Els garants de la llibertat

En fi. Els meus lectors saben que jo, a l’hora d’atia el Govern, no soc dels que es queden a casa, de manera que no em vingui ningú amb "i tu més". El meu article d’avui és un recordatori cínic i perfectament informat sobre el PP i les seves garanties d’independència per a jutges i periodistes.

Quan estan en el poder i tenen prou majoria per imposar la seva visió del món, casualment se’ls oblida que els jutges elegeixen els jutges i que els periodistes diuen el que els dona la gana. Remuntant-nos al primer govern del PP, el d’Aznar, faltarien pàgines en aquest diari per recollir tots els atacs directes i indirectes a la premsa per part del Govern. A les tertúlies de ràdio, programes de televisió i diaris on tenien mà, els caps rodaven que era un gust i els vetos eren el pa nostre de cada dia. Victoria Prego, que acaba de morir, podria explicar tantes històries com Júlia Otero i tants altres comunicadors progressistes.

Notícies relacionades

'Desaparegut', el fenomen que ha arribat al número 1 de Netflix: "Mai m’hauria imaginat que l’èuscar m’obriria camí com a actor"

Ets el que comuniques

El govern de Rajoy, malgrat ser una mica més moderat en la seva mala voluntat (l’ego de Rajoy estava a molta distància del del seu antecessor i aquí la fragilitat de l’ego és determinant), el primer que va fer va ser enviar Ana Pastor a pastar. Les televisions públiques són el millor termòmetre de l’amor per la llibertat dels governs. Només s’han de verue les autonòmiques, per exemple la de Madrid, per constatar la falsedat dels discursos per la llibertat de nostra estimada dreta liberal.

La llibertat de premsa i la fiscalització del poder sempre troba l’abraçada de qui li està disputant el lloc al de dalt. El PP ja ha tingut massa oportunitats, tant en el Govern central com els autonòmics, per demostrar que avui està mentint.