Els metges privats també pengen les bates i paren: «Tenim els mateixos problemes que la pública»

Mentre les mobilitzacions de metges de la sanitat pública se succeeixen de cap a cap d’Espanya, ara són els facultatius privats –més de 50.000 exerceixen com autònoms en clíniques o consultes pròpies o prestant serveis per a centres i hospitals– els que demanen pas per denunciar les baixes tarifes –sobre 8 o 9 euros per una primera consulta d’un metge general i cap als 15 si és un especialista– que els paguen les companyies d’assegurances. S’aixequen en protesta per tarifes que els obliguen a veure incomptables pacients per tenir ingressos dignes. Començaran el 23 de gener a Sevilla: un dia a la setmana penjaran les bates i suspendran totes les consultes d’especialitats mèdiques o quirúrgiques de totes les companyies. Després, les mobilitzacions s’estendran a la resta d’Espanya. «La privada té ara els mateixos problemes que la pública; existeix un malestar generalitzat dels metges. El panorama està calentó», resumeix a El Periódico de España, del grup Prensa Ibérica, l’oftalmòleg Ignacio Guerrero, president de la Unió Mèdica Professional (Unipromel).

El doctor Guerrero retrata la situació precisament des de Sevilla, la primera ciutat on, a partir del 23 de gener, escenificaran el seu descontentament. Comença explicant que les companyies asseguradores pensaven que els metges «tirarien endavant i aguantarien. Però estaven equivocats». De fet, l’oftalmòleg ho advertia a l’estiu a aquest diari. Fa anys que denuncien les tarifes que els paguen les companyies asseguradores amb imposicions contractuals que «en molts casos són abusives». Es queixen que les quanties que cobren per cada consulta fa dècades que estan congelades i necessiten barems (honoraris) dignes. Més de 50.000 metges exerceixen en el sector com a autònoms o petits empresaris. En clíniques o consultes pròpies o prestant serveis per a hospitals i centres sanitaris. Suposen el 95% dels professionals que treballen per a la sanitat privada.

«Un abús continuat»

«Les coses es produeixen normalment per un abús continuat. A nosaltres estaria bé que cada dos o tres anys ens pugessin un euro de medicina general: ara la consulta es paga sobre els 8 o 9 euros; després a 11, després a 12... Les tarifes de l’atenció primària estan sobre els 25 euros i qualsevol persona amb seny sap que és molt raonable que un metge cobri això. I els especialistes, amb tot el que suposa que et visiti un especialista, com a mínim pagar-li 45, ja no diguem 100... Però l’any passat ens van arribar les cartes dient que no. Que no pujaven ni l’IPC. Que 17 d’euros de mitjana a l’especialista i 8 o 9 per a l’atenció primària», detalla el doctor Guerrero, cap de la plataforma que agrupa els metges d’exercici lliure.

Davant els guanys de companyies d’assegurances i grups hospitalaris, insisteix, la mitjana d’ingressos d’un metge privat a Espanya no arriba als 50.000 euros anuals bruts. «A Alemanya està en 180.000, a França, en 170.000... Això no pot seguir així». Per això augura que les mobilitzacions que arrencaran aviat a Sevilla no són més que el primer pas. «S’està parlant de fer aturades a nivell nacional en oftalmologia i en altres províncies ja s’ho estan plantejant, com Badajoz, Huelva, Las Palmas... Tots els col·legis estan rebent queixes», precisa.

Sevilla pren la metxa

«En realitat és molt simple. Fa tres dècades que estan congelades les quanties que cobren els metges de la privada per cada acte. La causa és la relativa abundància de metges que hi havia fins fa poc, de manera que sempre hi havia metges disposats a treballar tot i que les retribucions fossin baixes. Això va afavorir l’estratègia de les companyies asseguradores d’aconseguir clients abaratint les pòlisses, una estratègia de baix cost que era possible gràcies a les baixes retribucions als metges», afegeix Rafael Ojeda, president del Sindicat Mèdic de Sevilla, que ha acompanyat i assessora els seus companys en les seves reivindicacions.

Mentre que en la sanitat pública el Sindicat Mèdic d’Andalusia (SMA) ha convocat ja diverses protestes en els últims mesos i ha cridat a una aturada el 27 de gener per la situació de l’atenció primària, els metges que exerceixen en la sanitat privada o mixta van ser convocats el dimarts 20 de desembre al Col·legi de Metges de Sevilla per una assemblea en la qual se’ls va informar del calendari de mobilitzacions. 

El full de ruta de les protestes a la capital sevillana passa per proposar una sèrie de dies en què se suspendran les consultes de les especialitats mèdiques o quirúrgiques per a totes les companyies d’assegurances. Les aturades començaran el dilluns 23 de gener i es planteja, per ara, un mes complet, fins al 28 de febrer. Les suspensions de les consultes seran un dia per setmana. A més, «es valorarà contínuament la possibilitat d’incrementar els dies setmanals de protesta i les àrees d’activitat de cessament de l’activitat assistencial durant aquests dies. Si no hi ha resposta, es convocarà una concentració el 28 de febrer a San Telmo en la qual s’anunciaran noves mesures i protestes».

