Catalunya posa les bases per ordenar i planificar la «nova FP»

Un mes de negociacions «intenses i frenètiques» entre les conselleries d’Educació i Empresa, els sindicats UGT i CCOO i les patronals Foment del Treball i Pimec han resultat en un gran acord per donar a la formació professional a Catalunya l’impuls que totes les parts implicades han rubricat aquest dilluns al Palau de la Generalitat.

Un acord que incorpora la gran demanda dels agents socials després dels problemes registrats en la preinscripció dels dos últims cursos, amb falta de places i assignacions tardanes: una planificació de l’oferta ajustada a la demanda i a les necessitats del mercat laboral, i una millor organització de la preinscripció i del calendari d’assignació de les places.

«És la primera vegada que concertem els criteris de planificació en l’àmbit educatiu», ha remarcat la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, per ressaltar la importància de l’acord. Un acord que marca el camí de la «nova FP», en paraules del president executiu de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professional de Catalunya, Fabian Mohedano. «Integrar tota l’oferta d’FP és molt important», remarcava després de la firma de l’acord.

Avançada d’Espanya

I avançava el que vindrà: al juliol el Govern aprovarà el decret de l’FP integrada que permetrà que almenys 40 centres catalans –i els que ho sol·licitin– seran reconeguts com a centre d’FP integrada. I com a tals començaran el curs 23-24. Són centres aquests que ofereixen tota el ventall formatiu: des dels certificats de professionalitat, als Programes de Formació i Inserció (PFI), els Itineraris Formatius Específics (IFE), l’FP de grau bàsic, els graus mitjans i superiors, la formació ‘online’ d’Institut Obert de Catalunya (IOC), fins a la formació contínua.

I al novembre es presentarà l’Informe de Prospectiva, un altre document que permetrà, amb dades a la mà, redissenyar i ordenar el mapa de l’FP a Catalunya. Una vella demanda de sindicats i empreses que sempre reclamaven aquestes dades i aquest mapa per dissenyar una oferta ajustada a les necessitats productives. «Això serà el nucli central de la planificació», apunta Mohedano.

Aquesta tasca, en la qual el Govern va de la mà amb empresaris i sindicats, situarà Catalunya en l’avançada de l’FP a Espanya. «Ens anticipem al que marcarà el reial decret d’FP que el Govern aprovarà abans de l’estiu», afegeix Mohedano.

«Maneta de canvi»

L’’Acord per a la Planificació de l’FP’ deixa clares les intencions des del principi: l’FP és «una de les palanques decisives de canvi a Catalunya, ja que impacta tant en les trajectòries formatives i professionals de les persones com en l’accés a més quotes de competitivitat de les empreses».

Un dels principals compromisos és el de dotar el sistema de recursos. Els signants comparteixen l’anàlisi sobre el «dèficit històric» que tenen els pressupostos de formació professional i acorden «treballar per garantir un augment progressiu per situar els pressupostos a nivells de la mitjana europea» i garantir que «el conjunt de la ciutadania pugui accedir a l’FP».

Un altre objectiu del pla és apostar per l’FP dual, de manera que s’arribi a les 15.000 persones que segueixen aquesta formació, entre certificats i títols professionals.

Més centres i més graus superiors

Els signants també es comprometen a «garantir prou centres d’FP per atendre les demandes presents i futures de nous grups» i a «planificar l’oferta de graus superiors com a continuïtat de graus mitjans dins del seu itinerari». Aquest últim punt buscar resoldre la falta de prou places en grau superior per assumir l’alumnat de grau mitjà.

En aquest important àmbit de la planificació i l’orientació, l’acord insta a «contenir el creixement de la formació amb excés d’oferta i baixa inserció laboral». «S’ha d’establir un equilibri entre atendre la demanda i els esforços per evitar l’abandonament. I afegeixen: «L’orientació és clau». Perquè l’acord aposta per treballar aquest àmbit. Actualment, a Catalunya els instituts d’ESO tenen 2.241 orientadors; l’FP en tenia sis fins al curs passat. Aquest curs en té 35 i la idea és arribar al centenar el curs 23-24.

Un altre aspecte que recull l’acord, i que sempre han defensat els sindicats, és tenir en compte a l’hora d’oferir places d’FP les possibilitats de transport públic de l’alumnat que s’hagi de desplaçar fora del municipi de residència. Així, l’acord insta a «tenir en compte les zones de mobilitat amb transport públic per planificar l’oferta formativa, especialment dins d’un mateix itinerari formatiu, tenint en compte beques i ajudes a l’alumnat».

Aposta pels itineraris personalitzats

¿Què suposa aquest acord a efectes pràctics? És un primer pas cap a la plena integració de l’oferta. Per acabar amb els cursos solts. Per presentar totes les opcions com un tot amb el qual cada estudiant pugui traçar el seu propi itinerari. El traduïa en casos pràctics Mercè Chacón, directora general d’FP. Per exemple, un estudiant que hagi començat Enginyeria i no ho vegi gaire clar. Pot accedir a un certificat de professionalitat que li donarà crèdits que podrà convalidar per accedir a un grau superior al curs següent. «Pot personalitzar el seu itinerari. I a cada pas, pot accedir a nivells de qualificació laboral», assenyalava Chacón a aquest diari.

Notícies relacionades

Joaquim Nadal: «Una bona FP de grau superior acredita més directament per a la feina que segons quin grau universitari»

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Un altre exemple: un estudiant de 4t d’ESO que no tingui clar què fer, pot recórrer a les múltiples opcions de formació integrada i traçar el seu itinerari educatiu, comptant amb els certificats professionals, l’FP bàsica o els graus mitjans. «Pot anar elegint en funció dels seus interessos i del seu moment personal», afegeix Chacón. En aquesta flexibilitat es basa la idea de l’oferta FPCAT 365.

La primera concreció d’aquest acord ja es veurà el curs vinent: l’oferta integrada d’FP és de 445.818 places, un 6,42% més que aquest curs, amb una inversió de 901,7 milions d’euros. D’aquest total de places, 31.323 corresponen a certificats de professionalitat, 171.028 són de l’àmbit educatiu i 243.467 corresponen a formació contínua. Tota l’oferta està recollida al portal fp.gencat.cat.