La gran majoria d’hospitals comarcals té problemes per contractar especialistes

Els metges es concentren a les zones urbanes i, dins d’aquestes, a les de més nivell socioeconòmic. No només passa a Espanya. També en altres països d’Europa. Al nostre país, els serveis de salut estan detectant dificultats per a la contractació de facultatius en algunes zones, el que s’anomena àrees de difícil cobertura. Sobretot, en entorns rurals, on els hospitals comarcals tenen seriosos problemes per retenir especialistes. És una de les conclusions d’un informe del Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM) sobre els anomenats deserts mèdics. Entre les dades: el 91% dels representants de metges joves considera que aquests deserts són un problema a la seva província.

Així s’ha exposat aquest divendres en la presentació del document ‘Àrees de difícil cobertura a Espanya. Deserts mèdics’, elaborat per la secció nacional de metges joves del CGCOM. I que determina que, per exemple, un 44,4% d’aquests facultatius joves creu que els residents «estan sent utilitzats injustificadament per pal·liar la situació» de desertificació que es viu en diferents zones.

¿On hi ha més problemes per cobrir aquestes places? On existeix una dispersió geogràfica més gran, com Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Aragó o Andalusia on la «gran majoria» dels hospitals comarcals tenen problemes per trobar especialistes. Immunologia, Medicina del Treball, Psiquiatria i Medicina de Família i Comunitària són les especialitats amb més dèficit que es veuen afectades.

¿Què és un desert mèdic?

Un desert mèdic, es detalla al document, és el resultat final d’un procés complex que implica «una incapacitat contínua i creixent» d’una població determinada per accedir als serveis de salut de manera oportuna i «contextualment rellevant». La seva traducció en el context d’Espanya podria assemblar-se a les places de difícil cobertura, «però l’escenari i els matisos del concepte de desert mèdic són més amplis i complexos», es va advertir en roda de premsa.

A Espanya aquesta desertificació és un problema emergent que «requereix l’atenció de tots els agents implicats», i que, malgrat haver-se proposat mesures i acords, «és necessària una anàlisi més profunda i la implementació d’estratègies adequades per garantir l’accés a serveis de salut en zones rurals», van assenyalar els representants de l’òrgan col·legial.

«El nostre objectiu ha de ser aconseguir el màxim d’equitat, però això no significa que puguem tenir tots un centre sanitari a la nostra porta. El que hem d’aconseguir és una accessibilitat com més immediata possible a un consultori, centre de salut o hospital on se’ns ofereixi la màxima garantia de seguretat clínica», ha assenyalat la vicepresidenta del CGCOM, María Isabel Moya.

una accessibilitat com més immediata possibleMaría Isabel Moya.Un «moment crucial»

El doctor Domingo A. Sánchez, representant Nacional de Metges Joves i coordinador d’aquest estudi, va parlar d’un «moment crucial» i va ressenyar que un dels pilars bàsics del sistema sanitari és l’accessibilitat a aquest mateix sistema. I va advertir que aquest procés de desertificació mèdica no és exclusiu del nostre país; es tracta d’una problemàtica emergent a nivell europeu a causa de canvis en el cicle demogràfic mèdic i de la població general.

Notícies relacionades

Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»

Dones davant l’algoritme

Al llarg de l’anàlisi es proposen mesures dirigides a tres etapes: universitària i grau, formació sanitària especialitzada i primers anys com a especialista, i al llarg de la trajectòria professional. Destaquen propostes com incentius econòmics, millores de les condicions laborals, flexibilitat en l’organització del treball, inversió en zones rurals i oferta de formació continuada.

D’altra banda, es desaconsellen mesures com dificultar l’oferta i publicació de places en àrees sense dificultat, oferir contractes dividits temporalment entre places sense dificultat i les de difícil cobertura, oferir places genèriques en una àrea de salut on la direcció pugui decidir el destí final, contractar metges sense especialitat per cobrir les esmentades àrees i obligar metges especialistes acabats de formar a quedar-se en la seva unitat docent en àrees de difícil cobertura. Aquestes polítiques poden generar «precarietat, inequitat i afectar negativament la qualitat assistencial i l’atenció sanitària de la població», es conclou.