la foguera
Els garants de la llibertat
![Els garants de la llibertat Els garants de la llibertat](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/2624643d-e2ab-4792-9459-c9bfc80166ee_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
Em va fer molta gràcia que, en ple apogeu dels moviments del Govern contra la premsa que no li fa l’aleta i a la recerca d’una reforma del CGPJ que els permeti elegir jutges amb la majoria que posseeix el PSOE amb els seus socis, sortís Núñez Feijóo a garantir l’Estat de dret i proposés, entre altres coses, "prohibir" les acusacions de lawfare. Mira que el PP, quan és a l’oposició, es treballa allò de semblar liberal i favorable a la independència de qui no ostenta el poder, però a qui té ànima de cap se’l descobreix aviat. Prohibir un discurs perfectament criticable en comptes de criticar-lo: ¿per què s’han de conformar amb menys?
En fi. Els meus lectors saben que jo, a l’hora d’atia el Govern, no soc dels que es queden a casa, de manera que no em vingui ningú amb "i tu més". El meu article d’avui és un recordatori cínic i perfectament informat sobre el PP i les seves garanties d’independència per a jutges i periodistes.
Quan estan en el poder i tenen prou majoria per imposar la seva visió del món, casualment se’ls oblida que els jutges elegeixen els jutges i que els periodistes diuen el que els dona la gana. Remuntant-nos al primer govern del PP, el d’Aznar, faltarien pàgines en aquest diari per recollir tots els atacs directes i indirectes a la premsa per part del Govern. A les tertúlies de ràdio, programes de televisió i diaris on tenien mà, els caps rodaven que era un gust i els vetos eren el pa nostre de cada dia. Victoria Prego, que acaba de morir, podria explicar tantes històries com Júlia Otero i tants altres comunicadors progressistes.
Notícies relacionadesEl govern de Rajoy, malgrat ser una mica més moderat en la seva mala voluntat (l’ego de Rajoy estava a molta distància del del seu antecessor i aquí la fragilitat de l’ego és determinant), el primer que va fer va ser enviar Ana Pastor a pastar. Les televisions públiques són el millor termòmetre de l’amor per la llibertat dels governs. Només s’han de verue les autonòmiques, per exemple la de Madrid, per constatar la falsedat dels discursos per la llibertat de nostra estimada dreta liberal.
La llibertat de premsa i la fiscalització del poder sempre troba l’abraçada de qui li està disputant el lloc al de dalt. El PP ja ha tingut massa oportunitats, tant en el Govern central com els autonòmics, per demostrar que avui està mentint.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Operació contra el narcotràfic Els EUA detenen ‘el Mayo’ i un fill del ‘Chapo’, líders del càrtel de Sinaloa
- Eleccions decisives Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial
- En clau europea Cordó parcial als ultres
- Pròxim Orient Hamàs demana venjar un dels seus líders mort en una presó israeliana
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques