Fisioteràpia solidària contra l’estrès del volcà de La Palma

L’única explosió realment impressionant en el context de la crisi volcànica que travessa l’illa de La Palma és la solidaritat. Entre els nombrosos gestos i aportacions fets des de diferents punts del món, el municipi d’El Paso obria aquest divendres les portes de l’Escola d’Educació Infantil Doña Carmela per rebre l’equip d’Irenet Fisioterapia, que va viatjar des de Las Palmas de Gran Canària per brindar els seus serveis de forma gratuïta als nens i nenes aïllats per la zona d’exclusió del volcà, així com a professionals en primera línia de batalla.

Notícies relacionades

El cervell necessita entre 8 i 14 dies per desconnectar per vacances: «Descansar no és un caprici, és una necessitat psíquica»

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

La idea va germinar quan un pacient menor del centre grancanari que, al seu torn, forma part de l’Associació Nens Especials de La Palma (NEP), els va comunicar que aquesta última havia quedat aïllada al barri de Las Manchas, a Jedey, com a conseqüència de l’erupció. Llavors, un equip de set voluntaris, conformat per quatre fisioterapeutes, una treballadora social i dos auxiliars, va organitzar el desplaçament a l’illa «per oferir rehabilitació i fisioteràpia gratuïta als nens que se’n van quedar sense», afirma Víctor Santana, un dels responsables d’Irenet, que va recalar ahir a l’illa. «El que fem és ajudar amb la nostra feina, perquè nosaltres no podem anar a peu del volcà», explica el fisioterapeuta. «Però si ens necessitessin per qualsevol altra cosa, com carregar o descarregar paquets d’ajuda, treure picó o cendres dels carrers, o simplement consolar o abraçar, aquí serem», diu.

A la seva arribada a l’illa, Santana admet que la realitat supera amb escreix la duresa de les retransmissions televisives. «Aquí a El Paso ens ha impressionat molt la fumarada que surt del volcà i el soroll, com avions volant contínuament», afirma. «Però abans que res, esglaien els diferents drames que ens expliquen diverses famílies, des d’un pare que va perdre la casa a un cosí que va perdre un tros de plataners», diu. «I tot i així, al costat d’aquest desànim que hi ha entre la gent, admiro la tranquil·litat del poble palmer i la seva valentia per tirar endavant, des de la convicció que són més fortes que el volcà».