Espanya registra una de les bretxes més grans entre fecunditat desitjada i aconseguida

Espanya se situa entre els països europeus amb una bretxa més gran entre la maternitat desitjada i aconseguida, ja que a totes les franges d’edat les dones espanyoles manifesten que desitgen tenir o desitjarien haver tingut més fills i, en contraposició, Espanya registra una de les taxes de fecunditat més baixes del món, amb 1,3 fills per dona. A més, l’edat mitjana del naixement del primer fill es troba entre les més altes a escola internacional, als 30,9 anys.

Aquestes són algunes de les conclusions de l’estudi de l’Observatori Social de la Fundació La Caixa ‘¿Per què les dones no tenen tots els fills que diuen voler tenir?’, realitzat per Alícia Adserà, professora i investigadora a la School of Public de la Universitat de Princeton, i Mariona Lozano, del Centre d’Estudis Demogràfics. L’informe forma part del dossier ‘Estat del benestar, cicle vital i demografia’ coordinat per la investigadora de la Universitat de Barcelona Concepció Patxot.

La investigació recull que al voltant del 35% de les dones que han superat l’edat reproductiva òptima voldrien haver tingut més descendència i aproximadament el 19% de les dones de més de 45 no tenen fills. Aquest últim percentatge està per sobre de la mitjana europea i només per sota de països com Itàlia, el Regne Unit i els Països Baixos, que s’acosten més al 20%.

L’estabilitat

Notícies relacionades

Les famílies catalanes estalvien prop de 1.000 euros l'any amb les compres a ALDI

La meitat de joves de la zona zero de la dana van necessitar ajuda psicològica

Els factors que, segons l’estudi, expliquen que les espanyoles no portin a terme sempre el desig de ser mares o hagin de retardar el primer embaràs estan relacionats amb les dificultats que molts espanyols tenen a l’hora d’aconseguir l’estabilitat: trobar una feina, marxar de casa dels pares i tenir una parella estable.

De fet, l’atur juvenil i el percentatge de treball temporal a Espanya estan entre els més alts d’Europa. I aquesta inestabilitat no només afecta els adults que tenen menys formació, sinó també els que tenen estudis universitaris, que tarden a trobar una feina que estigui a l’altura de les seves aspiracions, segons l’estudi.