Passaport Covid

La Xina prohibeix bars i karaokes als no vacunats

Grans ciutats ja només permeten l’accés a biblioteques, hotels, restaurants, discoteques, etcètera als que tinguin carnet Covid

A1-119334046.jpg

A1-119334046.jpg / BERTHA WANG (AFP)

4
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

La banda de rock Sound Fragment va anunciar setmanes enrere que a Shenzhen només tocaria per a vacunats i tornaria l’entrada a la resta, als periodistes se’ls va exigir la doble dosi per assistir al centenari del Partit Comunista a la pequinesa plaça de Tiananmén i molts nens no iniciaran el curs sense les seves punxades. Augmenten les restriccions per als no vacunats malgrat que la campanya, continua insistint el Govern, és voluntària. Voluntària amb característiques xineses.  

Les pressions no arriben a l’escala nacional però cada vegada més autoritats locals segreguen els no vacunats dels espais públics. Ciutats i regions d’una desena de províncies com Zhejiang, Fujian, Jiangxi o Shaanxi han alertat que només els que mostrin el seu codi de vacunació al mòbil entraran en biblioteques, hotels, restaurants, presons, hospitals, karaokes, cines, geriàtrics... Únicament els que acreditin malalties que desaconsellen la vacunació en quedaran exempts. La feina i sou dels funcionaris reticents també perilla i diverses ciutats de les províncies de Guangxi, Jiangxi i Henan han advertit que els nens seran rebutjats al setembre si les seves famílies no han sigut immunitzades. «Espavileu i aconseguiu la dosi si no voleu posar en perill la tornada dels vostres fills a l’escola», animava una directiva.  

Les prohibicions no són noves. Mesos enrere ja en van ser aprovades algunes que van ser anul·lades tan aviat el Govern va retreure l’excés de zel. La Comissió Nacional de Salut ha repetit recentment que les vacunes són «consensuades i voluntàries» però aquesta vegada les restriccions continuen vigents. A les xarxes socials es lamenta que entre la norma i la seva aplicació falla la sintonia i ha aflorat el debat sobre la frontera entre la seguretat i les llibertats socials.

Són les consideracions ètiques de la vacunació forçosa durant una pandèmia que també arriben a les democràcies occidentals. Tampoc hi ha acord a la Xina. «És difícil lluitar contra la desinformació. Molta gent morirà si es repeteix el que va passar a Wuhan. Les vacunes no causen cap mal, és la forma més fàcil de prevenció», afirmava Jin Dong-yan, viròleg de la Universitat de Hong Kong, al diari ‘South China Morning Post’. Un diari cantonès, per contra, jutjava que vincular les vacunes a l’escolarització «traspassa els límits de l’autoritat del poder». Al poble pla li queda el pragmatisme. Liu, empleada en una companyia pequinesa d’assegurances, ha desatès tossudament els consells dels seus caps però el nou escenari li planteja dubtes. «És absurd vacunar-se perquè no tenim casos però ho faré si aquestes restriccions arriben a Pequín i arriben a centres comercials», concedeix.  

Vells escàndols

La Xina va començar abans que ningú la vacunació amb els gremis més exposats però va trepitjar el fre amb el ràpid control de la pandèmia i es va centrar en l’exportació. I, mesos enrere, va accelerar. Al juny ja havia immunitzat el 40% de la seva població, uns 630 milions d’habitants, i persegueix el 70% a finals d’any. En la carrera va topar amb resistències perquè el seu èxit contra el virus plantejava dubtes sobre la necessitat a una població que encara recorda els vells escàndols de la seva indústria farmacèutica. Van ser vençuts amb les apel·lacions a l’interès comú, sempre eficaços en una societat d’arrel confuciana, i amb estímuls variats: dotzenes d’ous, descomptes en supermercats, nits d’hotel... Els adhesius a les portes dels carrerons en un barri tradicional de Pequín informaven del percentatge de vacunats per avergonyir els reticents.  

El mes passat havia rebut la seva doble dosi el 80% dels pequinesos i el 67% dels xangainesos. A l’illa tropical de Hainan, destinació forçosa dels que anhelen la platja per la impossibilitat de volar a l’estranger, es va arribar al 73%. Passa que el procés és més lent a les zones rurals i queden els numantins. El ritme de vacunació, que va assolir cotes de 22 milions de dosis diàries, ha minvat a la meitat i retarda l’anhelada immunitat de grup.  

Notícies relacionades

Un examen superficial porta a preguntar-se per l’obsessió d’aconseguir-la: La Xina suma més d’un any en la vella normalitat i sufoca els esporàdics rebrots amb excel·lència. La nova variant delta inquieta les seves autoritats perquè els seus embats a Tailàndia o Indonèsia creen dubtes sobre l’eficàcia de les vacunes pàtries.

La Xina està aixecant un centre de quarantena de la mida de 20 camps de futbol a Guangzhou per als arribats de l’estranger perquè considera que els hotels són incapaços de frenar l’alta capacitat de contagi de la nova variant, ha ampliat l’aïllament fins a les tres o quatre setmanes, interna en hospitals els que mostren analítiques mínimament sospitoses i ha elevat el llindar de la immunitat de grup de l’anterior 70% fins al 80 o 85%. El desassossec explica l’exclusió dels no vacunats dels espais públics.