El viatge de mai acabar del Mohammed N.L.

A casa seva van tardar a sonar les alarmes. No era del tot estrany que el Mohammed desaparegués de tant en tant sense donar més senyals quan vivia a Alger. Potser havia trobat feina a l’altre costat, potser s’havia enamorat, potser havia sigut arrestat. Però la data de la seva partida no augurava res de bo. Va marxar el 4 de febrer passat, en ple hivern, quan les onades arrissades del Mediterrani poden convertir-se en fulles esmolades per a les precàries barcasses que el solquen.

La família va començar a indagar i a l’abril va topar amb els cartells de desapareguts que el Centre Internacional per a la Identificació de Migrants Desapareguts (CIPIMD) publica a la seva pàgina de Facebook. Van contactar amb l’organització de voluntaris que dirigeix María Ángeles Colsa des de Màlaga i la pilota va començar a rodar. Aquell mateix mes el CIPIMD els va enviar un informe amb fotografies d’un cos trobat a la platja granadina de La Rabita el 4 d’abril. «Els trets i la descripció eren molt semblants: els tatuatges, l’anell de la seva mare, l’armilla salvavides que portava... Per a nosaltres no hi havia dubte que era ell, però els seus pares no van voler acceptar-ho. Estaven en xoc, així que vam optar per fer la prova d’ADN», recorda la Farida.

«Un procés molt llarg i traumàtic»

Notícies relacionades

Espanya té més de 1.000 casos oberts de migrants desapareguts al mar

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

La primera prova de l’ADN sol·licitada a la mare va donar aparentment un resultat incomplet, de manera que la policia judicial va sol·licitar una segona mostra de confrontació. Aquesta vegada del pare. «Està sent un procés molt llarg, traumàtic i dolorós. Som al desembre, han passat deu mesos, i el cos encara no és a Algèria», diu la cosina del Mohammed, que tenia 26 anys quan va pujar a la pastera. «Era un xaval sociable, d’aquesta classe de persones que necessiten carinyo i atenció. Li encantava cantar, ballar i tocar el tambor». Però, com passa molts joves algerians, el Mohammed fabulava amb altres latituds. «És possible que volgués arribar fins a França, on tenim família», afegeix la Farida amb la veu entretallada.

Ni ella ni els seus saben quan acabarà el procés d’identificació. La mostra de l’ADN del pare encara ha d’arribar a Espanya per ser acarada amb la del cadàver trobat, que espera en un dipòsit de cadàvers granadí. «Volem enterrar-lo al seu poble per tancar aquest capítol i que la família pugui definitivament trobar una mica de pau», diu la Farida. Com la del Mohammed, hi ha centenars d’històries que esperen un desenllaç, centenars de famílies que esperen una pista, una trucada de telèfon, un bri de llum entre tant silenci. «El meu cosí mereix descansar i tornar al seu Creador. Tot això és molt esgotador», conclou la seva cosina.