Polèmica a Catalunya

Les famílies de l’escola Turó del Drac de Canet es desmarquen de les amenaces

Asseguren que no són «anticastellà» i demanen que no es polititzi la seva protesta en defensa del model lingüístic

Admeten estar desbordades per la repercussió del cas i preocupades perquè afecti la convivència

  • L’alcaldessa del municipi denuncia que tant l’escola com l’ajuntament han rebut trucades amenaçadores

6
Es llegeix en minuts
Montse Baraza
Montse Baraza

Periodista

ver +

L’escola Turó del Drac de Canet de Mar ha començat a aplicar les mesures cautelars decretades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que l’ordena impartir en castellà el 25% de les classes a l’aula de P-5 A en consideració a una família que ho ha sol·licitat. Com que en educació infantil no hi ha assignatures, la quota de castellà es distribueix en les classes de psicomotricitat, música i l’espai de joc.

Fora de l’escola, l’enrenou polític i mediàtic per la denúncia d’una família i la posterior protesta en defensa del model d’immersió d’altres famílies del centre no fa més que créixer. De forma «exagerada», segons el parer dels veïns d’aquest poble del Maresme, que insisteixen que «aquí no hi ha cap problema». Fins a tal punt ha crescut l’enrenou que el TSJC ha ordenat preservar la intimitat de la família denunciant i el Ministeri de l’Interior investigarà el suposat assetjament. Unes 300 persones, segons xifres de la policia local, han participat aquest divendres a la tarda en la manifestació convocada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans amb suport del sindicat Ustec i que ha recorregut el centre de Canet al crit de «No hi ha escola sense el català».

En la concentració ha participat també l’alcaldessa de Canet, Blanca Arbell (ERC), que ha assegurat que ni la policia local ni els Mossos d’Esquadra han rebut cap denúncia d’amenaces per part de la família que ha reclamat l’ensenyament en castellà per al seu fill. En canvi, Arbell ha explicat que tant la direcció de l’escola com l’ajuntament han rebut trucades amenaçadores. «Ens han dit que érem nazis, que no ens mereixem ser aquí, que ens mataran. Nosaltres (els regidors) ho podem suportar, però no sé si una directora d’escola pot», ha lamentat Arbell. És per això que han instal·lat al telèfon de l’escola un dispositiu per gravar els missatges. «Arribat el cas, volem tenir proves que aquestes amenaces existeixen», ha dit.

Les famílies que han alçat la veu contra la quota del 25% en castellà han volgut desmarcar-se de qualsevol amenaça a la família denunciant. «Ens sap greu que hi hagi hagut algun missatge amenaçador. No té cap sentit amenaçar ningú. Els nostres fills van a classe junts, juguen junts, les famílies coincidim en festes i volem que pugui continuar sent així, sense mals rotllos», remarca Xavi Fita, un dels portaveus de les famílies defensores del model d’immersió. En la mateixa línia, l’alcaldessa ha assenyalat que les úniques amenaces que li consten són «dos tuits intimidatoris» que no provenen de ningú del municipi.

Entre els pares i mares que han anat a la manifestació hi havia malestar per les suposades amenaces i la politització del cas. «Aquí ningú ha amenaçat ningú», deien en grupets, posant èmfasi en la necessitat de preservar el benestar dels menors. «No hi ha amenaces. Això és carnassa de gent externa», assegurava Eli Comino, amb un fill a l’aula de P5-A. «No hi ha cap problema, tenim bona convivència i tots els nens són amics», afegia. «No volem política. Es tracta de defensar l’escola en català», argumentava Comino.

Aquesta mare sí que defensava el seu dret que l’escola que ha triat continuï amb el model educatiu que tenia. «És un model que funciona», i lamenta que hi hagi pares que triïn escoles amb què no estan d’acord. «Si no t’agrada el col·le, no apuntis el teu fill», deia. A Canet hi ha quatre escoles d’infantil i primària, dues de públiques.

En un altre grupet, amb el castellà com a llengua de comunicació, altres pares lamentaven el xivarri que s’ha organitzat «per una sola família». «Si no t’agrada l’escola, no hi portis el teu fill», apuntava una mare. «Els nens saben català i castellà per igual», apuntava una altra. Tots volien que el cas afecti el mínim possible als menors.

No saben ni volen saber qui és la família que ha reclamat classes en castellà, tot i que al poble ja circulen rumors. «No volem saber-ho. No és important», assenyala Fita. Alguna idea deuen tenir, perquè arran de les cautelars del TSJC es va crear un grup de WhatsApp a què es van apuntar entre 22 i 23 famílies de les 25 que hi ha a la classe de P5-A.

Les famílies insisteixen que la seva intenció és defensar el model d’immersió de Catalunya i que en absolut són «anticastellà» ni senten «castellanofòbia». Fita, pare d’una nena de P5-A i d’un nen de 3r de primària, explica que la seva parella és del Perú i que a casa parlen català i castellà. «La nostra escola és com qualsevol escola de Catalunya: els nens parlen entre ells català, castellà i fins i tot altres idiomes».

Sí que admeten que estan desbordats per la dimensió que està adquirint la seva protesta. «Nosaltres només volíem expressar que és injust que per una sola família es canviï el model lingüístic, però està agafant una dimensió molt gran que no esperàvem», apunta Fita. «Al principi no pensàvem que tindria tanta transcendència. Només volíem expressar un sentiment d’injustícia i defensar el model català». Aquest pare afirma que estan preocupats perquè això «acabi sent un problema entre català i castellà». «No hi ha conflicte lingüístic a Catalunya. És un problema polític, no de llengua», insisteix.

Preocupats per la convivència

També els preocupa que tota aquesta situació afecti la convivència de l’escola. En aquest sentit, les famílies reclamen que no es polititzi la seva protesta en defensa del model d’immersió. «Estem per sobre de qualsevol polèmica política. El nostre objectiu és garantir l’educació dels nostres fills sota el projecte educatiu de centre que vam escollir al triar aquesta escola», han assenyalat en un comunicat.

Confien que l’escola pugui recuperar la normalitat més aviat que tard, tot i que sembla difícil. Han de buscar assessorament legal per veure si hi ha possibilitat de combatre les mesures del TSJC. En la demanda de la família contra l’Administració, no es poden personar, així que hauran de buscar altres vies. El que sí que descarten és prendre mesures més radicals, com la de no portar els seus fills a l’escola. «Els únics perjudicats serien els nens», assenyala Fita.

Notícies relacionades

Entre els manifestants també hi havia professors. Una, Eva Sánchez, professora de català a l’institut de Sant Pol, argumentava que «la llengua amenaçada és el català». «Els nens, fins i tot els que a casa parlen català, parlen entre ells en castellà», deia en línia amb què apunten experts i docents: que el català està en retrocés entre els joves com a llengua d’ús social. I afegia que es donaria per satisfeta si «realment a les escoles el 75% de les classes fossin en català».

Vaga estudiantil el 16-D

En el discurs final de la manifestació, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ha anunciat una convocatòria de vaga a tots els instituts de secundària el 16 de desembre. I ha reclamat al Govern que blindi la llengua catalana i desobeeixi les sentències del TSJC. «Govern, Educació, ja n’hi ha prou de rentar-vos les mans i deixar el tema en mans de les escoles. Assumiu la vostra responsabilitat», ha exigit la portaveu estudiantil entre crits de «dimissió, dimissió».