Coronavirus

Amb la delta, millor vacuna i mascareta

Els EUA estudien revertir la decisió d’alliberar dels tapaboques a interiors els vacunats

Amb la delta, millor vacuna i mascareta
4
Es llegeix en minuts

Cada vegada hi ha més evidències científiques de la capacitat més gran de la variant delta del SARS-CoV-2, detectada per primera vegada a l’Índia, d’eludir la immunitat natural i la conferida per les vacunes. Això ha provocat que els Centres per al Control de Malalties dels Estats Units (CDC, per les seves sigles en anglès) vulguin revertir la decisió de deixar de recomanar les mascaretes als interiors per als vacunats, segons va avançar ahir «The New York Times». Han passat només dos mesos d’aquella mesura alliberadora, molt qüestionada en aquell moment, i la variant delta suposa ja almenys el 83% dels casos de Covid-19 seqüenciats als EUA. Allà i en altres països s’estan descobrint més característiques que expliquen la seva gran capacitat infectiva respecte a les variants anteriors i al virus original.

Ja a finals de juny, davant l’expansió de la variant delta, l’Organització Mundial de la Salut va recomanar que els vacunats continuessin portant mascareta, i ara als EUA, a l’augmentar un 32% els ingressos hospitalaris en l’última setmana i constatar-se cada vegada més casos de reinfeccions, s’estan revisant les recomanacions, segons va avançar Anthony Fauci, immunòleg de prestigi mundial i assessor del president, Joe Biden.

El juny passat es va estudiar amb detall un brot a Sydney, Austràlia, i les autoritats sanitàries van advertir de la capacitat de la variant índia per contagiar «en segons». Gràcies a la seqüenciació genètica de mostres i a les càmeres de vigilància del centre comercial que va ser focus d’aquest brot es va concloure que n’hi havia prou amb un contacte casual per transmetre el virus.

Contagis a l’aire lliure

Un altre exemple que els contagis amb la variant delta poden produir-se amb escassa exposició i fins i tot a l’aire lliure, quan hi ha proximitat i no s’utilitza mascareta, és el del conegut immunòleg Alfredo Corell, que es va contagiar en un dinar a l’exterior fa tot just uns dies. Tenia la pauta completa i va patir símptomes lleus gràcies a la vacuna. «Les vacunes són molt eficaces davant malaltia greu, però no són infal·libles –va recordar–. Només minimitzant contacte i mantenint precaucions aconseguirem acabar amb això».

Les vacunes protegeixen contra l’hospitalització, la malaltia greu i la mort. També contra la transmissió, però en menor mesura. L’epidemiòleg Oriol Mitjà assenyala que un vacunat té entre 4 i 5 menys probabilitats de contagiar el virus que un no vacunat, ja que la càrrega viral es redueix. Però «menys probabilitats no és zero probabilitats –remarca a Twiter l’epidemiòleg espanyol de la Universitat d’Harvard Elvis García–. I amb la variant delta la cosa empitjora». El metge i professor de Patologia Mèdica Vicente Baos ha dit que ha atès diversos casos d’«infecció natural greu i lleu passada amb i sense vacuna posterior», i que no creu que l’índex de reinfeccions sigui molt baix.

Un estudi de científics de la Xina i d’Oxford (Anglaterra) i publicat a «Virological» va concloure que la càrrega viral en el moment de la detecció del virus és mil vegades més gran en el cas de la variant delta respecte a la soca original de Wuhan.

A més de la seva transmissibilitat més gran, entre un 40% i un 60% superior a la de la variant alfa, es van sabent més dades de la delta. El bioestadístic canadenc Ryan Imgrund explica en un fil de Twitter que el temps mitjà de generació de la delta –temps mitjà entre la infecció del cas primari i els secundaris– és de 2,9 dies, mentre que en la soca original era de 4,1.

Notícies relacionades

A més, el temps d’incubació –el transcorregut entre la infecció i l’aparició de la malaltia–, és, de mitjana, 0,8 dies més curt. Per tot això conclou que la delta causa transmissió asimptomàtica, és a dir, oculta, el 65% del temps.

Un estudi recent –encara no revisat per parells– de prop de quaranta científics japonesos conclou que la mutació P681R d’aquesta variant millora la fusogenicitat –capacitat de fusió amb la cèl·lula– i patogenicitat –virulència– del virus. Després de realitzar experiments amb hàmsters, els investigadors nipons afirmen que aquesta mutació peculiar de la variant índia facilita l’escissió de la proteïna espícula («S»), amb la qual cosa propicia l’entrada a la cèl·lula i eludeix l’activitat dels anticossos neutralitzants. Com reconeixen els autors d’aquest treball, queda molt per investigar sobre les propietats virològiques d’aquesta variant delta.