El cervell es desperta per estrès més de 100 vegades cada nit

El neurotransmissor noradrenalina fa que el cervell es desperti més de 100 vegades cada nit, segons una nova investigació de la Universitat de Copenhaguen (Dinamarca), que apunta que «és perfectament normal i fins i tot pot indicar que s’ha dormit bé».

«La majoria de la gent creu que una bona nit de son no ha de ser ininterrompuda. Pot ser que pensis que el son és un estat constant en el qual estàs i després et despertes. Però el son és molt més que no sembla. Hem après que la noradrenalina fa que et despertis més de 100 vegades cada nit. I això durant un son perfectament normal», explica Celia Kjaerby, una de les primeres autores de l’estudi, que s’ha publicat a la revista científica ‘Nature Neuroscience’.

Tot i que tècnicament la noradrenalina fa que el cervell es desperti més de 100 vegades cada nit, no hi pensem com un despertar. «Neurològicament, sí que et despertes, perquè la teva activitat cerebral durant aquests brevíssims moments és la mateixa que quan estàs despert. Però el moment és tan breu que qui dorm no se n’adona», detalla Mie Andersen, segona primera autora de l’estudi.

Tot i que els investigadors han estudiat ratolins, els descobriments es poden traslladar amb tota probabilitat als humans, perquè s’han centrat en mecanismes biològics bàsics, és a dir, mecanismes que comparteixen tots els mamífers.

«Ens permet recordar allò que hem après»

El professor Maiken Nedergaard, que ha dirigit l’estudi, considera que la nova troballa és una peça important del trencaclosques per entendre què passa al cervell quan dormim.

«Hem trobat l’essència de la part del son que ens fa despertar-nos descansats i que ens permet recordar el que hem après el dia anterior. Hem descobert que la part refrescant del son està impulsat per ones de noradrenalina. Els despertars molt curts són creats per ones de norepinefrina, que també són tan importants per a la memòria. Es podria dir que elsbreus despertars ressetegen el cervell perquè estigui preparat per emmagatzemar la memòria quan es torni a adormir», defensa l’investigador.

Investigacions anteriors han suggerit que la noradrenalina, associada a l’estrès, està inactiva durant el son. Per això, els investigadors es van sorprendre al comprovar com d’activa és realment la noradrenalina durant el son.

Aquest nou estudi demostra que, quan dormim, el nivell de noradrenalina al cos augmenta i disminueix constantment seguint un patró ondulatori. Els nivells alts de noradrenalina signifiquen que el cervell està breument despert, mentre que els nivells baixos de noradrenalina signifiquen que està adormit. És a dir, els nivells de noradrenalina i el grau de «despertar» estan connectats i canvien constantment.

No cal amoïnar-se

«D’un ‘límit’ a l’altre passen aproximadament 30 segons, cosa que significa que els teus nivells de noradrenalina canvien constantment. Alhora, vam poder constatar que com més profunda és la ‘vall’, és a dir, com millor es dorm, més alt és el següent ‘top’ i més gran és el grau de despertar», afirma Mie Andersen.

«Això demostra que potser no cal amoïnar-se si un es desperta a la nit. Per descomptat, no és bo estar sense dormir durant períodes prolongats, però el nostre estudi suggereix que els despertars de curta durada són una part natural de les fases del son relacionades amb la memòria. Fins i tot pot significar que s’ha dormit molt bé», afegeix Kjaerby.

És ben sabut que el son és bo per a nosaltres, en diversos sentits. Elimina els productes de rebuig, prevé l’Alzheimer i millora la memòria.

Aquest últim aspecte també va ser objecte d’aquest estudi, i els resultats suggereixen que els ratolins amb més nombre de valls profundes de noradrenalina eren també els que tenien millor memòria.

Notícies relacionades

Freixenet i els sindicats pacten un erto per la baixada de producció

Sancho es debat entre les presons de Samui i Bangkok

«Els ratolins van desenvolupar una ‘supermemòria’. Tenien menys problemes per recordar coses que havien après el dia anterior. Per descomptat, això suggereix que la dinàmica de la noradrenalina reforça els processos del son que afecten la memòria», diu Kjaerby.

En primer lloc, es va permetre als ratolins ensumar dos objectes idèntics. A continuació se’ls va posar a dormir i, una vegada desperts, se’ls va tornar als objectes. Malgrat això, un dels dos objectes havia sigut substituït per un de nou. Els ratolins que havien tingut el nombre més elevat de valls de noradrenalina estaven més inclinats a estudiar el nou objecte, cosa que suggereix que recordaven haver vist un objecte diferent l’última vegada.