Descobert un nou moai a l’illa de Pasqua

Científics xilens van descobrir una nova estàtua moai a l’illa xilena de Rapa Nui, coneguda també com a illa de Pasqua, al llac del cràter d’un volcà, que s’ha assecat en els últims anys i ha deixat al descobert la figura sepultada durant segles pel fang.

La troballa s’ha fet al fons del cràter del volcà Rano Raraku, a l’est de Rapa Nui i prop d’un dels punts més turístics de l’illa.

Segons va explicar a Efe el vicepresident del poble indígena de l’illa Ma’u Henua, Salvador Genua, el moai el van descobrir diversos estudiants voluntaris de la Universitat de Xile i de la Universitat de Rancagua quan feien una investigació geològica al fons del cràter volcànic on van trobar la figura.

El equipo de Mau Henua, comunidad y administrador del sitio patrimonio mundial de Rapa Nui ha encontrado un nuevo moai al interior del cráter de Ranu Raraku. De 160 cm, es una gran noticia para quienes amamos el patrimonio…

💚 pic.twitter.com/G47QyVyG9V

— Alberto Larraín (@albertolarrains) 25 de febrero de 2023

Els estudiants van comunicar la troballa a les autoritats del poble Ma’u Henua, que administra el Parc Nacional Rapa Nui.

«Aquest nou moai, segons el que recorden els savis del nostre poble que estan recopilant antecedents i dades, servia per demarcar el territori de l’illa, que va ser dividida en dos», va assegurar Salvador Genua.

Dirigents indígenes

El dirigent indígena afirma que diverses persones grans de l’illa recorden haver vist el 1952 el moai ara descobert, tot i que el van mantenir únicament «en la tradició oral», i va quedar sepultat al llac i al fang del cràter volcànic.

L’aiguamoll on es troba el moai, que es va assecar en els últims anys, va ser una zona on hi va haver un incendi fa uns mesos i que va afectar diversos moais pròxims, situats als turons interiors del volcà Rano Raraku.

El nou moai, si bé ha patit d’erosió de l’aigua, té trets reconeixibles i és de cos sencer.

L’illa de Pasqua és coneguda mundialment per les seves enormes figures de grans cares tallades en pedra, que s’escampen en diversos punts de l’illa, i mantenen el màgic misteri de com es van transportar a les seves ubicacions actuals, ja que cada estàtua pesa diverses tones.

Les figures moai són el màxim atractiu turístic de Rapa Nui, que cada any atrau milers de visitants que viatgen amb aquest únic reclam fins a l’illa, ubicada al mig de l’oceà Pacífic, a 3.600 quilòmetres a l’oest de la costa xilena.

Noves línies d’investigació

El descobriment obre noves línies d’investigació sobre la història de l’illa i els ancestres dels seus assentaments: «Aquesta troballa ens marca una fita que cal estudiar més i compaginar amb tot el que significa la història del poble de Rapa Nui», va remarcar Genua.

«Fer els estudis necessaris significa molts recursos, moltes hores de feina i investigació, però aquests esforços són importants perquè són l’única manera de conèixer el passat del moai», va afegir.

Notícies relacionades

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Els sindicats de presons firmen un acord amb la Generalitat

El mandatari indígena va demanar a Xile i a la comunitat internacional suport en la investigació sobre la nova troballa, apel·lant al fet que l’illa i les seves figures són patrimoni de la humanitat de la Unesco des de 1995: «És important no només per a Xile, com a nació regent a l’illa, sinó per a tot el món, perquè som la desena meravella del món», va reivindicar.

Així mateix, Genua va remarcar que els indígenes de l’illa han d’estar oberts a les explicacions de científics estrangers, perquè «hi ha especialistes al món que coneixen molt sobre l’illa de Pasqua», va dir, i poden ajudar a reconstruir fidelment el passat.