Ruptura amb el Govern
Junts salva del bloqueig lleis vinculades al desemborsament milionari dels fons UE
Més enllà dels Pressupostos, sobre els quals Junts ha avançat el seu rebuig, els fons europeus del pla de recuperació són el comodí del Govern per mantenir a la superfície la legislatura
Junts pressiona, però no ofega. Els postconvergents salvaran del seu «bloqueig» algunes de les normes del Govern compromeses amb Brussel·les a canvi dels fons milionaris del pla de recuperació. La principal és la llei de mobilitat sostenible, de la qual depèn el pròxim desemborsament de 10.000 milions. Els independentistes catalans tampoc vetaran la llei del cine, una altra de les normes que formen part de les fites i objectius que la Comissió Europea exigeix a Espanya per mantenir el flux dels denominats Fons Next Generation EU aprovats després de la pandèmia. La llei d’atenció a la clientela, la d’economia social i el reial decret de l’ELA són altres de les normes que passaran al filtre al tractar-se d’acords ja tancats amb els postconvergents.
Per contra, si Sánchez no mou fitxa en els acords pendents amb els de Carles Puigdemont, Junts bloquejarà més d’una cinquantena de normes entre les quals estan tramitades o les pendents de debatre, com va anunciar aquest dijous la portaveu Míriam Nogueras. Entre aquestes, formen part del pla de recuperació la llei d’indústria i d’altres inclouen transposicions de directives europees, com la llei de famílies. Un pas més en la materialització de la «ruptura» amb l’Executiu que van avalar les bases del partit fa una setmana per l’incompliment de compromisos d’investidura.
Més enllà dels Pressupostos, sobre els quals Junts ha avançat també el seu rebuig, els fons europeus són el comodí del Govern amb què mantenir a la superfície la legislatura. De fet, el president del Govern, Pedro Sánchez, s’ha referit a aquests fons com uns «pressupostos bis». El flux dels desemborsaments rematarà a finals del 2026.
Tot i que el Govern ha fet descansar en el flux dels fons europeus del pla de recuperació una de les principals garanties per governar amb els Pressupostos prorrogats, ja ha rebut algunes clatellades aquesta legislatura. No per Junts, sinó per Podem. El rebuig dels morats a la pujada de l’impost al dièsel, juntament amb el PP i Vox, ja va tenir conseqüències el mes de juliol passat. El cinquè pagament dels fons es va retallar entorn de 1.100 milions, principalment per no complir aquesta reforma fiscal dins del calendari pactat amb la Comissió Europea.
De moment, en el Govern tornen a minimitzar les conseqüències de l’envit de Junts i apel·len a la «tranquil·litat». La seva resposta continua sent la de «mà estesa». «Seguim amb la mateixa actitud» i «oberts a continuar llei a llei, negociant, avançant i aconseguint els consensos necessaris», explicava el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, en declaracions davant dels mitjans des de València després de conèixer-se el pas fet pels postconvergents.
«El Govern manté la seva disposició oberta al diàleg i l’entesa amb tots els grups parlamentaris disposats a millorar la vida de la gent, a Catalunya i en el conjunt d’Espanya», sostenien fonts de l’Executiu. Des de Ferraz apuntaven, per la seva banda, a través d’un comunicat que «el PSOE i el Govern compleixen el que s’ha pactat. En allò que depèn de nosaltres, estem complint amb l’acordat. En els compromisos que requereixen la participació d’altres institucions, continuem treballant perquè també es compleixin».
Moció de censura
Notícies relacionadesSense una moció de censura sobre la taula, per a la qual Junts hauria d’unir els seus vots al PP i Vox, els socialistes entenen que hi ha marge per reconduir la situació. Una cosa que contradiuen a Junts. «La ruptura és absoluta, ni diàleg ni negociació, ni Pressupostos», assenyalaven fonts parlamentàries de la formació de Carles Puigdemont. La seva pretensió passa per girar el focus de la responsabilitat sobre Pedro Sánchez, deixant la pilota a la seva teulada perquè sigui qui mogui fitxa ara, en lloc de minimitzar la ruptura.
Per a la supervivència del projecte d’aquest Govern de coalició es fa així més apressant complir les reformes vinculades als fons UE que a aprovar nous Pressupostos. De fet, s’enarbora el caràcter expansiu dels comptes prorrogats del 2023 i la capacitat no només per mantenir, sinó per reforçar l’Estat de benestar , normalitzant l’anomalia parlamentària de ni tan sols haver presentat uns pressupostos en aquesta legislatura, passat el seu equador.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Salut Bellvitge descobreix una nova malaltia genètica del neurodesenvolupament similar a l’autisme
- Al centre logístic BCN8 Desapareixen a Sabadell 3.767 paquets d’Amazon valorats en 200.000 euros en un enviament d’Alemanya a Espanya
- Temporal Protecció Civil alerta de pluges "intenses i torrencials"
- Una investigació del TEDH El TEDH s’inclina per sentenciar que el Suprem va vulnerar els drets de Junqueras, Sànchez i Turull
- Condemnats del 'procés' Estrasburg declara que no es van violar els drets de Junqueras, de Sànchez o Turull pel 'procés'
- 'El segon cafè' de La 2Cat L’Editorial de Cristina Villanueva: Tempestes, alertes i por
- II Fòrum Empresarial Peralada Gael Rodríguez i Jordi Masquef discuteixen sobre "recuperar el prestigi" de Portbou i Figueres
- Xarxa mallada Els enginyers aposten per connectar el riu Ter amb el nord de la Costa Brava en casos d’emergència
- CAS KOLDO L’Audiència Nacional obre una peça separada per investigar els pagaments en metàl·lic del PSOE Ábalos i Koldo García
- Patrimoni artístic La Justícia dona 15 dies al MNAC per entregar la documentació de les pintures de Sixena a la DGA
