Els 27 avalen la llei per restaurar la biodiversitat a la qual ha declarat la guerra el PPE

Davant els intents del Partit Popular Europeu (PPE) a l’Eurocambra de tombar la proposta de llei de restauració de la natura, una peça «essencial» de l’estratègia de biodiversitat i del pacte verd europeu, els ministres de Medi Ambient de la Unió Europea han aconseguit tancar aquest dimarts, per majoria qualificada i amb el vot en contra de delegacions com Polònia, Itàlia, Suècia i Finlàndia, un «acord polític» sobre la proposta de reglament amb què la UE aspira a restaurar ecosistemes, hàbitats i espècies en totes les zones terrestres i marines de la UE. «La presidència ha treballat molt per trobar l’equilibri adequat i ha escoltat atentament tots els Estats membre, que han tingut diferents preocupacions i observacions», ha destacat la ministra sueca de Medi Ambient, Romina Pourmokhtari, sobre la legislació a la qual ha declarat la guerra el PPE.

El compromís, del qual s’han abstingut Bèlgica i Àustria, rebaixa l’ambició de la proposta inicial de la Comissió Europea a l’incloure més flexibilitat perquè els governs apliquin el reglament. «El text està per sota del que a nosaltres ens hauria agradat; no obstant, és un pas endavant molt significatiu. Ens permetrà treballar amb el Parlament Europeu. Confiem a arribar a un acord abans de finals d’any», ha dit la vicepresidenta tercera del Govern i responsable de transició ecològica, Teresa Ribera, que a l’arribar a la reunió ha criticat el líder del PP, Alberto Núñez Feijoó, de qui ha dit «no se l’ha sentit dir una sola paraula sobre què opina de la natura, les polítiques ambientals, les climàtiques i la política energètica». 

La mateixa opinió, tot i que contra el PPE en general, ha mantingut el comissari de Medi Ambient, Frans Timmermans, que ha lamentat l’«oposició tribal» del grup conservador a la proposta, d’un contingut del qual «ni tan sols han volgut parlar». Si l’Eurocambra, després del senyal dels governs, finalment aconsegueix adoptar el seu mandat negociador al ple previst entre el 10 i el 13 de juliol –el 27 de juny està previst que la comissió de Medi Ambient conclogui la votació d’esmenes–, la idea seria començar els diàlegs a tres abans de l’aturada d’estiu amb l’objectiu que els colegisladors acordin la nova llei abans que conclogui la presidència espanyola de la UE, a finals de desembre. Brussel·les va presentar la seva proposta fa un any per respondre a una situació cada vegada més preocupant: el 80% dels hàbitats europeus estan en mal estat i és necessari actuar amb urgència no només per preservar la naturalesa, sinó per revertir el perjudici amb objectius i obligacions vinculants.

Més flexibilitat

L’acord polític, que ara hauran de negociar amb el Parlament Europeu, reclama als Estats membre que posin en marxa mesures de restauració perquè almenys el 20% dels hàbitats dels ecosistemes terrestres, costaners, d’aigua dolça i marins que no estiguin en bones condicions tornin a estar-ho l’any 2030. Això s’aplicaria almenys al 20% de la superfície total dels tipus d’hàbitats que no es consideren en bon estat. Els Estats membre tindran flexibilitat per establir mesures de restauració en almenys el 60% per a 2040 i almenys el 90% per a 2050 de la superfície de cada grup d’hàbitats que no estigui en bon estat. A més, s’inclouen excepcions per a les zones marines amb hàbitats de sediments tous, que estaran exemptes de complir l’objectiu de 2030.

Notícies relacionades

Els aiguamolls espanyols es moren de set: el 80% estan en declivi

El periodisme, afectat per acomiadaments, pèrdues i mentides

Els Vint-i-set es comprometen a evitar un «deteriorament significatiu» a les zones en bon estat fora de la Xarxa Natura 2000, a millorar els coneixements sobre els hàbitats i a controlar que no es produeixin pèrdues de zones verdes en ecosistemes urbans. Per exemple, la llei manté el requisit de «pèrdua neta nul·la», que significa que no s’ha de produir cap pèrdua neta de zones verdes urbanes i de coberta de copes d’arbres urbans per a 2030, en comparació amb la data d’entrada en vigor del reglament, a menys que els ecosistemes urbans ja tinguin més d’un 45% de zones verdes. 

A més, afegeixen un nou article en el qual s’estableix que la planificació, construcció i explotació de centrals de producció d’energia a partir de fonts renovables, la seva connexió a la xarxa i la pròpia xarxa i els actius d’emmagatzematge connexos, es consideren d’«interès públic superior». Això significa que es beneficiaran d’una excepció a les obligacions de millora contínua i no deteriorament. Els governs també demanen a Brussel·les una anàlisi sobre els recursos financers disponibles a escala de la UE, una avaluació de les necessitats de finançament i una anàlisi per identificar qualsevol dèficit de finançament en aquest àmbit, una de les principals preocupacions de bona part de les delegacions, ja que «la restauració de la naturalesa és cara», han recordat diverses delegacions. «Hem de deixar de viure en aquest mite que la naturalesa és un cost sense retorn. Aquesta proposta ens estalvia molts diners. Per cada euro invertit tenim un retorn d’almenys vuit euros dels beneficis que ens ofereixen els ecosistemes saludables. Així que el més car que podem fer és no actuar», ha recordat el comissari de Medi Ambient, Virginijus Sinkevicius.