Sánchez ‘enfanga’ la campanya

L’impacte en el PSC

Al PSC respiren alleujats perquè han detectat que l’escenificació de Sánchez els ha donat ales. Salvador Illa se sent còmode en la racionalitat i detesta els sobresalts, així que al principi va témer per veure’s damnificat pel període de reflexió del president. Després de la seva victòria el 2021, Illa s’ha dedicat a aconseguir un lideratge «responsable» com a cap de l’oposició per oferir-se com el millor gestor, però l’emocionalitat de Sánchez i l’espantall de l’extrema dreta l’han compensat amb una mobilització més gran aquests últims dies. Això sí, la tàctica corre el risc de no ser del tot creïble a Catalunya pel relat de la guerra bruta que ha dominat l’independentisme, pel poc pes que els sondejos atorguen a Vox i perquè el creixement del PP li pot ser útil per frenar una presidència independentista.

Que Illa arribi a la Generalitat és una prioritat per a Sánchez perquè suposaria un aval a l’amnistia, li permetria tancar el procés i reforçar el seu lideratge al lluir un feu indispensable en un mapa autonòmic dominat pel PP. Però, sobretot, deixaria l’independentisme minvat a Madrid perquè la negociació sobre el conflicte polític amb l’Estat no aniria legitimada pel pes d’ostentar el comandament del Govern ni per les urnes.

L’enuig d’ERC i de Junts

Tot i que no podien permetre’s que Sánchez abandonés, tampoc no li deixaran passar que es quedi sense més ni més. ERC i Junts, embolicats en el seu propi duel electoral, estan molt emprenyats pel que consideren un «espectacle» per condicionar les eleccions i «espanyolitzar» la campanya.

Els dos partits independentistes temien que una dimissió pogués complicar l’amnistia i ja es preparaven per renegociar el seu suport al PSOE en cas d’una qüestió de confiança o postulant-se de nou per a la Moncloa. Però no hi va haver gir de guió. Les dues forces polítiques creuen que l’«egoisme» de Sánchez l’ha ennuvolat, i els que es van passar anys a la presó pel procés se senten defraudats per la seva «falta d’empatia» al denunciar «lawfare». I encara més quan havien aconseguit la confiança necessària per pactar i amb una llista d’acords pendents de desplegar com l’oficialitat del català a la Unió Europea, el traspàs de Rodalies, la concreció de les competències en immigració i la llei per garantir el plurilingüisme.

Postconvergents i republicans sempre han pretès una relació de tu a tu, de reconeixement mutu, i els enerva que Sánchez pugui donar per descomptat el seu suport en la «regeneració democràtica» sense ni tan sols esmentar l’independentisme en les seves anotacions de damnificats. Ara bé, assumeixen que no s’hi podran oposar després d’anys denunciant la judicialització de la política. Fins que l’amnistia no estigui aprovada definitivament, tot segueix en ordre al Congrés, però al Parlament a Illa li faran pagar que Sánchez miri de marcar l’agenda catalana.

Les enquestes apunten que Carles Puigdemont treu més partit que Pere Aragonès del xoc amb Sánchez, però a Esquerra s’agafen al fet que la seva no és una campanya personalista, sinó la construcció d’un projecte a llarg termini de lideratge coral.

El ressò en el PP

Notícies relacionades

Alejandro Fernández i la suma de Feijóo

Cap a un Govern de geometria variable

Al PP català celebren que Sánchez polaritzi. Els beneficia a les enquestes, perquè s’erigeixen en l’única força capaç de «frenar-lo», capitalitzant el vot contra l’amnistia i els pactes amb l’independentisme, i posa en escena Alberto Núñez Feijóo amb la mirada fixada en els comicis europeus del 9 de juny.

El candidat català, Alejandro Fernández, mira d’obtenir un avantatge suficient per condicionar la investidura i carrega sense fissures contra els socialistes. Les seves perspectives demoscòpiques multipliquen per quatre els tres escons actuals, però no es volen fiar de la demoscòpia perquè n’han sortit escarmentats en altres ocasions.