Castigat pel Codi Penal

L’assetjament a les dones i a les clíniques que fan avortaments ja és delicte a Espanya

Els antiavortistes no podran obstaculitzar l’exercici del dret a la interrupció voluntària de l’embaràs

L’assetjament a les dones i a les clíniques que fan avortaments ja és delicte a Espanya

Europa Press

1
Es llegeix en minuts
El Periódico

Els membres de les associacions ‘provida’ no podran molestar més a les portes de les clíniques. Assetjar una donaque va a una clínica per interrompre voluntàriament l’embaràs o els professionals que els fan és delicte des d’aquest dijous, i està castigat amb una pena d’entre tres mesos i un any de presó o amb treballs en benefici de la comunitat.

La reforma del Codi Penal, publicada dimecres al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), castiga qui «obstaculitzi l’exercici del dret a la interrupció voluntària de l’embaràs» i assetgi una dona «mitjançant actes molestos, ofensius, intimidatoris o coactius que menyscabin la seva llibertat».

També qui assetgi els professionals sanitaris que fan avortaments i els directius dels centres habilitats per avortar, davant els quals solen concentrar-se membres d’associacions ‘provida’.

Drets sexuals i reproductius

La llei considera «imprescindible garantir una zona de seguretat» al voltant d’aquests centres per garantir la intimitat de les dones, la llibertat i la seguretat física i moral, així com els drets sexuals i reproductius.

Per perseguir aquest assetjament no serà necessària la denúncia de la persona ofesa i, segons la gravetat del cas, el tribunal podrà imposar també al condemnat la prohibició d’anar a determinats llocs durant un període d’entre sis mesos i tres anys.

Notícies relacionades

A la llei es destaca que se segueixen les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que va demanar assegurar la confidencialitat de les dones que decideixen avortar, i es recull un informe del 2018 de l’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l’Embaràs que alertava del fet que milers de dones s’havien vist «increpades, insultades, coaccionades o amenaçades d’alguna manera» quan anaven a aquests centres.

La norma, impulsada pel grup parlamentari socialista, va ser aprovada el 6 d’abril al Senat amb l’oposició del PP i de Vox