Dos anys de covid-19, ¿què queda per fer?

Amb la producció de vacunes en creixement, el principal repte ha passat a ser que arribin a tothom. Per això la iniciativa COVAX (Fons Global per a les Vacunes de la covid-19) ha desplaçat la seva inversió a la logística de la distribució, explica Adelaida Sarukhan, biòloga de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). 

Amb aquest objectiu, podrien resultar molt útils les noves vacunes de proteïnes, més fàcils de produir i que no necessiten cadena de congelació (com les de Novavax, Corbevax i l’espanyola d’Hipra). 

«En perspectiva, serà important desenvolupar vacunes d’ampli espectre, capaces de fer front a diversos sarbecovirus [grup a què pertany el SARS-Cov-2]», afirma Sarukhan.

En aquesta pandèmia, les vacunes han arribat molt abans que els tractaments. Fins ara, s’han adaptat a la covid-19 fàrmacs utilitzats per combatre altres malalties. Però ara són a punt d’arribar al mercat antivirals dissenyats expressament contra el coronavirus. Es tracta de pastilles, fàcils d’aplicar en fases primerenques de la malaltia, per evitar l’hospitalització. 

Això és crucial per a les persones que no es poden prendre les vacunes per raons mèdiques o que tenen el sistema immune compromès i incapaç de generar anticossos. Per aquest col·lectiu, que fa dos anys que està confinat, la pandèmia és molt lluny d’haver-se acabat. «A llarg termini, s’han de buscar antivirals d’ampli espectre que impedeixin la replicació de diversos coronavirus», afegeix Sarukhan. 

Es calcula que entre el 10% i el 30% dels infectats per covid-19 (milions de persones) pateixen covid persistent. «Sense cap dubte, estem subestimant aquest problema», afirma Sonia Villapol, investigadora del Methodist Hospital Research Institute de Houston (Texas) i coautora de la metaanàlisi més gran sobre aquesta malaltia.

De moment, no hi ha proves completes de laboratori que diagnostiquin de forma precisa aquesta condició. Villapol considera imprescindible que els sistemes de salut apliquin tots els seus coneixements per portar a terme una medicina personalitzada per aquests pacients. «Els sistemes de salut han de crear unitats d’atenció específiques», afirma. 

Evitar que altres virus saltin dels animals als humans hauria de ser primordial. Però les accions dirigides a aquest objectiu encara són a les beceroles. L’OMS s’ha dotat del Grup d’Experts sobre One Health. No obstant, fa falta molt més que l’assessorament de dues dotzenes d’experts, segons Carlos Das Neves, investigador de l’Institut Veterinari de Noruega i coautor d’un informe sobre pandèmies del Panel Intergovernamental sobre la Biodiversitat (IPBES).

Evitar les zoonosis requereix regular el comerç d’espècies salvatges, parar la desforestació, protegir la biodiversitat i ficar cullerada en el món de les granges. Per això fa falta una institució permanent i ben finançada, com el Panel Intergovernamental per al Canvi Climàtic (IPCC), segons Das Neves. Al desembre, l’OMS va anunciar que treballa en un nou tractat de pandèmies que possiblement vagi en aquesta direcció.

«La pandèmia ha demostrat que no estàvem preparats per a una emergència sanitària global. Cada país ha anat a la seva i hem inventat respostes sobre la marxa. Necessitem un manual», afirma Vespignani. «Alguns països estaven més ben preparats: els asiàtics que havien passat per la SARS i la MERS i els africans que havien passat per l’Ebola», afirma Helena Legido-Quigley, professora de salut pública de l’Escola de Medicina Tropical i Higiene de Londres i integrant del panel independent sobre la pandèmia de l’OMS.

Vaspignani demana que es despleguin per tot el planeta centres que recullin contínuament dades sobre l’evolució dels virus (com si fossin estacions meteorològiques) i que hi hagi estructures permanents que les processin (com els centres que alerten sobre l’arribada d’huracans). «Necessitem actuar en temps real. A més espera, més perjudicis», afirma. L’OMS ha establert un centre d’anàlisi de brots a Alemanya, tanmateix es tracta d’una estructura massa embrionària, segons Vespignani.

«La sanitat pública ens ha tret del problema després d’haver estat abandonada durant els últims anys. Queda clar que l’hem de reforçar», afirma Pere Puigdomènech, investigador del CSIC i impulsor d’un llibre sobre les lliçons de la covid-19. Puigdomènech assenyala que el debat sobre el pes de la sanitat privada està obert a Catalunya. Una aposta per la pública demana repensar el finançament autonòmic. Legido i Vespignani destaquen el paper preventiu de la sanitat pública. La seva presència capil·lar al territori i el seu efecte a reduir desigualtats són essencials per atenuar els efectes d’una pandèmia. 

Els grups de científics que han assessorat els portaveus sanitaris a Espanya van ser opacs, escassos i inexistents, destaquen Puigdomènech i Benavides. Mai es va acabar de saber qui assessorava Fernando Simón. A Catalunya, es va tardar fins a finals de l’any passat per dotar-se d’un comitè assessor, que no publica les actes de les seves reunions. 

La majoria dels experts demanen una Agència Espanyola de Salut Pública. Legido apunta a l’alemany Robert Kock Institut com un exemple a seguir, per estar ben dotat i gaudir de certa independència de la política. Un altre model és el de l’Uruguai, que durant gairebé un any també va fer front a la pandèmia gràcies a un comitè amb desenes d’experts de tots els àmbits.