Un nou informe de la Unesco avala el model d’educació per competències

El nou informe sobre l’estat de l’educació al món de la Unesco, que agafa el relleu a l’Informe Delors de 1996, avala el model d’educació per competències que marquen els nous currículums que entraran en vigor el curs vinent a Catalunya en aplicació de la LOMLOE. I no només l’avalen, sinó que van més enllà, segons ha explicat aquest dimarts el director d’Innovació i Futur de l’Aprenentatge de la Unesco, Sobhi Tawil, de visita a Barcelona per presentar les línies generals de l’informe, aprovat al novembre a escala mundial.

El treball fa un pas endavant respecte a l’Informe Delors, que es preguntava què i com aprenem i que ja plantejava l’educació per competències. Ara, la Unesco afegeix una altra pregunta: per què aprenem. I de la idea que l’educació s’ha d’adaptar al món actual s’avança cap a la idea que l’objectiu és que des de l’educació es doni forma al món que volem com a societat.

A més, l’Informe Delors no tenia en compte dos fenòmens globals: l’impacte del canvi climàtic i les noves tecnologies. El nou informe, liderat per la presidenta d’Etiòpia, Sahle-Work Zewde, junt amb 17 països i amb la participació de milers de persones del món de l’educació, es planteja que l’educació jugui un paper clau en la transformació social i planteja una «invitació al diàleg sobre educació», ha remarcat Tawil, que ha posat èmfasi en la necessitat que en aquest diàleg hi hagi «des del principi» una implicació amb tots els agents: professors, estudiants, governs, amb tota la societat en general. «Es tracta de forjar un nou contracte social que transformi l’educació per transformar el món en les pròximes tres dècades», ha resumit.

Cooperació i equitat

Basant-se en la creixent desigualtat mundial, agreujada per la pandèmia, l’informe de la Unesco planteja cinc propostes per renovar l’educació: adoptar pedagogies basades en la cooperació, actualitzar els currículums posant èmfasi en l’aprenentatge interdisciplinari, garantir escoles inclusives, crear oportunitats educatives al llarg de la vida i en espais diversos més enllà de l’escola i donar rellevància al paper del professor.

El model pedagògic i els currículums són dues peces clau d’aquest contracte. Sobre el primer, Tawil ha explicat que l’informe de la Unesco aposta per la pedagogia de la cooperació i la solidaritat davant el model tradicional basat en la competitivitat i en els rànquings. Ha valorat positivament que Catalunya sigui ja «en la dinàmica» d’aquesta transformació que promou la Unesco per la millora de la qualitat de l’educació.

«No és un somni ni una moda»

El directiu de la Unesco i responsable de la iniciativa Futures of Education que ha impulsat l’informe ha admès que, com a Catalunya, a tot el món hi ha docents reticents a canviar la manera d’ensenyar i avaluar, però ha assegurat que aquest model competencial i cooperatiu és el camí. I així ho plantejaran al setembre als caps d’Estat i de govern, a qui el secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, convocarà a una cimera mundial sobre educació.

Notícies relacionades

Gonzàlez-Cambray: «La transformació educativa comença per fer que les coses passin»

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

«Demanarem als països compromís amb aquesta transformació de l’educació», ha assenyalat Tawil. En aquest sentit, el president de Catesco, Eduard Vallory, ha remarcat que aquesta cimera demostra que el model educatiu que promouen els informes de la Unesco «no és un somni ni una moda, és un repte mundial».

Tawil ha insistit a implicar-hi els professors. «S’ha d’implicar els professors enqualsevol diàleg o discussió sobre educació. Clar que hi haurà resistències, la resistència al canvi és en la naturalesa de l’ésser humà. Però com més professors impliquem en la transformació, menys resistència hi trobarem», ha pronosticat.