La salutació postcovid en el món laboral: torna l’encaixada però no els dos petons a les dones

Amb una incidència de covid encara alta però una considerable relaxació de les mesures restrictives, les salutacions en l’àmbit empresarial encara no estan gens clares malgrat que es tracta d’un gest molt important. «Saludar és donar la nostra imatge. Ara mateix dubtem i no sabem massa bé com actuar. Sembla que juguem a pedra, paper i tisora i esperem a veure què fa l’altra persona. Hi ha qui es limita a fer un gest amb el cap i n’hi ha que donen la mà amb decisió. Hi ha moltes maneres de donar la mà, com ara deixar-la morta o la força excessiva», explica Gerardo Correa, president de l’Escola Internacional de Protocol i l’Organització Internacional de Cerimonial i Protocol.

Correa afegeix que cada persona, en funció de la imatge que vulgui projectar, ha d’apostar per un tipus de salutació professional. L’expert pronostica una ràpida tornada de l’encaixada, acompanyada, si toca, d’un somriure. «L’amfitrió, la persona que rep, ha de ser la que marqui la iniciativa i oferir la salutació per ser correspost per l’altre. Ara mateix, si algú no ens entrega la mà per estrènyer-la no ens ho hem d’agafar com una falta de confiança perquè encara estem en pandèmia», remarca l’expert. La salutació –afegeix– no és només una qüestió d’educació i urbanisme sinó un gest que marca la relació que volem tenir amb l’altra persona. «Amb la teva salutació també transmets la teva manera de ser. El millor és actuar amb normalitat», assenyala.

El responsable de l’Escola internacional de Protocol pronostica la desaparició dels dos petons a les dones en el terreny professional. De la mateixa opinió és l’especialista en comportament no verbal Susana Fuster, que qualifica aquest posat d’«arcaic, paternalista i poc professional» en el context laboral. L’autora de ‘Hijos que callan, gestos que hablan’ assegura que en l’era postcovid serem més flexibles a l’hora de saludar en els negocis.

«Abans de la pandèmia donàvem la mà de manera inconscient i automàtica. Crec que serà difícil prescindir de la típica encaixada, un gest molt arrelat a Occident que es remunta a l’època dels romans, que es donaven la mà com a senyal que no portaven armes i venien amb bones intencions. Però serem més previnguts a l’hora de fer-la i l’utilitzarem només en determinats contextos o amb algunes persones amb qui tenim una relació laboral més pròxima», resumeix Fuster. 

En els negocis, la primera impressió és fonamental. «Si optem per prescindir d’una bona encaixada haurem de reforçar altres estratègies comunicatives no verbals imprescindibles per generar connexió i confiança: contacte ocular, cara amable i cos inclinat cap al nostre interlocutor sense envair el seu espai però en senyal d’interès i proximitat», resumeix Fuster.

Tant Fuster com Correa admeten que, en l’actual fase de la pandèmia, ens està costant adaptar-nos a les noves salutacions. «Ens continuem trobant una mica ridículs quan substituïm l’encaixada per xocar el puny o el colze. Ens continua causant certa incomoditat i no ens surt de manera espontània», destaca Fuster. Correa, per la seva banda, vaticina que xocar el puny no s’instal·larà en les reunions laborals sinó que quedarà relegat a la gent més jove i els àmbits més relaxats.

A la televisió, l’abraçada no ha desaparegut. Almenys, així passa a ‘El hormiguero’, en què els convidats són rebuts amb abraçades i dos petons. «O amb el puny, si ho prefereixen», expliquen fonts del programa, que recorden que tots els que entren al plató sense mascareta s’han fet prèviament un test d’antígens.

En política, mentrestant, les distàncies es marquen molt més. El president del Govern, Pedro Sánchez, ha adoptat la salutació que barreja dues tradicions: l’àrab (posar-se la mà al pit) i la japonesa (inclinar el cap).  En la seva última trobada amb víctimes del terrorisme, no obstant, va oferir directament la seva mà en senyal de proximitat. I amb el seu homòleg francès, Emmanuel Macron, hi va haver molt contacte físic durant la seva llarga salutació a la reunió de Versalles. 

Notícies relacionades

Dos anys de covid-19, ¿què queda per fer?

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

El president de l’Escola Internacional de Protocol creu que la mà al cor és una manera de saludar tan allunyada de la nostra cultura que no s’imposarà en el terreny empresarial. Però sí que pot obrir-se un forat en les altes institucions. El rei Felip VI es posa la mà al cor des de l’inici de la pandèmia, el mateix gest que la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, fa servir per rebre les autoritats a la Cambra baixa. Altres polítics, com la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, té moltes menys objeccions a continuar fent petons, fins i tot als periodistes. 

Susana Blasco, graduada i màster en Protocol Oficial i especialista en Protocol Oficial, assegura que el protocol no és rígid sinó sentit comú. «Està per facilitar i no complicar. Un acte oficial del Rei es pot allargar moltíssim. No és el mateix saludar una persona que a 17, així que crec que el Monarca estirarà en el temps aquesta manera de saludar», explica. Igual que Correa i Fuster, Blasco destaca que en l’era postcovid es desterraran definitivament els dos petons a les dones en el terreny laboral. «No és un gest modern i, a més, pot provocar incomoditat. Potser a l’altra persona no li ve de gust que li facis dos petons», acaba dient.