Via Laietana: la difícil vida del vianant al cor de la plaça d’Antoni Maura

Sense tenir clar cap on caminar per sortir de l’embolic, en el que sembla una vorera però és un lloc de pas de vehicles –coses de la plataforma única, on conviuen cotxes i persones– l’home es va veure sorprès per un camió de repartiment que venia de Via Laietana i es disposava a entrar per Francesc Cambó, però no va tenir marge per retrocedir: un altre vehicle s’acostava en sentit contrari; sortia de l’aparcament. No, no hi havia cap bici atacant-lo. La bici va passar un parell de minuts abans, circulant en sentit contrari pel carril ascendent que ha quedat ubicat pujant a la dreta per Laietana. “Mamarratxo”, va insultar una senyora al ciclista.

Vianants i cotxes

Els cotxes es van aturar, i van donar temps als dos avis, paralitzats per la situació, a retrocedir uns metres i sortir de la zona de perill. La Via Laietana és avui a Barcelona un carrer amb voreres més àmplies de les que tenia, cosa que va a favor del passejant, i més complicada que abans per al conductor d’un vehicle privat: només un carril de baixada i la impossibilitat de pujar quan la reforma, que segueix en curs, acabi.

Recórrer la via amb cotxe de la plaça Urquinaona a la d’Idrissa Diallo suposa invertir en el trajecte 12 minuts segons Google Maps, un càlcul fet en laborable aquesta setmana prop de les 12.00 que potser és científicament indiscutible, però que sembla optimista per qui es posi a observar la caravana des d’una vorera: un embús permanent.

El debat és obert i no falten bàndols. Per a uns, és un infern, un calvari que no té sentit perquè consideren excessiva la limitació al vehicle privat. Per a d’altres, s’entén que inclòs l’anterior govern de la ciutat, que va plantejar la reforma, és una cosa positiva, el resultat lògic de complicar la vida al cotxe amb l’objectiu de retallar-li espai i, de passada, convèncer per la via dels fets als conductors perquè decideixin agafar-lo menys.

Un punt confús

Però més enllà de debats, dins de l’‘experiència Laietana’ hi ha un espai en concret en què després de la remodelació de la via passar caminant s’ha convertit en un esport de risc. Es tracta d’una franja d’unes desenes de metres quadrats, al costat Llobregat de la plaça d’Antoni Maura, que limita amb la calçada de Laietana i per on entren i surten, com s’ha dit abans, aquests vehicles que van tant al pàrquing com a la zona de Santa Caterina.

Allà no hi ha pas de vianants com n’hi havia abans de la reforma, quan aquest tram era calçada, perquè, com recorden fonts del consistori, en una plataforma única no hi ha passos de vianants. En aquestes zones hi ha prioritat invertida: sempre els caminants tenen prioritat i la velocitat ha de ser reduïda. Però en aquest punt d’Antoni Maura, en vista dels fets, no és el que passa.

La reforma ha reduït de quatre a dos els carrils disponibles en aquesta franja. Ara només són transitables els dos que van de Laietana a la zona de Santa Caterina, un en cada sentit. Els cotxes que surten i entren del pàrquing han d’utilitzar-los per sortir, no poden anar directes del garatge a Laietana.

Turistes

El resultat és que quan els caminants arriben a aquesta franja es troben sovint amb diversos vehicles que, al no trobar marques que els indiquin que és una zona per als vianants, poques vegades s’aturen de cop i volta per deixar-los passar. Com és freqüent que aquests vianants siguin turistes, el desconcert és més gran, perquè no coneixen la zona.

Però no és l’únic que sembla mal resolt. Els cotxes que surten del pàrquing tenen la tendència natural de seguir rectes, per la part esquerra de la plataforma única, quan estan obligats a fer un petit revolt, un gir a la dreta, i utilitzar el carril que va de Santa Caterina a Laietana.

Fins fa poc hi havia dos blocs de protecció col·locats i no era fàcil que es confonguessin: xocarien amb ells. Però dimarts passat, sense cap bloc, alguns dels vehicles que sortien de l’aparcament es limitaven a continuar rectes cap a Laietana, passant per la part de la plataforma única per la qual no poden circular i entrant de ple en el pas de vianants que porta a l’altre costat de la via. Pel que es veu, no semblen pirates oportunistes, sinó fills de la confusió.

Salvacions llunyanes

Davant de tot aquest marasme, als vianants que arriben a la franja, baixant Laietana per la seva esquerra, els queda poca escapatòria. Ja no compten amb el pas de vianants que era abans d’Antoni Maura, amb l’anterior configuració de Laietana, amb les dues semirotondes, que permetia creuar cap al costat de la catedral abans de travessar la plaça.

Notícies relacionades

La Fiscalia investiga uns barracons en un parc de Sarrià

Luis Enrique corre per la seva filla en una Cursa d’El Corte Inglés multitudinària

Ara aquests caminants han de superar la franja conflictiva per trobar el pas de vianants, que està just després –el que envaeixen alguns cotxes que surten del pàrquing–, i travessar la Via Laietana. Allà hi ha un element que afegeix confusió a l’assumpte: al ser un pas de vianants molt ampli, i sense les franges blanques de format gran, només amb quadrats blancs petits, aquests queden molt allunyats, cosa que no deixa clar al que no sigui habitual d’aquest carrer que és un lloc per creuar.

Facilitar la vida al vianant

És clar que la reforma de Laietana es va fer pensant a facilitar la vida del vianant. Però també que en algunes parts, com aquesta de la plaça d’Antoni Maura, no és el que passa. Preguntat per aquesta situació, l’ajuntament insisteix que el vianant ha guanyat espai a la plaça d’Antoni Maura i pot circular per on abans hi havia calçada. També destaca que «està treballant per reforçar la delimitació per on han de passar els vehicles».