Una cirurgia del Sant Joan de Déu salva una nena de la ceguesa

"La meva filla va descobrir el món amb 5 anys. Va començar a veure que els arbres tenen fulles i hi ha animals com les formigues", explicava emocionada Roser Caro, veïna de Valls (Alt Camp) i mare de l’Elsa, una nena d’ara 6 anys que estava a punt de quedar-se cega. Però, el gener de 2024, l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona la va intervenir mitjançant una tècnica pionera que va aconseguir frenar la seva pèrdua de visió i fins i tot millorar-la en un 10%. La cirurgia –la primera d’aquest tipus que es realitza en un infant a Espanya– consistia a extreure un segment del nervi sural de la cama de l’Elsa per unir-lo amb un nervi situat darrere de l’orella, l’auricular major, i al seu torn connectar-lo amb la còrnia de la nena.

L’Elsa patia una hipoplàsia –o subdesenvolupament– en el nervi trigemin, que proporciona sensibilitat a la cara i controla els músculs de la masticació. Aquest nervi està situat al cap i va del tronc encefàlic fins a la cara. Entre altres coses, està relacionat amb les parpelles: el problema de l’Elsa. "Tot va començar quan va néixer. Em vaig adonar que, quan em posava a la nena al pit, no tenia reflex de succió", va relatar la mare. Quan la nena va complir 18 mesos, en plena pandèmia, el seu germà, jugant, li va llançar un ambientador a la cara i li va provocar una cremada a la còrnia. "La vam portar al metge i li van posar unes gotes, però la nena no tancava els ulls. Tampoc li picaven, com era d’esperar. L’oftalmòleg ens va dir que no era normal", va remarcar la Roser.

Una ressonància va confirmar que la nena tenia una hipoplàsia al nervi trigemin. La pacient va començar a ser tractada al Sant Joan de Déu. "L’Elsa no tancava els ulls ni parpellejava; això li provocava lesions a la còrnia i poc a poc li feia perdre la visió", va explicar Ester Casas, oftalmòloga de l’hospital pediàtric. En les primeres visites la nena tenia una agudesa visual del 40%, però aquest percentatge es va anar reduint per les úlceres a la còrnia. "Va arribar a tenir una visió de menys del 10%", va afirmar la mare. "Em van dir que es quedaria cega si no paràvem les úlceres. Jo ja l’havia afiliat a l’ONCE perquè a l’escola li costava veure-hi", va afegir.

"Estructura perfecta"

Notícies relacionades

Ana Redondo: "La Fiscalia va ser poc prudent a l’alertar sobre fallades en les polseres"

El Roig Arena impulsa els esdeveniments corporatius

"El nervi trigemin és molt important perquè, entre altres coses, protegeix la còrnia de la sequedat. L’Elsa no parpellejava i era insensible al dolor. Per això quan arribava a l’hospital les seves ferides eren greus", va explicar la doctora Casas, que assenyalava que les ferides corneals "alteren la visió per diversos motius". "La còrnia és una estructura perfecta: qualsevol afectació produeix astigmatisme o alteració de la transparència. També es pot perforar. L’Elsa tenia ferides de repetició i es diagnosticaven tard perquè no es queixava del dolor", va afegir.

La nena havia d’utilitzar lubricants cada hora. També havia de portar ulleres de càmera d’humitat, que semblants a les de natació i protegeixen els ulls. "Vam decidir operar-la perquè l’altra opció era quedar-se cega. Hi havia reportats casos d’aquestes operacions en adults. La mare ens va animar molt a prendre aquesta decisió", va reconèixer Casas.