi ha registres.

De fet, el repunt d’assassinats ha provocat que el Ministeri d’Igualtat hagi convocat aquest dimarts el comitè de crisi que el Govern activa quan en un sol mes se sobrepassen les cinc víctimes mortals, per analitzar cas per cas, comprovar si hi ha hagut errors en el sistema i estudiar possibles mesures de prevenció i atenció a les víctimes.

Des que es va crear el comitè de crisi, en el qual participen també Justícia, Interior, la Fiscalia i les comunitats autònomes, el juliol del 2022, aquest òrgan s’ha reunit en quatre ocasions i l’acord més tangible adoptat ha sigut la decisió d’Interior d’avisar les víctimes que presentin una denúncia en el cas que el seu agressor sigui reincident i tingui antecedents per haver maltractat altres dones. D’aquesta manera, les dones disposen de més informació sobre el possible perill que corren.

El comitè català

A Catalunya s’ha activat el protocol que permet atendre l’entorn de cada víctima després dels assassinats a Barcelona d’aquest diumenge i a Girona el 27 de juliol, quan una dona de 26 anys va ser trobada lligada i escanyada a casa seva. El presumpte agressor ha confessat l’homicidi i està acusat d’assassinat, robatori amb violència i agressió sexual sense penetració sobre la víctima. Fonts de la investigació han explicat que mantenien una relació sentimental des de fa poc temps. A principis de juliol també va ser assassinada una dona de 36 anys a Tarragona.

Després de cada crim masclista, la Generalitat també posa en marxa un gabinet d’anàlisi de feminicidis, per analitzar cada cas i les seves circumstàncies. Laia Rosich, directora general per a l’erradicació de les violències masclistes del Govern, explica a EL PERIÓDICO que estan estudiant com millorar la metodologia d’anàlisi que porta a terme aquest organisme. Fins ara es té en compte si la víctima va interposar algun tipus de denúncia o va demanar ajuda en els serveis d’atenció a dones maltractades o altres llocs, però es necessiten «dades més qualitatives» sobre com era la seva vida, com era l’agressor i el seu entorn per «saber en quines situacions es podria intervenir abans».

Malgrat el repunt d’assassinats aquest estiu, que eleven el nombre de víctimes mortals a 31 des de començament d’any (32 si es comptabilitza oficialment la víctima d’Utrera), Rosich avisa que «no hi ha un augment específic de la violència masclista a l’estiu perquè, desgraciadament, es manté molt estable tot l’any». De fet, hi ha mesos de juliol, com l’any passat, quan es van registrar tres víctimes, molt lluny de les vuit d’aquest any.

Factor de risc

No obstant, els experts sí que consideren l’estiu com a «factor de risc» perquè les parelles durant les vacances passen més temps convivint i hi ha un canvi d’hàbits que pot provocar més tensions i la sensació de pèrdua de control en el maltractador. Paradoxalment, al juliol no se solen incrementar les peticions d’ajuda al telèfon d’atenció a les víctimes o en els serveis presencials, però sí que sol augmentar la demanda quan finalitza l’època estival. «Després de l’estiu moltes dones diuen ‘ho he pensat i vull separar-me’ o ‘fins aquí he arribat’ i hi ha un repunt de demanda d’informació», explica la directora d’erradicació de violències de la Generalitat.

Per això, a l’estiu no s’incrementa el personal dels serveis d’ajuda, sinó que es «dimensiona» a les necessitats fluctuants, que normalment són inferiors en aquesta època de l’any, quan moltes dones estan de vacances, i s’incrementen just després. Una cosa similar passa amb les trucades al telèfon d’ajuda de la Generalitat (900.900.120), que es mantenen estables al llarg de l’any, tot i que a l’agost i al setembre hi sol haver un repunt.

No obstant, convé recordar que moltes víctimes pateixen el maltractament en silenci, amb una forta dependència emocional i econòmica del maltractador i per això les institucions no arriben a protegir-les. Per exemple, de les vuit víctimes mortals d’aquest mes, només una havia interposat una denúncia.

Especial crueltat

Notícies relacionades

Un home mata la seva parella a Barcelona amb una arma blanca

"A la feina, els joves han de parlar per telèfon"

Per això, Alba Alfageme, psicòloga especialista en violències masclistes i assessora de polítiques de seguretat i perspectiva de gènere de la Generalitat, afirma que «cal centrar-se no només en l’època de l’any» en la qual hi ha més risc que es comentin assassinats, com l’estiu o per Nadal, sinó sobretot en «el tipus d’assassinat», ja que la violència masclista té característiques especials, com demostra segons la seva opinió que un 30% dels homicides se suïcidin o ho intentin.

Així mateix, en alguns dels últims crims s’està observant una especial crueltat. Per exemple, l’acusat de matar la seva dona a ganivetades a Logronyo el 8 de juliol va ser detingut en un pont sobre l’Ebre amb intenció de tirar al riu els seus tres fills. «El que busca la violència és controlar la parella –remarca Alfageme–. Quan els agressors senten que perden aquest control, la ràbia i l’enuig contra qui creuen que els ha destrossat la vida és tan extrem que la part emocional es trasllada a crims molt violents».