«Només demanem que les companyies s’asseguin a negociar; així que, acabada la primera ronda de protestes, a la companyia que no vulgui negociar se li farà una aturada de dos o tres dies... o se li anul·larà l’agenda. Si no volen res amb nosaltres, no hi haurà atenció als pacients que hauran de seguir pagant com s’ha fet tota la vida», indica Ignacio Guerrero. Al calendari de mobilitzacions es respecta que cada metge organitzi la seva consulta al seu criteri. «És la seva decisió suspendre-la els dies de protesta», assenyala en una comunicació l’òrgan col·legial sevillà, que, precisa, els metges que treballin en grans centres hospitalaris hauran de tenir l’opció de poder tancar també les seves consultes aquell dia i hauran de consensuar quan anul·lar les cites.

L’escola detalla que no es contempla la suspensió d’intervencions quirúrgiques ni urgències. Però sí totes les proves complementàries, analítiques o estudis d’imatge que no siguin de caràcter urgent. Segons ha avançat el president de l’escola sevillana, el doctor Alfonso Carmona, la idea és estendre les protestes per totes les províncies andaluses.

Aturades a tot Espanya

Després, insisteix el doctor Ignacio Guerrero, la idea és ampliar les mobilitzacions per tot el país. Perquè, emfatitza, la situació per als facultatius és «insostenible». Continuen lluitant. Sense èxit. Tot i que la contractació d’assegurances privades s’ha disparat, adverteix, precisament arran de la saturació de la sanitat pública a costa de la crisi sanitària. L’Assemblea General d’Unipromel –celebrada el 18 de juny– va aprovar un full de ruta basat en dues línies de treball: una, presentar una oferta de negociació a les companyies que vulguin asseure’s a dialogar un nou model basat en una revisió en les relacions contractuals.

Una segona línia era la d’establir aliances amb els grups hospitalaris per sol·licitar la col·laboració als seus pacients «perquè estiguin perfectament informats dels barems de cobertures de les seves pòlisses de les companyies i puguin comprovar que són insuficients per garantir aquesta qualitat assistencial en comparació amb els de la sanitat pública i amb els preus privats, que han d’estar en vista del públic».

Segons el doctor Guerrero, les companyies estaven obligades a negociar a la tardor si volien evitar un greu conflicte i, sobretot, una enorme pèrdua de confiança dels ciutadans en el sector de les assegurances. Si les companyies no milloraven els seus barems de cobertures, serà la lliure relació entre metge i pacient la que haurà de prevaler, acordant, si fos necessari, un copagament de mutu acord que suplementés aquesta baixa cobertura. Al llarg del 2023 la seva idea passa per entregar aquests documents en forma de factura «ombra» com a part del contracte privat entre el metge i el pacient, deixant a la companyia la decisió d’acceptar l’import complet o una part acollint-se als seus criteris i a les condicions firmades a les pòlisses amb els assegurats.

Notícies relacionades

Catalunya prohibirà els mòbils també a l'ESO i retirarà tablets i pissarres digitals a Infantil

El capellà pedòfil del Pare Manyanet - Sant Andreu, investigat ara per abusos sexuals d’un alumne de 8 anys

«Aquesta situació s’ha tornat insostenible per dues raons: en primer lloc, les pòlisses actuals no permeten una atenció sanitària d’una qualitat adequada. Els clients de les companyies paguen tan poc que els centres privats estan moltes vegades més sobrecarregats que la sanitat pública. La qualitat s’està ressentint fins a límits preocupants», apunta, al seu torn, el doctor Rafael Ojeda. El col·lapse de la sanitat pública no hi ajuda: d’aquesta manera, als centres privats els professionals veuen com augmenta en excés el volum de pacients. Des de gener fins al setembre del 2022, el ram de salut va augmentar un 7,30% i va aportar 7.915 milions d’euros, segons mostren les dades provisionals recollides per Investigació Cooperativa d’Entitats Asseguradores (ICEA) i per UNESPA, l’associació que representa l’assegurança a Espanya. Amb dades del 2021, a Espanya hi ha 11,5 milions de persones que paguen per una assegurança de salut.

La segona raó que apunta el doctor Ojeda per al bloqueig de la situació és que «la relativa escassetat de metges fa insostenible l’estratègia de baixes retribucions. Cada vegada hi ha menys metges disposats a treballar per les xifres ridícules que s’estan pagant. En definitiva, hem arribat a un punt en què les companyies no tenen més remei que assumir que les retribucions als facultatius han d’augmentar i que l’estratègia de sanitat privada de baix cost és insostenible», conclou.